Protectorat
El protectorat en el context de les relacions internacionals, és un estat que està sota la protecció d'un altre estat per defensar-se contra l'agressió i altres violacions de la llei.[1] És un territori dependent que gaudeix d'autonomia sobre la majoria dels seus afers interns, tot i que encara reconeix la sobirania d'un estat sobirà més poderós sense ser una possessió.[2][3][4] A canvi, el protectorat sol acceptar obligacions especificades en funció dels termes de la seva disposició.[5] Normalment s'estableixen protectorats De iure per un tractat.[2][3] En determinades condicions, com amb Egipte sota domini britànic (1882–1914), un estat també es pot etiquetar com a protectorat de facto o protectorat velat.[6][7][8] Un protectorat és diferent d'una colònia ja que té governants locals, no està directament posseït i rarament experimenta la colonització per part de l'estat sobiraní.[9][10]
Un estat que està sota la protecció d'un altre estat mentre conserva la seva "personalitat internacional" s'anomena "estat protegit", no un protectorat.[11]
Aquest règim no s'ha de confondre amb el règim de mandat aplicat després de la Primera Guerra Mundial a algunes antigues possessions turques (per exemple, a Palestina), i colònies alemanyes (per exemple, el Camerun o Ruanda-Urundi), en nom de la Societat de Nacions. Tot i que a la pràctica el tracte que rebien tant els països protegits com els mandatats no es diferenciava gaire del que rebien les colònies.
Exemples de protectorat[modifica]
- França:
- Protectorat francès de Tunísia des de 1883 fins a 1956.
- Protectorat francès del Marroc des de 1912 fins a 1946.
- Annam (Vietnam) des de 1874 fins a 1949.
- Protectorat francès de Cambodja.
- Regne Unit:
- Alguns territoris de l'Índia.
- Protectorat d'Uganda de 1894 fins a 1905, quan esdevé una colònia.
- Malawi (Protectorat d'Àfrica Central Britànica, 1893 / Protectorat de Nyasalàndia, 1907).
- Aden.
- Emirats Àrabs del golf Pèrsic (avui Emirats Àrabs Units) des del segle xix fins al 1971.
- Nord de Somàlia (Protectorat de Somàlia Britànica).
- Oman des de 1891 fins a 1971.
- Soldanat de Zanzíbar des de 1891 fins a 1963.
- Botswana (Protectorat de Betxuanalàndia establert el 31 de març de 1885).
- Espanya:
- Protectorat espanyol del Marroc (al Rif) des de 1912 fins a 1956.
- Alemanya:
- durant l'època de l'imperi Alemany: part nord-est de Nova Guinea (avui forma part de Papua Nova Guinea) i les illes dels voltants (1884 - 1914).
- durant l'època de l'Alemanya Nazi: part central de Bohèmia i de Moràvia (Protectorat de Bohèmia i Moràvia, 1939 - 1945), i a la pràctica també la França del règim de Vichy entre 1940 (capitulació francesa) i 1942 (ocupació total).
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Hoffmann, Protectorates, 1987, p. 336.
- ↑ 2,0 2,1 Fuess, Albrecht «Was Cyprus a Mamluk protectorate? Mamluk policies toward Cyprus between 1426 and 1517» (en anglès). Journal of Cyprus Studies, vol. 11, 28–29, 01-01-2005, pàg. 11–29. ISSN: 1303-2925.
- ↑ 3,0 3,1 Reisman, W. «Reflections on State Responsibility for Violations of Explicit Protectorate, Mandate, and Trusteeship Obligations». Michigan Journal of International Law, vol. 10, 1, 01-01-1989, pàg. 231–240. ISSN: 1052-2867.
- ↑ Bojkov, Victor D. «Democracy in Bosnia and Herzegovina: Post-1995 political system and its functioning». Southeast European Politics 4.1, pàg. 41–67.
- ↑ Bojkov , pàg. 41–67.
- ↑ Leys, Colin «The British ruling class» (en anglès). Socialist Register, vol. 50, 2014. ISSN: 0081-0606.
- ↑ Kirkwood, Patrick M. «"Lord Cromer's Shadow": Political Anglo-Saxonism and the Egyptian Protectorate as a Model in the American Philippines» (en anglès). Journal of World History, vol. 27, 1, 21-07-2016, pàg. 1–26. DOI: 10.1353/jwh.2016.0085. ISSN: 1527-8050.
- ↑ Rubenson, Sven «Professor Giglio, Antonelli and Article XVII of the Treaty of Wichale». The Journal of African History, vol. 7, 3, 1966, pàg. 445–457. DOI: 10.1017/S0021853700006526. ISSN: 0021-8537. JSTOR: 180113.
- ↑ Psychology Press. La colònia i el protectorat de Gàmbia: un manual oficial. ISBN 978-0-7146-1139-6.
- ↑ Johnston, Alex. . ISSN: 0368-4016. JSTOR: 715150.
- ↑ Meijknecht, Cap a la personalitat internacional, 2001, p. 42.