Quint Lucreci Ofel·la
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC  antiga Roma |
| Mort | 81 aC valor desconegut |
| Causa de mort | Homicidi |
| Senador romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Període | República Romana |
| Carrera militar | |
| Rang militar | legat |
| Família | |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
Quint Lucreci Ofel·la (en llatí: Quintus Lucretius Ofella) va ser un polític romà del segle i aC. Formava part de la gens Lucrècia.
Inicialment, va ser membre del partit dels populars, però es va passar al partit aristocràtic en temps de Sul·la. Tot i que fins aquell moment no s'havia distingit, Sul·la el va nomenar comandant de l'exèrcit que assetjava Màrius el Jove, refugiat a Preneste l'any 82 aC.
Preneste es va rendir, i Màrius es va veure obligat a suïcidar-se. En recompensa per aquest servei Sul·la el va autoritzar a ser candidat al consolat l'any 81 aC tot i no haver estat abans ni pretor ni qüestor, actuant així contra la mateixa llei de Sul·la, Cornelia de magistratibus. En realitat, Sul·la va mirar de dissuadir-lo de ser candidat i, quan no ho va aconseguir, va enviar Luci Bel·liè per matar-lo al Fòrum. Bel·liè el va matar i va comunicar que ho havia fet per ordre de Sul·la, per haver desobeït les seves ordres. Més tard, Juli Cèsar va portar Bel·liè a judici per aquesta mort, i va ser condemnat a l'exili.[1]
Ciceró diu que era un bon orador.
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 19.