Rasa de la Font d'Ainès
| Tipus | Curs d'aigua  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 814 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Riner (Solsonès) | ||||
| Localització | Sant Gabriel | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 650 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Solsonès (Catalunya) | ||||
| Localització | Pinós | ||||
| Desembocadura | rasa de Font Canaleta | ||||
| |||||
| Afluent | 4 (3xD i 1xE)[1]
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Mida | 2,87 ( ) km | ||||
| Superfície | 191,7 km² | ||||
| Pendent | 5,7 % | ||||
La Rasa de la Font d'Ainès[2] és un torrent afluent per l'esquerra de la Rasa de Font Canaleta.
Neix al vessant sud del turó de Sant Gabriel. De direcció predominant cap a les 7 del rellotge, passa a tocar del costat de llevant de les masies d'Ainès i d'Armingous.
Municipis per on passa[modifica]
Des del seu naixement, la Rasa de la Font d'Ainès passa successivament pels següents termes municipals.
| Longitud (en m.) | % del recorregut | |
|---|---|---|
| Per l'interior del municipi de Riner | 158 | 5,51% |
| Per l'interior del municipi de Pinós | 2.712 | 94,49% |
Xarxa hidrogràfica[modifica]
La xarxa hidrogràfica de la Rasa de la Font d'Ainès està constituïda per 7 cursos fluvials que sumen una longitud total de 5.966 m.
Distribució municipal[modifica]
El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Rasa de la Font d'Ainès transcorre pels següents termes municipals:
| Distribució per municipis de la xarxa[3] | |||
| Municipi | Cursos o trams | Longitud que hi transcorre | |
|---|---|---|---|
| Riner | 2 | 506 m. | |
| Pinós | 7 | 5.460 m. | |
Enllaços externs[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ Aquest topònim no figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, però sí a l'edició digital del mapa de Catalunya de l'ICC (escales 1:10.000 i 1:5.000).
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.