Recta d'altura
La recta d'altura és la línia de posició per excel·lència utilitzada en navegació astronòmica, descoberta per casualitat el 1837 pel capità Thomas H. Sumner.[1] La recta d'altura és, en realitat, una aproximació al cercle de posició, o cercle d'altures iguals, en l'entorn proper a la posició veritable de l'observador, on es confonen arc i corda secant o arc i tangent. Aquest enginyós artifici matemàtic permet simplificar notablement els càlculs per obtenir la recta, i poder-la dibuixar a la carta nàutica mercatoriana.
Classes[modifica]
Secants al cercle d'altures iguals:
- Recta Sumner o secant per tall amb els paral·lels.
- Secant per tall amb els meridians.
Tangents al cercle d'altures iguals:
- Tangent de Johnson.
- Tangent de Borda.
- Tangent de Marcq de Saint-Hilaire.
Determinant[modifica]
El determinant d'una recta d'altura és el conjunt de dades necessàries per definir-la unívocament, i poder així dibuixar-la en una carta nàutica.
Recta d'altura de Marcq St. Hilaire[modifica]
La recta d'altura Marcq St. Hilaire queda definida per la seva determinant, constituïda per:[1]
- La situació d'estima o posició assumida (Be, Le).
- La diferència d'altures, p = Ho-Hc.
- I l'azimut Z.
If (0 <LHA <180°)
en què B és la latitud, (+N/-S), L és la longitud, (+E/-W), LHA = GHA+Li és l'angle horari local, Dec i GHA són la declinació i l'angle horari en Greenwich de l'astre observat. I Ho és l'altura veritable, és a dir, l'altura mesurada amb el sextant, corregida.
Obtenció[modifica]
El procediment general per a obtenir una recta d'altura Marcq a partir de l'observació d'un cos celeste comprèn una sèrie de passos:[1]
- Corregir l'altura mesurada amb el sextant, Hs, per obtenir l'altura observada, Ho.
- Determinar les coordenades de l'astre observat amb l'almanac nàutic: GHA, Dec.
- Seleccionar una posició assumida, AP, a partir de la posició d'estima, i calcular el seu angle horari local, LHA.
- Obtenir l'altura calculada i l'azimut per a la posició assumida.
- Comparar les altures calculades i observades.
- Traçar la recta d'altura.
Traçat[modifica]
Per al traçat, s'empra una carta nàutica mercatoriana o una carta en blanc. La recta d'altura es traça a partir de la posició assumida perpendicular a l'azimut, i sobre aquest es porta la distància en milles nàutiques p = 60 (Ho-Hc), amb el sentit indicat:[1]
- P =+, Ho> Hc: segons Z
- P = -, Ho <Hc: en sentit contrari a Z
Si p és positiva, la recta d'altura es traça perpendicular a l'azimut. Si p és negativa, la recta d'altura es traça des de la posició assumida segons Z+180°.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Thomas H. Sumner. A New and Accurate Method of Finding a Ship's Position at Sea, by Projection on Mercator's Chart ...: The Principles of the Method Being Fully Explained and Illustrated by Problems, Examples, and Plates, with Rules for Practice, and Examples from Actual Observation. T. Groom & Company, 1845.
Vegeu també[modifica]
- Història de la navegació astronòmica.
- Almanac nàutic.
- Sextant.
- Algorisme de navegació.
- Thomas Earnshaw
Bibliografia[modifica]
- Mederos Martín, Luis. Navegación astronómica (en castellà). 7ª edición ampliada y actualizada. Boadilla del Monte (Madrid): Tutor, 2020. ISBN 978-84-16676-90-3.
