Rengeïta
 Rengeïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Sr₄ZrTi₄(Si₂O₇)₂O₈ |
| Epònim | Mount Renge (en)   |
| Localitat tipus | Platja d'Oyashirazu, Ōmi, Itoigawa, Niigata, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.70 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.70 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.17 |
| Dana | 56.2.13.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,983(10) Å; b = 5,6722(9) Å; c = 11,996(10) Å; β = 114,215(7)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Color | marró verdós fosc |
| Exfoliació | no observada - no en té |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | marró verdós clar |
| Densitat | 4,12 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Pleocroisme | fort |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1998-055 |
| Any d'aprovació | 1998 |
| Símbol | Rge |
| Referències | [1] |
La rengeïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al subgrup de la perrierita, dins del grup de la chevkinita. Rep el nom del mont Renge i el cinturó metamòrfic de Renge, on es troben els jaciments de jadeitita.
Característiques[modifica]
La rengeïta és un silicat de fórmula química Sr₄ZrTi₄(Si₂O₇)₂O₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1998, i la primera publicació data del 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rengeïta pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba com a component de còdols i pedres de jade lavanda i jade verd. Va ser descoberta a la platja d'Oyashirazu, a Ōmi, dins la ciutat d'Itoigawa (Niigata, Japó). També ha estat descrita al proper riu Kotaki, també dins l'àrea de la ciutat d'Itoigawa, i al mont Kaskasnyuntxorr, al massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.