Riccardo Malipiero
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 juliol 1914  Milà (Itàlia) |
| Mort | 27 novembre 2003 (89 anys) Milà (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Milà |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música, crítica musical, obra de composició musical, interpretació de piano, educació musical i composició musical |
| Ocupació | compositor, crític, pianista, pedagog musical, crític musical |
| Gènere | Òpera |
| Instrument | Piano |
 | |
Riccardo Malipiero (Milà, 24 de juliol de 1914 - Milà, 27 de novembre de 2003) Riccardo Malipiero Jr. va ser un compositor, pianista, crític i pedagog musical italià. Va ser guardonat amb la medalla d'or per la ciutat de Milà el 1977 i per la ciutat de Varese el 1984.[1]
Biografia[modifica]
Malipiero era fill del violoncel·lista Riccardo Malipiero (1886–1975). Va estudiar piano i composició al Conservatori de Milà (el 1930), on es va graduar el 1932, i al Conservatori de Torí, on va obtenir el diploma el 1937. Va continuar estudis de composició amb el seu oncle Gian Francesco Malipiero a Venècia.[2] De 1935 a 1947 va ser professor al Liceo Musicale "Vincenzo Appiani" de Monza.
Malipiero va ser actiu com a pianista, i també va escriure crítiques per Il popolo i Corriere lombardo, de 1945 a 1966. Va donar conferències als Estats Units el 1954, 1959 i 1969, i a Buenos Aires el 1963. Entre 1969 i 1984 va dirigir el Conservatori de Varese, on es va incorporar a la facultat de música el 1979.[1][2]
Les primeres obres de Malipiero van ser compostes amb una atonalitat lliure. L'any 1945 va començar a utilitzar una tècnica de dotze tons en les seves composicions, convertint-se en un dels pioners d'aquesta tècnica a Itàlia. Va promoure la tècnica de dotze tons en articles que va col·laborar en publicacions periòdiques de música italiana, llibres i conferències. L'any 1949 va organitzar a Milà el Primer Congrés de música dodecanal al qual van assistir compositors tan importants com John Cage, Luigi Dallapiccola, Karl Amadeus Hartmann, René Leibowitz, Bruno Maderna i Camillo Togni. El 1969 va representar Itàlia al 7è Congrés de la UNESCO a Moscou.[1]
Malipiero va morir a Milà el 2003 a l'edat de 89 anys.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 John C. G. Waterhouse : Gian Francesco Malipiero (1882–1973): The Life, Times and Music of a Wayward Genius at Google Books, Contemporary Music Studies 17 (Amsterdam: Harwood Academic Publishers, 1999), ISBN 90-5702-210-9, pp. 7 et seq.
- ↑ 2,0 2,1 Randel, Don Michael (1996). The Harvard Biographical Dictionary of Music. Belknap Press. pp. 545. ISBN 9780674372993.
Bibliografia[modifica]
- Bernardoni, Virgilio. 2001. "Malipiero, Riccardo". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editada per Stanley Sadie i John Tyrrell. Londres: Macmillan Publishers.