Riu Boix
| ||||
| Tipus | Curs d'aigua i riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 1.287 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Vilanova de Meià (Catalunya) i Gavet de la Conca (Pallars Jussà) | |||
| Localització | pas de les Eugues | |||
| Final | ||||
| Cota final | 286 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Noguera (Catalunya) | |||
| Localització | Artesa de Segre | |||
| Desembocadura | Segre | |||
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 23 ( ) km | |||
El Boix és el més petit i es converteix en un dels tres rius que també va perforar el Montsec per aquest engorjat del Congost de l'Escala del Pas Nou, juntament amb el Noguera Ribagorçana i el Noguera Pallaresa, corre en direcció nord – sud al llarg de 23 kilòmetres.
Curs[modifica]
Neix en forma de barranc, al canto nord de Montsec de Meià, a la obaga del Hostal Roig, al Pas de les Eugues a 1332 m. d'altitud, sobre de la cova dels Llops, conegut com el Barranc de la Coma el Grau, al antic municipi de Sant Salvador de Toló avui municipi de Gavet de la Conca al Pallars Jussà. Tot just empesa, ja desemboca el barranc del Coix i cúan empesen les boïgues de conreu del Bosc de Baix, aquí per la banda dreta del barranc de la Coma Grau agafa el barranc del Serrat de les Pales, que baixa per l'esquerra i mes avall al canto dret desemboca el barranc de les Pletes , que passa a prop del forat dels Diners que queda a la dreta , continue Boïgues avall per la Obaga del Hostal Roig, fins a la carretera que puja de Vilanova de Meià a Llimiana L 913 aquí agafe les aigües de la Collada del Hostal Roig. Les aigües pluvials del antic mas i hostal conegut com l'Hostal Roig, del canto nord van al riu de Barcedana mentre que les del canto surt donen al riu Boix . En la mateixa Collada del Hostal Roig, es troben les fonts la del Como i la de l'Oriol, que són les fonts de més alçada que té el riu Boix. Seguim per de la carretera pel costat dret trobem els barranc de la font de l'Oriol de l' Obaga i el barranc de la font Mentidera. Anem fins al Pla de les Forques, on el barranc de la Coma Grau canvie amb un pontet i passa al canto esquerra de la carretera. Al Pla de les, Forques es troben a la dreta el barranc que baixa de les feixes la Roca Alta on vora de la carretera L913 es troba una font mentidera de gran cabal. Aquestes fonts se les anomena mentideres perquè brollen amb molta aigua quan bufe el fort vent de llevant, i també quan plou molt, però sempre de llevant. Uns metres més avall també desemboca el barranc que baixa del Pas de Nerill, a l'obaga de l'Hostal Roig. Aquí la carretera deixa el terme de Gavet de la Conca (Pallars Jussà ) i la carretera entra al terme de Vilanova de Meià (La Noguera). És on comença el Congost de l'Escala del Pas Nou. Ara doncs, deixem el nom de barranc de la Coma el Grau, per el del riu Boix, que continua per la l'esquerra de la carretera que en cara és terme de Gavet de la Conca , uns quants metres més avall, abans d'arribar al pontet, el Boix canvia al costat dret de la carretera al Desferrador, on tot ja és terme de Vilanova de Meià (La Noguera ). Are ens al congost de l'Escala del Pas Nou. Al mapa de Catalunya de l'any 1608, aquest congost del Montsec ja és conegut com (lo Pas Nou). El nom de (l'escala) li van posar, perquè l'antic camí obert pel Prior del monestir de Santa Maria de Meià al segle XIV, a començar el congost havia unes escales tallades a la mateixa roca. Aquestes, malauradament varen ser tapades o destruïdes al tirar les pedres en el moment de construir la nova carretera l'any 1922 del segle passat. A la dreta trobem, la gran cinglera de la Roca dels Arçs mentre que al esquerra hi ha la carretera L -913 i les grans cingleres del Desferrador i les del Pelat.
Deixem el Congost, i passat el pont a l'esquerra sota el pont del Pas Nou es troba un altra font mentidera, la del Pas Nou, també de gran cabal. Seguin riu Boix avall i a l'esquerra trobem la cabalosa font de la Figuera, lloc molt turístic i fins fa uns anys molt conegut per l'acampada lliure. Are actualment, ja no s'hi pot acampar, perquè a causa de l'elevat risc d'incendi forestal que hi ha en algunes èpoques de l'any per totes aquestes zones boscoses , fan que estiguin molt protegits. Des de l'any 1945 la Font de la Figuera porta l'aigua potable a Vilanova de Meià, i és aquí on el riu Boix duu un bon caudal d'aigua. Aquí el riu passa per sota de la carretera L-913 conegut com el pont de la font de la Figuera. Continuem riu a vall i entrem al Vall de Barmó. En aquests indret trobem la primera peixera d'on es regaven el petits horts, d'aquesta vall i s'agafa l'aigua de les petites fons com la font de la Roca, la font del Boix i la font del Pansot. Aigües avall el Boix passa per sota el pont de la carretera L 913, conegut com el pont de Barmó i el riu continue per la dreta de la carretera. Uns metres més avall, a la l'esquerra, travessant la carretera per un petit pontet i per l'indret conegut com el barranc de Coll de Cabeces i la Costa de l'Isaac, agafa tota el aigua de la font Blanca, la font del Gandol la font de la Peixera i la font del Mateu. En aquest mateix indret, però al costat dret, hi desemboca el barranc de Paús, on es troba la Font de Paus i els els rentadors de carbó. També, en aquest lloc, uns metres més avall, tenim un document de l'any 1776 que parla de construir una presa al Boix, per fer un pantà a la vall de Barmó, per poder regar la Coma de Meià. L'any 1959 , aquesta mateixa sol-licitud es va torna a presentar a la Comissió de Treball sobre Plans Hidràulics i Regadius , presidit en aquell moment per Joan Reguart, Comissari d'Aigües de l'Ebre (aquesta informació es va publicar a la revista núm. 22 de Lo Pas Nou 1r trimestre del 2021 en el apartat el Passat i Present). Seguim aigües avall i el Boix, pel cantó dret , passa per la vora de la mina abandonada que van construir el soldats Republicans i a l'esquerra, desemboca el barranc del Clot de la Mora. A continuació trobem l'antic pont de Barmó sobre el riu Boix, avui anomenat pont de la Gata. A quest pont pertany al antic camí vell, i està situat al cantó dret de la carretera. Continuant recorregut, el riu s'amaga a dins d'un gran túnel construït també pels soldats Republicans per descarregar el carbó de la mina . Al mig d'aquest túnel , hi ha el pont de la carretera L. 913. Al cantó esquerra per sobre el pont, hi ha una arqueta on desemboca el barranc de les Covetes del Perolives. Deixem el túnel i are el Boix baixe per uns saltants en foma de llenasques on se troba la font de l'Hedra, indret amb racons molt visitats i dignes de veure. Val la pena dir que aquest, trosset, de paratge és un dels més vistos del riu Boix. L'any 1931 a la Font de l'Hedra es va construir una canonada de ferro i aquesta font portava aigua potable a Vilanova. L'any 1974 s'hi va construir una passarel-la tipus palanca per poder facilitar el pas per anar a beure a la font que es troba al costat esquerre del riu, ja que sinó s'havia de passar per damunt d'unes pedres que estaven al mig del riu. Però l'any 1982 , la riada del 8 de novembre s'endugué el pont, i es va haver de reconstruir. Avui aquesta passarel-la també s'utilitza per poder anar cap al camí del Cogulló. Sota de la font de l'Hedra es troba la peixera del rec de la Vila, la segla de aquest rec era la que antigament portava el aigua al poble de Vilanova.
Continuem recorrent aigües avall i per dreta , trobem la desembocadura del barranc del Sabinal (fins al camì de Meià) i continue com el de Gilaverdes, també conegut com el Riu Merler i on hi ha el pont que duu el mateix nom, aquest baixa del vessant nord del Puig de Meià. Al Puig de Meià s'hi troba la font de sol Tamany, avui coneguda com la font de Sòl Manel, també la font del Mans, la font del Sitó, la font del Nari i a sota del Pla la Gallin , la font del Porta i la desapareguda Font de Meià. A l'esquerra i l'altre costat del riu Boix en una llenasca i ha la font de la Canal. Aquí podríem dir que el que sempre ha estat ,la Conca de Meià per les persones autòctones del país i mapes antics també l'anomenen la Coma de Meià. Avui, però persones no vinculades a la zona li estan canviant el nom per la Vall de Meià, però nosaltres continuem protegint i respectant el seu nom antic de sempre. Sota la font de la Canal, hi ha la peixera del rec de 'Hom de la Part ( Andelapart ), per on es reguen tots el petits bancals i horts al marge esquera del riu Boix fins a la Troïda.Tot seguit trobem la peixera situada a la font de la Sarguera. Aquesta baixa pel seu marge dret i a més a més de rega el horts, s'utilitza per donar aigua als rentadors públics i als molins de Caps i del Mig. Riu avall, al costat esquerre, trobem la font del Ribas on se troba la palanca que travessa el riu Boix per anar als horts que hi ha al Serrat del Riu. Sota trobem la peixera particular del Molí del Mig o Molí del Castejón i la font del Riu. Al costat dret hi ha la segla que porte aigua al molí. Pel mig hi passa el camí fins que es troba la palanca per anar al horts i la font de l'Ampolla. Des d'aquest punt, seguim riu avall i trobem el camí de lluçars a Vilanova ,on hi ha el pont medieval del Molí de Mig. Sota hi ha la peixera del rec de les Espasades. Aquesta segla té un partidor d'aigua, la mitat omple la bassa de cal Bisbe que s'utilitzava per regar la finca i pel molí fariner de Sols (molí de cal Bisbe). L'altra mitat de aigua anava a la basa Gran de aquesta basa es regava totes les finques de les Espasades.Seguim aigües avall i el riu Boix passe per un pont la carretera LP-9132, la que uneix Vilanova de Meià amb Artesa de Segre. Mes avall del pont a la dreta, trobem la desembocadura del del barranc del Montsec, conegut com el Riuet. Aquesta tot el any porta poca u molt de aigua, segons les pluges que esdevinguin, dels indrets de la font del Rengueres la del Segon (Porró), la de Sant Jordi entre altres. Hi ha sota també pel canto dret tenim la peixera del rec del Siscà. Continuem riu avall trobem també a la dreta a la peixera del Masanés que més de d'utilitzar-se per regar també, antigament també havia servit per el seu moli fariner. Riu avall, al costat de l'esquerra, hi desemboca el barranc de la Teulera que baixa de la Partida de Tosca i que com a fons importants té la font del Barbeta, la del Fontana i la font del Torro, la qual, malauradament, la mà del l'home la va fer desaparèixer. A continuació trobem dues peixeres mes. Aigües avall al canto esquerra, tenim la desapareguda font del Siscà i una altra peixera, del Masanés. Mes avall trobem la peixera del Farro la del Farroll i la peixera de de Gàrzola que a més d'usar-se per regar, quan feia falta portava aigua a la peixera de Sant Per. Continuem i pel mateix costat hi desemboca el barranc de Comadugla on hi ha la font del Tafalla (avui sòl Esteve) i la font de la Celestina (avui sòl Sitó), entre d'altres . . Riu a vall passat el clot del Siscà, per la dreta desemboque el riu de Sant Pere, conegut com el riu de l'Obac. L'Obac baixa de dalt de Coll d'Orenga i la font de les Tosquelles, la font de l'Astasia, i la font de sant Pere entre d'altres. El riu de l'Obac és el que més aigua porta al riu Boix. Però abans de desembocar al Boix, hi ha la peixera de Sant Pere, on antiguament portava l'aigua a la bassa del moli fariner de cal Rosell, on els propietaris que van donar pas per construir la segla i tenian dret de regar però després tenien de torna l'aigua a la segla pel molí. Anem seguim aigües avall, trobem l'Estany del Verné amb una font importat. Una mica mes avall al costat esquerre trobem la peixera de rec del l'Altre Costat, on també hi ha algunt hort i porta l'aigua al safareig de Cal Solé. Aquí al costat dret hi ha el barranc del Lligaumot, A sota Gàrzola l'esquerra trobem la desembocadura del barranc de Comallonga, amb les fons del Porta i la del Novau. Aquí hi ha el pont la LP-9132 conegut com la Pineda de Gàrzola. Uns metres mes avall el Boix passa per sot el pont de la carretera que porta al poble de Gàrzola. Riu avall, trobem la peixera de rec del Picoi, aquí havia l'antiga palanca del camí d'Argentera i la font que subministra aigua al poble de Gàrzola. Un cop passat el poble de Gàrzola riu avall, la peixera del Ramut, i al cosntat dret el barranc de Sabonés, i els Vinyets. Continuem per l'esquerra i trobem la peixera dels Sossiats i la Font del Bufador. Tot segit la font de cal Petit i al canto dret la peixera de la central elèctrica de Gàrzola, on hi ha una petita caseta que antigament era la central de la llum del poble de Gàrzola. Seguim aigües avall pel mateix costat, trobem el Torren de Pigó, i la peixera dels Vergés, que ames d'utilitzar-se per regar els horts de Gàrzola, hi havia gent gent d'Argentera i Boada que hi tenian els seus horts i també podian regar. Continuem riu avall i trovem a l'indret de la vall de cal Canes i Soles del Canes aquí desemboca els barranc de Sellent i el barranc Pauetó. A la dreta trobem els Vergués, el Tossalmenc i el barranc del Caterano. Boix avall, a la dreta, la tolla Blava o el xuclador . Passem riu avall un bon tros , i trobem el Grau de la Clua. Aquest lloc és conegut com els Estrets, és un indret de molt difícil accés perquè el riu passa entre penya i penya. Aqui hi ha, les tolletes i el famós Pont del Diable, pont natural de pedra tosca on antigament i passava un camí, avui està totalment emboscat .Seguim riu avall i a l'asquerra, hi ha el barranc de lesFontetes, que com a font principal i trobem la font de les Fontetes , i les tolles del Trabessant . Al costat esquerre hi ha la font de Laupont, on hi ha el pou d'aguia que subministra als pobles de Boada i les masies de Argentera . En aquest indret hi ha el límit del municipi de Vilanova de Meià i comença el municipi de Baldomar, a l'indret de la Partida de Sala Roig . Aquí el riu Boix travessa tota la vall de Baldomar (la vall d'Omar) de nord a sud . Aquest indret és conegut com els Dos Rius , i per l'esquerra del Boix desemboca el barranc de Clua o el riu de Clua on se troben les tolletes i una font mentidera com les que i ha al Pla de les Forques . Més avall trobem la peixera de rec coneguda com la Segla de Baldomar ho també la peixera de l'horta la segla de Baldomar. Baixa pel costat dret seguin el riu. Continuem Boix avall pel mateix costat trobem el barranc i la font de Sala Roig. Baixant hi ha un dels racons més turístics i emblemàtics que ens deixa el riu Boix en el seu pas per la Vall de Baldomar, la Font de la Trilla. Seguim aigües avall pel mateix costat , el barranc Gran, i el Torren dels Reguers on tenim el pont medieval de la Mesquita i al costat dret el barranc de la l'Ametlla . A la entada al poble de Baldomar , el carrer de la Costa de la Segla, on el Boix passa per sota pel pont de la carretera principal LV-9137, Baldomar - Artesa de Segre. Uns metres mes avall trobem el pont del moli del Silite, un molí Fariner que prenia l'aigua de la segla del rec de l'horta. A continuació la peixera per regar horts, de la qual la segla portava aigua al moli fariner del Just, on abans del moli desemboca el barranc de Sant Pere, que com a font important tenim la font del mateix nom. Als sols de la Vall de Baldomar ,hi ha a la partida anomenada el Salt de Baldomar . Aquí , pel marge dret ,a prop,del Santuari de Salgar, s'ajunta el Boix al riu Segre.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Boix |
- Cardona Fonoll, Francesc. Revista "Lo Pas Nou" (en català), 2023.