Rolf Liebermann
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 setembre 1910 Zúric (Suïssa) |
| Mort | 2 gener 1999 (88 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Zúric |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Hamburg París |
| Ocupació | director d'orquestra, guionista, compositor, professor d'universitat |
| Activitat | 1943 – |
| Ocupador | Universitat de Música i Teatre d'Hamburg |
| Gènere | Òpera |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Cònjuge | Hélène Vida |
Premis
| |
        | |
Rolf Liebermann (Zuric (Suïssa), 14 de setembre, 1910 - París (França), 2 de gener, 1999), va ser un compositor suís. Entre altres coses, va treballar com a director de l'Òpera Estatal d'Hamburg.
Biografia[modifica]
Com a besnet de Josef Liebermann, Rolf Liebermann prové de la família Berlin Liebermann, que també incloïa Georg Liebermann, el pintor i oncle besavi Max Liebermann, Felix Liebermann, Hans Liebermann, Emil Rathenau i Walther Rathenau. El seu pare, Franz Joseph Moritz Liebermann-Roßwiese (1872–1931), advocat i germà gran del pianista Erich Liebermann-Roßwiese, va conèixer la ciutadana suïssa Lucie Lang durant una estada en un sanatori a Suïssa, es va casar amb ella i es va convertir en suís. El seu fill, Rolf Liebermann, va assistir a l'Escola Cantonal de Trogen, va rebre classes de música al conservatori privat de José Berr a Mühlebachstrasse a Zuric fins al 1926, i va estudiar dret a la Universitat de Zuric de 1929 a 1932, a contracor.[1] Després dels estudis, va estrenar les seves primeres composicions de chanson i va participar en diversos cabarets.
El 1936, Liebermann va fer un curs de direcció amb Hermann Scherchen a Budapest i el 1937 es va convertir en el seu assistent a l'Orquestra Musica Viva de Viena. Va fer el servei militar entre 1938 i 1940. El 1940 va començar a estudiar composició i va prendre lliçons de Vladimir Vogel.
De 1945 a 1950 va ser enginyer de so a Radio Zurich. De 1950 a 1957 va dirigir el departament d'orquestra de la "Swiss Broadcasting Company" SRG a l'emissora estatal de Beromünster. L'any 1954 va rebre l'encàrrec de compondre una obra orquestral del "Donaueschinger Musiktage" i, per a sorpresa de tothom, va escriure el seu Concert per a Jazzband i Orquestra Simfònica, presentant així una cosa que més tard es va referir com a "third stream"{nota, 1} o crossover.
Rolf Liebermann va crear una gran quantitat de composicions de diferents franges: des de cançons polítiques (Liebermann era políticament d'esquerres) fins a òperes, des de sonates per a piano fins a música per a màquines, des de concerts fins a projectes multimèdia. El 1955 i el 1957 va ser membre del jurat als "World Music Days" de la Societat Internacional per la Música Contemporània (ISCM).[2][3] Després de la renúncia de Harry Hermann Spitz, va ser cap del departament de música principal del "Norddeutscher Rundfunk" (NDR) d'Hamburg de 1957 a 1959.
A partir de 1959, Liebermann va ser director de l'Òpera Estatal d'Hamburg durant catorze anys i de nou de 1985 a 1988. Durant la seva primera direcció a Hamburg, va estrenar 24 obres per encàrrec, entre elles Staatstheater de Mauricio Kagel, The Devils of Loudun de Krzysztof Penderecki, The Prince of Homburg de Hans Werner Henze i Hilfe, Hilfe, die Globolinks de Gian Carlo Menotti. De 1973 a 1980, Liebermann va dirigir l'Òpera de París.
El 1963, Liebermann va ser nomenat professor honorari a la Universitat de Música i Teatre d'Hamburg i el 1982 es va convertir en professor visitant al Mozarteum de Salzburg. El 1992 va ser membre del jurat del Concurs de piano Santander Paloma O'Shea.[4]
A la dècada de 1930, Liebermann va mantenir una relació amb la cantant Lale Andersen, per a qui va musicar el poema Der Sauerampfer de Joachim Ringelnatz al voltant de 1933. Liebermann va ser el model del personatge de Robert Mendelson a la novel·la autobiogràfica d'Andersen i a la pel·lícula Lili Marleen de Rainer Werner Fassbinder (1981).
Rolf Liebermann va estar casat amb Gioconda Liebermann, de soltera Schmid, des de 1950 fins al seu divorci el 1978. El matrimoni va donar lloc al seu fill Franz-Alwin Liebermann. Des de 1985 fins a la seva mort, Rolf Liebermann es va toranar a casar amb la periodista de televisió francesa Hélène Vida (1938–2015). Tots dos van freqüentar la companyia de divendres d'Helmut Schmidt.[5] Rolf Liebermann era rotarià.{nota, 2}.
El 2010, el documental Rolf Liebermann - Músic de Mürra Zabel, que es va convertir en la seva secretària el 1966, es va estrenar en el seu 100è aniversari.[6]
Obra[modifica]
- Composicions
|
|
Publicacions de llibres[modifica]
- 1976 Actes et entr'actes
- 1977 en traducció alemanya sota el títol Anys de l'òpera
- 1980 En passant par Paris. Òperes
- 1981 en traducció alemanya sota el títol I tothom espera una festa
Pel·lícules[modifica]
- 1965 (juntament amb Richard Leacock) Géza Anda – pianista, director d'orquestra, professor. Un informe de treball. (Suïssa 1965)
- 1965 (juntament amb Richard Leacock) Igor Stravinsky - Retrat d'un compositor
- 1966 (juntament amb Richard Leacock) Paul Burkhard - Un retrat.
Premis[modifica]
- Premi Conrad Ferdinand Meyer (1949)[8]
- Medalla per a l'Art i la Ciència de la Ciutat Lliure i Hanseàtica d'Hamburg (1970)
- Anell de Hans Reinhart (1971)
- Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya (1974)
- Gran Creu Federal del Mèrit amb Estrella (1986)
- Conservador honorari del pany (1987)
- Doctor honoris causa per la Universitat de Berna
- Doctor honoris causa per la Universitat de Spokane (EUA) (1957)
- Premi de música la ciutat de Zuric (1957)
- Premi de la Societat Filharmònica de Bremen (1958)
- Premi Mozart de la Ciutat de Bremen
- Premi Conrad Ferdinand Meyer (1947)
- Comanador de l'Orde de les Arts i les Lletres
- Comanador de l'Ordre de la Legió d'Honor (Legió d'Honor de la República de França, 1974)
- Premi Nom de la Fundació Körber d'Hamburg
- Membre extraordinari de l'Acadèmia de les Arts de Berlín
- Premi Lorenzo el Magnífic (1991)
- Full de plata de la Unió de dramaturgs (1969)
- Premi Cultural Hermann Voss (1985)
Estudi Rolf Liebermann[modifica]
L'estudi Rolf Liebermann de la North German Broadcasting Corporation va rebre el seu nom en honor a l'antic cap del departament de música de l'NDR.
Pel·lícula documental[modifica]
Notes[modifica]
| « | "Third Stream, literalment Tercer corrent, és un terme aplicat a un estil de fer jazz que, als anys 50 i 60 va pretendre oferir una via de desenvolupament al gènere des de la influència de la música clàssica. El terme va ser encunyat pel compositor i solista de trompa, Gunther Schuller, a la fi de la dècada de 1950." | » |
| « | "Rotary International és una organització internacional fundada el 1905 que es proposa reunir persones influents en els negocis, les professions liberals o el servei públic per tal de prestar ajut humanitari als que ho necessiten, fomentar uns nivells elevats d'ètica en totes les activitats humanes i contribuir a la difusió del bé i la pau per tot el món." | » |
Referències[modifica]
- ↑ Susanne Kübler: Die Lust, noch einmal neu anzufangen. Hrsg.: TagesAnzeiger. 11. September 2010.
- ↑ Programme der ISCM World Music Days von 1922 bis heute
- ↑ Anton Haefeli: Die Internationale Gesellschaft für Neue Musik – Ihre Geschichte von 1922 bis zur Gegenwart. Zürich 1982, S. 480ff
- ↑ XX Concurso Internacional de Piano de Santander Paloma O'Shea. Historia del concurso Concursos Anteriores. Abgerufen am 9. Dezember 2023.
- ↑ Lars Haider, Jens Meyer-Odewald: Im Hause Schmidt – immer wieder … 22. Dezember 2018, abgerufen am 18. März 2022 (deutsch).
- ↑ Susanne Kübler: Die Lust, noch einmal neu anzufangen. Hrsg.: TagesAnzeiger. 11. September 2010.
- ↑ «Universal Edition» (en anglès). Arxivat 2019-04-03 a Wayback Machine.
- ↑ Preisträgerinnen und Preisträger – Conrad Ferdinand Meyer Stiftung. Archiviert vom Original am 17. Juli 2019; abgerufen am 17. Juli 2019. Info: Der Archivlink wurde automatisch eingesetzt und noch nicht geprüft. Bitte prüfe Original- und Archivlink gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis.
- ↑ hmn.. «Rolf Liebermann – Gefeiert».
- ↑ Kolb/nmz. «Rolf Liebermann – Musiker – Ein Dokumentarfilm von Mürra Zabel». Neue Musikzeitung.
Bibliografia[modifica]
- Gisa Aurbek: Rolf Liebermann. Ellert i Richter, Hamburg 2001, ISBN 3-8319-0006-X.
- Walter Habel (Hrsg.): Wer ist wer? Das deutsche Who’s who. 24. Sortida. Schmidt-Römhild, Lübeck 1985, ISBN 3-7950-2005-0, S. 762.
- Göndi Liebermann: Spannungen: mein Leben mit Rolf Liebermann. M. von Schröder, Düsseldorf 1985, ISBN 3-547-76060-7.
- Verena Naegele: Rolf Liebermann. a: Andreas Kotte (Hrsg.): Theaterlexikon der Schweiz. Volum 2, Chronos, Zürich 2005, ISBN 3-0340-0715-9, S. 1105 f.
- Regula Puskás: Rolf Liebermann. a: Historisches Lexikon der Schweiz.
- Irmgard Scharberth, Herbert Paris: Rolf Liebermann zum 60. Geburtstag. 1970.
- Regina Scheer: Wir sind die Liebermanns (= List-Taschenbuch. Volum 60783). Ullstein, Berlin 2008, ISBN 978-3-548-60783-2.
Enllaços web[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rolf Liebermann |
- Publicacions de i sobre Rolf Liebermann al catàleg Helveticat de la Biblioteca Nacional Suïssa
- Documents sonors de i sobre Rolf Liebermann al catàleg dels Fons Nacionals Suïssos
- Literatura de i sobre Rolf Liebermann al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya
- Rolf Liebermann (1910–1999), CV
- Rolf Liebermann (1910–1999), un testimoni contemporani del segle XX, de Max Nyffeler
- Biografia i llista d'obres de Ricordi-Verlag
- Entrevista a la ràdio SRF: Música per a un convidat amb Mürra Zabel, que va ser la secretària de Liebermann i va fer una pel·lícula sobre ell.