Síndrome de Lown-Ganong-Levine

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome de Lown-Ganong-Levine
Tipussíndrome, síndrome de preexcitació, malaltia genètica del ritme cardíac i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcardiologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10I45.6 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9426.81 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM108950 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB7599 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine160097 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD008151 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet844 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC1862387 i C0024054 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13087 Modifica el valor a Wikidata

La síndrome de Lown-Ganong-Levine (SLGL) és una síndrome de preexcitació del cor. Les persones amb SLGL tenen episodis de batec cardíac anormal amb un interval PR curt i complexos QRS normals vists al seu electrocardiograma quan estan en un ritme sinusal normal. Originalment es pensava que la SLGL es devia a una connexió elèctrica anormal entre les aurícules i els ventricles, però ara es creu que es deu a una conducció accelerada a través del nòdul auriculoventricular en la majoria dels casos.[1] La síndrome porta el nom de Bernard Lown, William Francis Ganong, Jr. i Samuel A. Levine.[2][3]

Pronòstic[modifica]

Les persones amb aquesta síndrome no tenen un major risc de mort sobtada. L'única morbiditat associada a la síndrome és l'aparició d'episodis paroxístics de taquicàrdia que poden ser de diversos tipus, com ara taquicàrdia sinusal, taquicàrdia de reentrada del nòdul auriculoventricular, fibril·lació auricular o aleteig auricular.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ Josephson, Mark E.. «Chapter 10 - Preexcitation syndromes». A: Josephson's clinical cardiac electrophysiology : techniques and interpretations. Fifth, 2015-08-10. ISBN 9781496326614. OCLC 938434294. 
  2. ↑ Rull G. «Lown–Ganong–Levine Syndrome». Patient UK. EMIS, 2009. Arxivat de l'original el 2014-01-22. [Consulta: 29 maig 2011].
  3. ↑ «The syndrome of short P-R interval, normal QRS complex and paroxysmal rapid heart action». Circulation, 5, 5, maig 1952, pàg. 693–706. DOI: 10.1161/01.cir.5.5.693. PMID: 14926053.
  4. ↑ Wiener, Isaac «Syndromes of Lown-Ganong-Levine and enhanced atrioventricular nodal conduction». Am J Cardiol, 52, 5, Sep 1, 1983, pàg. 637–639. DOI: 10.1016/0002-9149(83)90042-5. PMID: 6613890.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Síndrome_de_Lown-Ganong-Levine&oldid=32674653»