Salut Borràs i Saperas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSalut Borràs i Saperas
Biografia
Naixementgener 1878 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 1954 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Hospital de la Salpêtrière (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaAnarquisme, feminisme i zapatisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitant Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatSegona República Espanyola Modifica el valor a Wikidata
ConflicteRevolució Mexicana i Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOctave Jahn Modifica el valor a Wikidata
ParesMartí Borràs i Jover Modifica el valor a Wikidata  i Francesca Saperas i Miró Modifica el valor a Wikidata

Salut Borràs i Saperas (Barcelona, 6 de gener de 1878 - París 11 d'agost de 1954) fou una lluitadora anarquista.[1][2]

Nascuda en una família anarquista, tota la seva vida va girar al voltant de la defensa dels valors d'aquest moviment. Filla de Martí Borràs i Jover i de Francesca Saperas i Miró, la seva casa a la Vila de Gràcia era un punt de referència i refugi per als anarquistes europeus. El seu pare, responsable de l'edició del diari Tierra y libertad, va ser acusat de l'intent d'assassinat de Martínez-Campos i no va poder suportar les tortures, la qual cosa el va portar a suïcidar-se a la presó, l'any 1894. Dos anys més tard, el company de Salut Borràs, Lluís Mas i Gasió, i el nou company de la seva mare, Tomàs Ascheri Fossatti, van ser acusats de ser els responsables de l'atemptat del carrer dels Canvis Nous. Tots dos van ser torturats i condemnats a mort. Abans, però, van obligar a la Salut i a la seva mare a casar-se per l'Església amb les seves parelles si no volien que el fill que la Salut estava esperant fos donat a la beneficència. Posteriorment van ser desterrades a França. Es van establir a Marsella, on la Salut es va aparellar amb Octave Jahn, amb el qual es va traslladar a Mèxic i van participar en la revolució d'Emiliano Zapata. Salut Borràs es va establir el 1913 amb el seu fill a París, on va estar treballant com a modista i el 1930 va tornar a Barcelona, establint-se al barri del Raval. Després de la victòria del franquisme es va exiliar a França. Va viure a París i va morir l'11 d'agost de 1954 a l'hospici de Salpetrière d'aquesta ciutat. Una part del seu arxiu es troba a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam.[3][4][5]

Referències[modifica]

  1. «Salut Borràs Saperas (1878-1954)». Ateneu llibertari Estel negre. [Consulta: 6 desembre 2020].
  2. «Salud Borràs Saperas, militante anarquista» (en castellà). Paco Salud, 31-01-2018. [Consulta: 6 desembre 2020].
  3. «Salut Borràs i Saperas, lluitadora anarquista». El Punt-Avui, 08-03-2020. [Consulta: 6 desembre 2020].
  4. Rotger, Agnès. Elles!: 65 dones oblidades de la història. Barcelona: Institut Català de la Dona, 2017, p. 96-97. ISBN 9788439396079. 
  5. Fernández, Fran «Francesca Saperas Miró (1851-1933). ¿La madre de los anarquistas?». Ser Histórico, 11-12-2016.