Salut Borràs i Saperas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | gener 1878  Barcelona |
| Mort | 11 agost 1954 (76 anys) Hospital de la Salpêtrière (França) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Anarquisme, feminisme i zapatisme |
| Activitat | |
| Ocupació | militant |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Segona República Espanyola |
| Conflicte | Revolució Mexicana i Guerra Civil espanyola |
| Família | |
| Cònjuge | Octave Jahn |
| Pares | Martí Borràs i Jover i Francesca Saperas i Miró |
Salut Borràs i Saperas (Barcelona, 6 de gener de 1878 - París 11 d'agost de 1954) fou una lluitadora anarquista.[1][2]
Nascuda en una família anarquista, tota la seva vida va girar al voltant de la defensa dels valors d'aquest moviment. Filla de Martí Borràs i Jover i de Francesca Saperas i Miró, la seva casa a la Vila de Gràcia era un punt de referència i refugi per als anarquistes europeus. El seu pare, responsable de l'edició del diari Tierra y libertad, va ser acusat de l'intent d'assassinat de Martínez-Campos i no va poder suportar les tortures, la qual cosa el va portar a suïcidar-se a la presó, l'any 1894. Dos anys més tard, el company de Salut Borràs, Lluís Mas i Gasió, i el nou company de la seva mare, Tomàs Ascheri Fossatti, van ser acusats de ser els responsables de l'atemptat del carrer dels Canvis Nous. Tots dos van ser torturats i condemnats a mort. Abans, però, van obligar a la Salut i a la seva mare a casar-se per l'Església amb les seves parelles si no volien que el fill que la Salut estava esperant fos donat a la beneficència. Posteriorment van ser desterrades a França. Es van establir a Marsella, on la Salut es va aparellar amb Octave Jahn, amb el qual es va traslladar a Mèxic i van participar en la revolució d'Emiliano Zapata. Salut Borràs es va establir el 1913 amb el seu fill a París, on va estar treballant com a modista i el 1930 va tornar a Barcelona, establint-se al barri del Raval. Després de la victòria del franquisme es va exiliar a França. Va viure a París i va morir l'11 d'agost de 1954 a l'hospici de Salpetrière d'aquesta ciutat. Una part del seu arxiu es troba a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam.[3][4][5]
Referències[modifica]
- ↑ «Salut Borràs Saperas (1878-1954)». Ateneu llibertari Estel negre. [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Salud Borràs Saperas, militante anarquista» (en castellà). Paco Salud, 31-01-2018. [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Salut Borràs i Saperas, lluitadora anarquista». El Punt-Avui, 08-03-2020. [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ Rotger, Agnès. Elles!: 65 dones oblidades de la història. Barcelona: Institut Català de la Dona, 2017, p. 96-97. ISBN 9788439396079.
- ↑ Fernández, Fran «Francesca Saperas Miró (1851-1933). ¿La madre de los anarquistas?». Ser Histórico, 11-12-2016.