Santa Seclina
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | XIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Neoclassicisme, obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Caldes de Malavella (Selva) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 27079 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Santa Seclina) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Santa Seclina és una església aïllada situada en un vessant del Puig Ventós que dona nom a una entitat de població del municipi de Caldes de Malavella (Selva).[1] L'edifici religiós és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció de l'edifici[modifica]
.jpg)
És un edifici de nau única rectangular i d'absis semicircular. Adossada hi ha una casa de la rectoria amb dos torratges de defensa, amb un cupulí cònic i a baix una trompa. A la part dreta hi ha un cementiri. A la part lateral esquerra, hi ha un campanar de dimensions desproporcionades en relació a l'església, de base quadrada tot i que a la meitat aproximadament pren una forma octogonal, amb quatre obertures d'arc de mig punt i, cobert per una petita cúpula amb balaustrada de pedra artificial i un parallamps. Hi ha dos petits adossaments que a l'interior es converteixen en capelles.[1] Té la façana amb decoració d'estil barroc i neoclàssic. Portalada en arc pla amb dintells i brancals de pedra. La porta està flanquejada per dues pilastres de pedra artificial a cada banda, a dalt, una cornisa motllurada separa les pilastres d'un frontó triangular. Sobre la porta una fornícula amb ceràmica i un petit rossetó motllurat. Una part de l'església està voltada per un tancat de pedra en paredat rústic bastant antic.[1] El conjunt està en estat d'abandó, molt malmès.
Història[modifica]
Hi ha referències de l'església com a parròquia rural des del segle xiii. Segurament a aquesta època pertanyen part del mur de la nau i l'absis. Al llarg dels segles xviii i xix es va reformar i es construïren el campanar, la portalada i segurament les capelles interiors.[1]
El trobador català Cerverí de Girona esmenta l'indret en la seva pastorel·la del segle xiii "Entre Caldes e Penedes".[2]
Vora camins rals[modifica]
Santa Seclina es troba en l'indret on el camí ral de Palamós a Vidreres i Barcelona es separava del camí ral que unia Girona i Llagostera amb Tossa.[3] També és lloc de pas de l'itinerari que segueix el Camí del Pelegrí de Tossa al seu pelegrinatge anual cap a Santa Coloma de Farners.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Seclina |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Santa Seclina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 octubre 2014].
- ↑ «pàgina de Cerverí de Girona al portal Corpus de Troubadours de l'Institut d'Estudis Catalans».
- ↑ Cinquanta-cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. ISBN 978-84-937790-7-8.