Schwartzembergita
 Schwartzembergita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₅H₂(IO₂)O₄Cl₃ |
| Epònim | Adolf Emilio Schwarzenberg (en)  |
| Localitat tipus | Cachinal, província d'Antofagasta, regió d'Antofagasta, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.KB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.KB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/L.03 |
| Dana | 22.1.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,977(1) Å; c = 12,566(4) Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | groc a groc marró, marró vermellós |
| Exfoliació | diferent/bona - en{001}. |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Densitat | 7,39 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 2,250 nβ = 2,350 nγ = 2,360 |
| Birefringència | δ = 0,110 |
| Dispersió òptica | r > v extrema |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1868 |
| Símbol | Swb |
| Referències | [1] |
La schwartzembergita és un mineral de la classe dels òxids. Nom atorgat en honor del "Dr. Schwarzenberg" (Dr. Emilio Adolf Schwarzenberg), (1826-1907), assajador a Copiapó, Xile.[1]
Classificació[modifica]
La schwartzembergita es troba classificada en el grup 4.KB.10 segons la classificació de Nickel-Strunz (4 per a Òxids (hidròxids, V [5,6] vanadats, arsenits, antimonurs, bismutits, sulfits, selenits, telurits, iodats); K per a Iodats: trigonal [IO₃] piràmides (majoritàriament) i B per a Iodats sense anions addicionals, sense H₂O; el nombre 10 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 22.1.1.1 (22 per a Iodats que contenen hidroxils o halògens i 1 per a diversos; 3 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques[modifica]
La schwartzembergita és un òxid de fórmula química Pb₅H₂(IO₂)O₄Cl₃. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Color groc a groc marró, marró vermellós; lluïssor adamantina. Soluble en HCl amb despreniment de Cl.[1]
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral de plom secundari que es troba a les zones oxidades de dipòsits plumbífers (minerals de plom) en les regions àrides i en les zones que alberguen dipòsits de calitx nitrat. Sovint es troba en forma de crostes en galena. S'ha descrit a l'Amèrica del Sud, Amèrica del Nord i a Europa.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Schwartzembergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «General Schwartzembergite Information». WebMineral.
Bibliografia[modifica]
- Domeyko (1864) Annales des mines: 5: 453 (as Oxychloroïodure de plomb).
- Dana, J.D. (1868) System of Mineralogy, 5th. Edition, New York: 120.
- Adam, M. (1869) Tableau minéralogique, Paris: 67 (as Plumbiodite).
- Domeyko, I. (1879) Elementos de Mineralogia, 3rd. edition: 319, 705 (as Plomo oxichloro-ioduro).
- Bertrand (1881) Bulletin de la Société française de Minéralogie: 4: 87.
- Smith and Prior (1911) Mineralogical Magazine: 16: 77.
- Larsen, E.S. (1921) The Microscopic Determination of the Nonopaque Minerals, First edition, USGS Bulletin 679: 132.
- Palache, C., Berman, H., & Frondel, C. (1951), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana, Yale University 1837-1892, Volume II. John Wiley and Sons, Inc., New York, 7th edition, revised and enlarged: 317-318.
- Canadian Mineralogist (1999): 37: 785-795.
- Welch, M. D., Hawthorne, F. C., Cooper, M. A. and Kyser, T. K. (2001): Trivalent iodine in the crystal structure of schwartzembergite, Pb2+5I3+O6H2Cl3. Can. Mineral. 39, 785-795.