Secretari General de la CNT

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Secretari General de la CNT és el càrrec principal de la Confederació Nacional del Treball, encara que manca de poder executiu, les seves atribucions es limiten a qüestions tècniques i administratives. S'accedeix al càrrec via elecció en un ple confederal de regionals de la CNT. Paral·lelament es designa la federació local que és a la qual pertany el secretari general escollit com seu. És per aquest motiu que la CNT no compta amb una seu central fixa, sinó que va canviant depenent del lloc de residència del secretari general triat a cada ocasió.

El ple local de la federació local triada com seu es reuneix per a designar la resta de secretaries, que seran: tresorer-comptador, premsa, propaganda i cultura, organització i relacions externes.

El secretari general escollit pel ple confederal de regionals i les secretaries escollides pel ple local de la federació local que és seu formen el Secretariat Permanent del Comitè Confederal (SP CC) de la CNT. La resta del comitè confederal ho formen les secretaries generals de cada regional. El primer secretari general de la CNT, escollit al congrés de constitució de l'organització el 1910, va ser Josep Negre que era secretari general del sindicat català Solidaridad Obrera, embrió de la CNT, i la primera seu va ser Barcelona. No es coneix el nom i durada en el càrrec de tots els secretaris generals de la CNT, ja que durant anys el sindicat va ser una organització clandestina i que va estar subjecta a una forta repressió, pel que en algunes ocasions existeixen diverses versions sostingudes per diferents fonts. A més al no ser un càrrec executiu, el lloc no ha tingut -salvo en certs moments- una excessiva importància. En l'actualitat Fidel Manrique ocupa el càrrec des d'agost de 2007, sent Torrelavega la seu del SP-CN.

Llista de Secretaris Generals de la CNT[modifica]

Fins a la Guerra Civil[1][modifica]

Nom Des de Fins Seu del SP CN
Josep Negre 1910 1911 Barcelona
Josep Negre 1911 1914 ¹ Barcelona
Manuel Andreu novembre de 1914 agost de 1916 Barcelona
Francisco Jordán 1916 febrer de 1917 Barcelona
Francisco Miranda ² 1917 juliol de 1918 Barcelona
Evelio Boal - març de 1921 Barcelona
Andreu Nin 1921 maig de 1921 Barcelona
Joaquim Maurín 1921 febrer de 1922 Barcelona
Joan Peiró 3 1922 juliol de 1923 Barcelona
Paulino Díez Martín 4 agost de 1923 març de 1924 Sevilla
José Gracian Galán 1924 juny de 1924 Sevilla
Desconegut 7 juny de 1924 setembre de 1925 Es desconeix
Avelino González Mallada setembre de 1925 juny de 1926 Gijón
Segundo Blanco 1926 novembre de 1926 Gijón
Joan Peiró 1927 maig de 1929 Barcelona
Ángel Pestaña 1929 1929 Barcelona
Juan López Sánchez 1930 1930 Barcelona
Progreso Alfarache 8 1930 1930 Barcelona
Ángel Pestaña 1930 març de 1932 Barcelona
Manuel Rivas 1932 1933 Barcelona
Miguel Yoldi Beroiz ¹⁰ 1933 1934 Barcelona
Horacio Martínez Prieto 11 1935 1936 Saragossa
Marià Rodríguez i Vázquez novembre de 1936 febrer de 1939 Madrid

1. Entre 1911 i 1914 l'organització fou clandestina, de tal manera que no es pot assegurar que Josep Negre ocupés efectivament el càrrec entre 1913 ' 1914.
2. Substituït per Manuel Buenacasa provisionalment entre agost i novembre de 1917.
3. Alguns consideren que la duració en el càrrec de Joan Peiró acabà a final de 1922 i que d'aleshores a març de 1923 la secretaria general l'ocupà Salvador Seguí.
4. Algunes versions diuen que Manuel Adame podia haver estat secretari general abans que Paulino Díez i que a aquest el va substituir Pedro Vallina.
5. El seu primer cognom també apareix com García i com Gracia.
6. Algunes fonts consideren que ja a final de 1922 el SP CN s'havia establit a Saragossa.[cal citació]
7. En aquesta època es desconeix si va haver secretari general encara que s'aventura la possibilitat que Ángel Pestaña ocupés el càrrec i el SP CN retornés a Barcelona.
8. Substituït circumstancialment per Manuel Sirvent segons unes fonts i per Francisco Martínez segons altres.
9. Segons M. Pérez fins a juny de 1932.
10. Algunes fonts col·loquen Joaquín Ascaso immediatament abans, fins a desembre de 1933.
11. Sembla que dimití després del congrés de Saragossa de 1936 i que fou substituït provisionalment per David Antona i Antonio Moreno a Madrid al llarg de l'estiu, tornant a tenir la secretaria general entre setembre i mitjans de novembre.

Durant el Franquisme[2][modifica]

Durant aquest període la CNT funcionà de forma clandestina a l'interior d'Espanya, actuant també l'organització a l'exili a França. Entre els exiliats hi hagué una escissió que provocà que durant un període hi hagués dos comitès nacionals (confederals) amb els seus corresponents secretaris generals de la CNT a l'exili.

A l'interior[modifica]

Nom Des de Fins a
Esteve Pallarols i Xirgu abril de 1939 novembre de 1939
Manuel López López gener de 1940 juliol de 1940
Celedonio Pérez Bernardo juliol de 1940 febrer de 1941
Eusebio Azañedo Grande desembre de 1942 agost de 1943
Manuel Amil Barciá setembre de 1943 setembre de 1944
Sigfrido Catalá Tineo setembre de 1944 març de 1945
José Expósito Leiva maig de 1945 juliol de 1945
César Broto Villegas juliol de 1945 octubre de 1945
Ángel Morales Vázquez novembre de 1945 març de 1946
Lorenzo Iñigo Granizo març de 1946 abril de 1946
Enric Marco Nadal maig de 1946 abril de 1947
Antonio Ejarque Pina maig de 1947 agost de 1947
Manuel Villar Mingo agost de 1947 novembre de 1947
Antonio Castaños Benavent abril de 1948 juliol de 1949
Miguel Vallejo Sebastián juliol de 1949 juny de 1951
Cipriano Damiano González juny de 1951 juny de 1953
Ginés Camarasa García juliol de 1954 juny de 1956
Ismael Rodríguez Ajax octubre de 1960 octubre de 1961
Francisco Calle Mancilla abril de 1962 febrer de 1964
Cipriano Damiano González abril 1964 abril de 1965
Francisco Royano Fernández maig de 1965 setembre de 1968

A l'exili[modifica]

Abans de l'escissió[modifica]
Nom Data d'elecció Organisme Localitat
Marià Rodríguez i Vázquez ¹ 25 de febrer de 1939 Consell General del MLE París
José Germán González juny de 1943 Ple Nacional (confederal) Mauriac
Juan Manuel Molina Mateo setembre de 1943 Ple Nacional (confederal) Tourniac
Francisco Careño març de 1944 Ple Nacional (confederal) Muret
Juan Manuel Molina Mateo octubre de 1944 Ple Nacional (confederal) Tolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaume maig de 1945 Congrés de París París

1. Després de la seva mort, ocupa el càrrec Germinal Esgleas Jaume.

Escissió[modifica]
Fracció ortodoxa[modifica]
Nom Data d'elecció Organisme Localitat
Germinal Esgleas Jaume - - -
Germinal Esgleas Jaume agost de 1946 Tolosa de Llenguadoc
Josep Peirats Valls octubre de 1947 Congrés de Federacions Locals Tolosa de Llenguadoc
Pedro Herrera abril de 1947 I Conferència Intercontinental -
Emilio Julio González octubre de 1948 ¹ Congrés de Federacions Locals -
Luis Blanco febrer de 1949 II Conferència Intercontinental Tolosa de Llenguadoc
Josep Peirats Valls maig de 1950 I Ple Nacional (confederal) Tolosa de Llenguadoc
Martín Villarupia abril de 1951 II Ple Intercontinental Tolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaume juliol de 1952 III Ple Intercontinental Aymare
Germinal Esgleas Jaume juliol de 1953 IV Ple Intercontinental Tolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaume agost de 1954 V Ple Intercontinental Tolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaume agost de 1955 VI Ple Intercontinental Tolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaume juliol de 1956 VII Ple Intercontinental Tolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaume agost de 1957 VIII Ple Intercontinental Tolosa de Llenguadoc
Roque Santamaría Cortiguera agost de 1958 IX Ple Intercontinental Tolosa de Llenguadoc
Roque Santamaría Cortiguera setembre de 1959 X Ple Intercontinental Vierzon
Roque Santamaría Cortiguera agost de 1960 Congrés de Federacions Locals Llemotges
Fracció possibilista[modifica]
Nom Data d'elecció Organisme Localitat
Ramón Álvarez Palomo novembre de 1945 Ple de Regionals d'Origen Tolosa de Llenguadoc
Ramón Álvarez Palomo agost de 1946 Plenària Tolosa de Llenguadoc
Josep Juan i Domènech desembre de 1947 I Ple Nacional (confederal) de Regionals Tolosa de Llenguadoc
Josep Juan i Domènech maig de 1948 Plenària -
Josep Juan i Domènech febrer de 1949 II Ple Nacional (confederal) -
Helios Sánchez juny de 1950 III Ple Nacional (confederal) -
Miguel Vallejo Sebastián juny de 1952 IV Ple Nacional (confederal) -
Miguel Vallejo Sebastián març de 1954 V Ple Nacional (confederal) -
Ramón Liarte Viu novembre de 1955 VI Ple Nacional (confederal) -
Ginés Alonso agost de 1957 VII Ple Nacional (confederal) -
Ginés Alonso octubre 1958 VIII Ple Nacional (confederal) -
Ginés Alonso març de 1960 IX Ple Nacional (confederal) Clarmont d'Alvèrnia
Després de la reunificació[modifica]
Nom Data d'elecció Organisme Localitat
Roque Santamaría Cortiguera agost de 1961 Congrés de Federacions Locals Llemotges
Roque Santamaría Cortiguera agost de 1962 Ple Intercontinental Tolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaume octubre de 1963 Congrés de Federacions Locals Tolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaume agost de 1965 Congrés de Federacions Locals Montpeller
Ferran Alemany agost de 1967 Ple Intercontinental Marsella
Germinal Esgleas Jaume agost de 1969 Ple Intercontinental Bordeus
Germinal Esgleas Jaume agost de 1971 Ple Intercontinental Marsella
Marciano Sigüenza ¹ agost de 1973 Pleno Intercontinental Marsella
Alejandro Lamela agost de 1975 Congrés de Federacions Locals Marsella

1. Dimití en gener de 1975.

Des de la Transició[modifica]

Nom Des de Fins a Seu del SP CN
Juan Gómez Casas agost de 1976 abril de 1978 Madrid
Enric Marco i Batlle abril de 1978 desembre de 1979 Barcelona
José Bondía Román desembre de 1979 gener de 1983 Madrid
Antonio Pérez Canales 16 gener de 1983 - -
Fernando Montero juliol de 1983 - -
Juan Gómez Casas 1985 - -
José Luis García Rúa març de 1986 1990 Granada
Vicente Vilanova Cardo 1990 - València
Josep Ros Ponce novembre de 1992 - Barcelona
Luis Fernando Barba maig de 1995 desembre de 1995 Granada
José Luis Velasco Sanz desembre de 1995 febrer de 1998 Madrid
Luis Fuentes desembre 1998 octubre 2000 Bilbao
Ana Sigüenza Carbonell octubre de 2000 març de 2003 Madrid
Iñaki Gil Uriarte[3] abril de 2003 juliol de 2005 Vitòria
Rafael Corrales Valverde[4] juliol de 2005 juliol de 2007 Sevilla
Fidel Manrique[5] juliol de 2007 desembre de 2010 Torrelavega
Alfonso Álvarez[6] desembre de 2010 abril de 2013 Còrdova
Pedro Serna[7] abril de 2013 abril de 2015 Valladolid
Martín Paradelo abril de 2015 juliol de 2017 Santiago de Compostel·la
Enrique Hoz[8] juliol de 2017 2019 Bilbao
Miguel Garcia 2019 actualitat Lebrija

1. Dimití en desembre de 1948.

Referències[modifica]

  1. Llista de Secretaris generals fins 1936
  2. Llista de secretaris generals al bloc de la CNT a l'exili
  3. «Nuevo Comité Nacional de CNT». Vida Confederal, 28-04-2003. [Consulta: 17 març 2014].
  4. «Sevilla será la sede del Comité Nacional de la CNT». Rojo y Negro, 21-07-2005. Arxivat de l'original el 18 de març 2014. [Consulta: 17 març 2014].
  5. «"Mientras no se retire la reforma, no hay que negociar con el Gobierno"». Diagonal, 27-09-2010. [Consulta: 16 març 2014].
  6. «Habla Alfonso Álvarez, nuevo secretario general de CNT». CNT, 11-12-2010. [Consulta: 16 març 2014].
  7. «La CNT elige nuevo Secretario General y traslada la sede de su Secretariado Permanente a Valladolid». CNT, 02-04-2013. Arxivat de l'original el 17 de març 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  8. «CNT renueva su secretariado permanente. Bilbao será su nueva sede | Confederación Nacional del Trabajo» (en castellà). Arxivat de l'original el 2017-12-08. [Consulta: 7 desembre 2017].