Signat Arsène Lupin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSignat Arsène Lupin
Signé Arsène Lupin Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióYves Robert Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlain Poiré Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Paul Rappeneau i Yves Robert Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Van Parys Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMaurice Barry Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Rodatgerue de la Paix Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal i comèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0052578 Filmaffinity: 647431 Allocine: 45423 Letterboxd: signed-arsene-lupin Allmovie: v167530 TMDB.org: 146581 Modifica el valor a Wikidata

Signat Arsène Lupin (títol original en francès Signé Arsène Lupin, en italià Il ritorno di Arsenio Lupin) és una pel·lícula de crim franco-italiana de 1959 escrita i dirigida per Yves Robert. És la seqüela de Les aventures d'Arsène Lupin (1957).[1][2] Ha estat doblada al català.[3]

Argument[modifica]

La guerra va acabar i després d'haver-se distingit en combat, André Laroche torna a reprendre la seva vida aventurera com a cavaller-lladre sota el nom d'Arsène Lupin. El seu antic còmplice La Ballu li ofereix el robatori d'un xalet a Enghien. Tres quadres robats de diferents llocs i les deduccions d'un jove periodista, Isidore Beautrelet li permetran trobar el tresor del Toisó d'Or, que Aurélia, antiga conquesta de Lupin, intentava apoderar-se.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

  • Al voltant de la 1:17 de la pel·lícula, Isidore Beautrelet (Roger Dumas) entra a un rellotger acompanyat del conductor del tren. En realitat, la botiga es troba al 4, Rue de la Paix de París.[4]
  • L'escena final a les ruïnes del castell situat a la història a Borgonya és en realitat el Château-Gaillard (Les Andelys) a Normandia[5]
  • La pel·lícula inclou un anacronisme: les pintures del segle xv (que indiquen on trobar el tresor de l'orde del Toisó d'Or) mostren Château-Gaillard en ruïnes, tal com és avui. Mentre que aquest castell només va ser desmantellat a principis del segle xvii.

Referències[modifica]

  1. Roberto Chiti. Dizionario del cinema italiano: I film. Gremese, 1991, 1996. ISBN 8876055487. 
  2. Paolo Mereghetti. Il Mereghetti. B.C. Dalai Editore, 2010. ISBN 8860736269. 
  3. Signat Arsène Lupin, esadir.cat
  4. «[RESOLU signe arsene lupin]». Le forum de L2TD.com. Arxivat de l'original el 2020-08-06. [Consulta: 5 juliol 2022].
  5. «Signé: Arsène Lupin (1959), chapitre User Reviews».