Simfonia núm. 1 (Ives)
| Títol original | Symphony No. 1 in D minor  |
|---|---|
| Forma musical | simfonia |
| Tonalitat | re menor |
| Compositor | Charles Ives |
| Parts | 4 moviments |
| Part de | list of compositions by Charles Ives (en)  |
| Estrena | |
| Estrena | 26 abril 1953 |
| Escenari | Washington DC , districte de Colúmbia |
  | |
La Simfonia núm. 1 en re menor de Charles Ives, escrita entre 1898 i 1902 amb prou feines més de vint anys, va ser la seva peça de graduació i una revelació d'un jove geni.[1]
Moviments[modifica]
- 1. Allegro
- 2. Adagio Molto (Sostenuto)
- 3. Scherzo--Vivace
- 4. Allegro Molto
Context[modifica]
Ives va compondre la simfonia a la Universitat Yale de New Haven, Connecticut, sota la supervisió d'Horatio Parker. De fet, la simfonia porta la notació "2n i 4t moviment acceptats com a part de la tesi, curs Parker, juny de 1898".[2] Molts anys després Ives va definir la seva relació amb el seu professor d'aquesta manera: «Parker era un home brillant, un bon tècnic, però perfectament disposat a quedar limitat pel que Rheinberger li havia ensenyat. Després de les dues o tres primeres setmanes del primer any universitari, no el vaig molestar amb cap de les meves idees experimentals».[3]
Des de la seva obertura, amb un tema melancòlic i una mica fatídic del clarinet sobre les cordes responent de manera suau, l'obra és una simfonia del darrer Romanticisme en la tradició de Brahms, Txaikovski i sobretot de Dvořák.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Swafford, Jan «Ives: Emerson Concerto - Symphony No. 1». Ressenya del disc amb Morton Gould dirigint la National Symphony Orchestra of Ireland. Naxos, 2003.
- ↑ Willis, Thomas «Ives: Symphony No. 1». Ressenya del disc amb Morton Gould dirigint la Chicago Symphony Orchestra. RCA Victor Red Seal, 1966.
- ↑ Northrop Moore, Jerrold «Ives - Symphony No. 1, Elgar - Enigma Variations1». Ressenya del disc amb Zubin Mehta dirigint la Los Angeles Philharmonic Orchestra. London Records, 1973.