Simfonia núm. 5 (Prokófiev)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalSimfonia núm. 5
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatsi bemoll major Modifica el valor a Wikidata
CompositorSerguei Prokófiev Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 4c31264a-4181-4131-a54b-b88ada8ab53b Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 5 en si bemoll major, op. 100 de Serguei Prokófiev (1945) és la més vasta i també, per certs trets, la més grandiosa de les seves set simfonies. D'una manera similar a la Simfonia núm. 7 de Xostakóvitx i a la Simfonia núm. 2 de Khatxaturian, és una obra «patriòtica» i «de guerra». És de tall clàssic i té un caràcter lineal.

Moviments[modifica]

L'obra està estructurada en quatre moviments:

  1. Andante
  2. Allegro marcato
  3. Adagio
  4. Allegro giocoso

Andante[modifica]

El desenvolupament del moviment és el següent:

  • la flauta i el fagot, en octaves, comencen amb un tema llarg i solemne;
  • el tema és transformat pels metalls i la part greu de cordes i fustes;
  • apareixen motius lírics;
  • continua amb una part de semicorxeres de la fusta i els violins, amb aire humorístic;
  • arribem a una apoteosi orquestral, d'una gran polifonia, que representa una autèntica batalla simfònica;
  • s'acaba amb una coda espectacular de metalls i un trèmolo del piano.

Allegro marcato[modifica]

Té una forma musical ABA. Comença amb un tema molt dinàmic que havia descartat del ballet Romeu i Julieta, amb acompanyament d'un ostinato. A continuació segueix amb un trio d'oboè, clarinet i trompes, d'aire pastoral, amb un ritme de vals. A la repetició (A), el tema es fa més dissonant i intervenen més els metalls, especialment la trompeta.

Adagio[modifica]

La melodia és una cantilena, amb un contracant dels instruments més baixos. A continuació entra un acompanyament de les cordes en tresets que recorda el Clar de lluna de Beethoven; va augmentant el dramatisme, a l'estil de les òperes russes i finalment apareix un motiu amb escales descendents fet pels trombons, que contrasta amb una repetició més dolça.

Allegro giocoso[modifica]

El desenvolupament del moviment és el següent:

  • s'inicia amb les flautes i fagots que recuperen el motiu principal;
  • el clarinet intervé amb un motiu d'alerta, d'aire popular, força alegre;
  • la melodia és agafada per flautes, clarinets i violins;
  • segueix una part de solemnitat coral, a base d'imitacions;
  • va creixent l'agitació festiva i progressivament es barreja amb un aire solemne que el donen els metalls greus: la peça acaba amb una mescla d'alegria popular i de grandesa èpica.