Sinjil
| سنجل | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 175/160 | |||
| Població humana | ||||
| Població | 5.742 (2017)  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 692 m | |||
| Creació | 1098 (Gregorià) | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 653 | |||
| Fus horari | ||||
Sinjil (àrab: سنجل, Sinjil) és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat 21 kilòmetres al nord-est de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 6.700 habitants en 2016.[1] Està envoltada per les viles de Turmus Ayya (àrab: ترمسعيّا, Turmusʿayyā), Khirbet Abu Falah (àrab: خربة ابو فلاح, Ḫirbat Abū Falāḥ) i l'assentament israelià de Shilo.
Història[modifica]
S'hi ha trobat terrissa de l'Edat de bronze, romana d'Orient, croada / aiúbida i mameluc.[2] També hi ha tombes de l'Edat de Bronze Mitjana en les que s'hi ha trobat gran quantitat d'armes de metall.[3]
Es creu que la vila ha pres el seu nom de la vila croada de Sant Geli (Saint Gilles en francès),[4] llar del comte Ramon VI de Tolosa [5] qui va acampar aquí a la Primera Croada, abans d'entrar a Jerusalem.[6] Ell mateix va construir més tard un castell a Sinjil per protegir el pas de les caravanes.[7]
El dubte sobre l'origen croat del nom va ser proposat per l'historiador Levy-Rubin.[8] Una crònica samaritana, (aparentment per Abu-l-Fat·h), escrita en el segle xiv però basada en fonts molt més antigues, es refereix dos cops a la localització Sinḥil en els segles viii i ix.[8] El geògraf àrab Abu-Yahya al-Qazwiní al seu Athar al-bilad Cd cita una menció de Sinḥil del segle x, encara que això no es pot verificar amb els manuscrits existents.[8] Levy-Rubin proposa que Sinḥil era el nom original de Sinjil, i que l'associació amb el lloc croat de St Gilles va ser provocada pel nom àrab i no a l'inrevés.[8]
En 1220 Yaqut al-Hamawí va descriure Sinjil com "una petita ciutat de la província de Filastin. A prop hi ha el fossat de Yasuf as Sadik (Josep)".[9]
Església croada (actual mesquita)[modifica]
El poble pagava els delmes eclesiàstics a la basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem com a parròquia franca, fins que van ser traslladats l'any 1145 al monestir de Mont Tabor.[10][11][12]
Només trenta anys més tard, l'any 1175, l'església parroquial i els delmes es van tornar a vendre a la basílica del Sant Sepulcre, ja que la distància (des del mont Tabor) i les despeses eren massa elevades.[12][13] Un mes més tard, la venda va ser confirmada per Balduí, senyor de Sinjil.[12][14]
Època otomana[modifica]
El 1517 el poble va ser incorporat a l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina. En 1596 va aparèixer en els registres fiscals com a part de la nàhiya d'al-Quds del liwà homònim. Tenia una població de 55 llars, tots musulmans, i pagava un impost fix del 33,3% sobre el blat, ordi, vinyes, fruiters, cabres i ruscs; Un total de 9.900 akçe.[15][16] El viatger turc Evliya Çelebi va visitar Sinjil pel 1650. Va descriure una vila de 200 cases al districte de Jerusalem, poblada per musulmans rebels.[17]
Durant el començament del segle xix, Sinjil era un poble de 206 homes imposables, aproximadament 800 persones. Una vuitena part de la població va ser reclutada a l'exèrcit otomà, però encara estaven imposades per 800 persones.[18]
L'explorador francès Victor Guérin va visitar la vila en 1870, i la va descriure com «bastant poblat», amb aproximadament 1.200 vilatans. El poble tenia dues fonts abundants, amb un embassament connectat al més gran.[19] Guérin va assenyalar a més: «a la cimera del turó s'observen els fonaments de dos reductes, construïts de grans blocs, evidentment antics, un dels quals es diu Kasr ("Fort") i l'altre Keniseh ("Església"). Aquest últim és [] construït a l'est i a l'oest, i potser ha estat una església. Als costats més baixos del turó he trobat diverses tombes antigues tallades a la roca. Una de les més grans, precedida d'un portal, conté dos loculi.»[20] Una llista de viles otomanes del mateix 1870 va mostrar que "Sindschil" tenia 161 cases i una població de 513, encara que el recompte de població només incloïa homes.[21][22]
En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descrivia Sinjil com a poble de grandària moderada, amb diverses cases de dos pisos, en un costat del turó amb bonics jardins de figueres a sota.[5]
La mesquita del poble està establerta sobre les línies de l'església de les croades franques.[10] Altres llocs històrics de la ciutat inclouen un pou per Josep i un santuari per a Jacob. També hi és el Maqam (santuari) d'un home sant, Abu Auf, del període de regnat del califa Úmar ibn al-Khattab.[7]
En 1896 la població de Sinjil era estimada en unes 1.131 persones.[23]
Època del Mandat Britànic[modifica]
En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, Sinjil (anomenada Senjel) tenia 934 musulmans,[24] mentre que en el cens de 1931 la vila tenia 266 cases i una població de 1.071 musulmans.[25]
En el cens de 1945 la població era de 1.320 musulmans[26] mentre que l'àrea total de terra era de 14,186 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[27] D'aquests, 4,169 eren per a plantacions i terra de rec, 4,213 per a cereals,[28] mentre 47 dúnams eren sòl edificat.[29]
Després de 1948[modifica]
En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Sinjil fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
Des de 2002, segons Amira Hass, els colons jueus han obstaculitzat l'accés dels vilatans a les seves terres tradicionals. El 2009, la Creu Roja ha ajudat els habitants del poble a superar la cinta vermella que impedeix el retorn a les seves explotacions. Es va arribar a un acord per permetre'ls accedir a algunes de les terres, unes 100 hectàrees, al juliol de 2012. Tenint en compte problemes amb els colons propers, els habitants del poble havien de coordinar-se una escorta amb l'Administració Civil Israeliana i amb les Forces de Defensa d'Israel.[30] El gener de 2012, l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional va finançar el treball viari i les renovacions de l'escola per a nens Abu Bakr as-Saddeeq a Sinjil.[31]
Referències literàries[modifica]
En 2007, Aziz Shihab, la família del qual era de Sinjil, va escriure una narració del seu viatge a la vila, la terra em recorda ?(2007)[32][33]
Naomi Shihab Nye, l'avi patern de la qual era de Sinjil, hi va estar aquí en 1966, amb 14 anys, i recorda la seva estada com una influència formativa en la seva poètica.[34]
Referències[modifica]
- ↑ Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016
- ↑ Finkelstein et al, 1997, pp. 633
- ↑ Dever, William G «MB IIA Cemeteries At 'Ain es-Sâmiyeh and Sinjil». Bulletin of the American Schools of Oriental Research, 1975, pàg. 23–36.
- ↑ Palmer, 1881, p. 245
- ↑ 5,0 5,1 Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 292
- ↑ Conder, 1877, p. 88, quoting Fetellus, ca 1180 AD, p.35
- ↑ 7,0 7,1 The village of Sinjel Arxivat 2014-05-06 a Wayback Machine. This Week In Palestine
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Levy-Rubin, Milka. The Continuo of the Samaritan Chronicle of Abū L-Fatḥ Al-Sāmirī Al-Danafī. The Darwin Press, 2002, p. 71–72.
- ↑ Le Strange, 1890, p. 538
- ↑ 10,0 10,1 Ellenblum, 2003, pp. 106-107
- ↑ Röhricht, 1893, RRH, p. 59, No. 234
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Pringle, 1998, pp. 329-332
- ↑ de Roziére, 1849, pp. 257 -8, No. 141, cited in Röhricht, 1893, RRH, pp. 141 -142, Nos. 529, 530
- ↑ Röhricht, 1893, RRH, p. 142, No. 531
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 114
- ↑ Toledano, 1984, p. 298, gives the location as 32°02′10″N 35°15′35″E
- ↑ Stephan, 1939, p. 144
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, pp. 82 -83
- ↑ Guérin, 1875, pp. 34-35
- ↑ Guérin, 1875, pp. 34-35, 166, as translated in Conder and Kitchener, 1882, p. 370
- ↑ Socin, 1879, p. 161
- ↑ Hartmann, 1883, p. 115, also noted 161 houses
- ↑ Schick, 1896, p. 122
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-District of Ramallah, p. 17
- ↑ Mills, 1932, p. 50.
- ↑ Govern de Palestina, Departamento de Estadística, 1945, p. 26
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 65
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 113
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 163
- ↑ 'Otherwise Occupied / Caught between Price Tag and red tape,' Haaretz, August 6, 2012
- ↑ «Remarks by the Consul-General Rubinstein». Arxivat de l'original el 2014-06-11. [Consulta: 28 agost 2017].
- ↑ Aziz Shihab, Does the Land Remember Me?: A Memoir of Palestine, Syracuse University Press, 2007 p.
- ↑ Wail S. Hassan, Immigrant Narratives: Orientalism and Cultural Translation in Arab American and Arab British Literature, Oxford University Press, 2011 p.116.
- ↑ Deborah Brown, Annie Finch, Maxine Kumin (eds.) Title Lofty dogmas: poets on poetics,University of Arkansas Press, p.393.
Bibliografia[modifica]
- Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Ellenblum, Ronnie. Frankish Rural Settlement in the Latin Kingdom of Jerusalem. Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0521521871.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Fetellus (circa 1130 A.D) (1896) Palestine Pilgrims' Text Society
- Govern de Jordan, Departamento de Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Govern de Palestina, Departamento de Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Le Strange, Guy. Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land from A.D. 650 to 1500. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1890.
- Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Pringle, Denys. Secular buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: an archaeological Gazetter. Cambridge University Press, 1997. ISBN 0521-46010-7. p. 95
- Pringle, Denys. The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem. II L–Z (excluding Tyre). Cambridge University Press, 1998. ISBN 0-521-39037-0.
- QSPEF April 1877, Volume: 9-10;
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Röhricht, R. (RRH) Regesta regni Hierosolymitani (MXCVII-MCCXCI) (en llatí). Berlín: Libraria Academica Wageriana, 1893.
- de Roziére. Cartulaire de l'église du Saint Sépulchre de Jérusalem: publié d'après les manuscrits du Vatican (en llatí, french). París: Imprimerie nationale, 1849.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
- Stephan, S.H. «Evliya Tshelebi's Travels in Palestine (1648-1650), part 5». The Quarterly of the Department of Antiquities in Palestine, 8, 1939, pàg. 137–156.
- Toledano, E. «The Sanjaq of Jerusalem in the Sixteenth Century: Aspects of Topography and Population». Archivum Ottomanicum, 9, 1984, pàg. 279–319.
.svg)
