Sophie Menter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSophie Menter

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juliol 1846 Modifica el valor a Wikidata
Múnic Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 1918 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Stockdorf Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAntic Cementiri del Sud 48° 07′ 44″ N, 11° 33′ 59″ E / 48.129°N,11.566278°E / 48.129; 11.566278 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, professora d'universitat, professora de música, compositora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSigmund Lebert, Franz Liszt i Hans von Bülow Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWassily Sapellnikoff (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDavid Popper (1872–1886), divorci Modifica el valor a Wikidata
PareJosef Menter Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: d42a4165-3080-4fa5-9727-f9adbadd7367 Discogs: 4923760 IMSLP: Category:Menter,_Sophie Modifica el valor a Wikidata

Sophie Menter (Múnic, 29 de juliol de 1846 - 23 de febrer de 1918) fou una pianista i compositora alemanya que es convertiria en l'estudiant femenina favorita de Franz Liszt.[1] Es deia d'ella que era la reencarnació de Liszt a París a causa de la robusta i electrificant manera de tocar[1] i era considerada una dels virtuosos de piano més grans del seu temps.

Sophie Menter naixia a Múnic, filla del violoncel·lista Joseph Menter i la cantant Wilhelmine Menter (nascuda Diepold). Estudià piano amb Siegmund Lebert i Friedrich Niest. Als 15 anys va tocar el concert per a piano de Carl Maria von Weber sota la direcció de Franz Lachner. Després actuaria a Stuttgart, Frankfurt i Suïssa, i el 1867 tornà a ser aclamada per la seva interpretació de la música de piano de Liszt al Gewandhaus de Leipzig. A Berlín, després d'estudiar amb el famós pianista Carl Tausig i amb Hans von Bülow, es convertia en alumna de Liszt el 1869. Entre 1872 i 1886 va estar casada amb el violoncel·lista David Popper. El 1881 actuà a Anglaterra i se li atorgà l'afiliació honorífica de la Societat Filharmònica Reial dos anys més tard. El 1883 es convertí en professora de piano al Conservatori de Sant Petersburg, però en marxava el 1886 per continuar els concerts.[2]

Txaikovski també coneixia molt bé Menter, i li va dedicar el Concert Fantasia. Mentre coincidí amb ella a Àustria el setembre de 1892, componia Ungarische Zigeunerweisen (Concert en estil hongarès) per a piano i orquestra, del qual en dirigí l'estrena a Odessa quatre mesos més tard.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Schonberg, 262.
  2. ↑ Rieger, 326.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.tchaikovsky-research.org/en/people/menter_sophie.html Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine.

Bibliografia[modifica]

  • Rieger, Eva, ed. Julie Anne Sadie and Rhian Samuel, "Menter, Sophie," The Norton/Grove Dictionary of Women Composers (New York and London: W.W. Norton & Company, 1995). ISBN 0-393-03487-9.
  • Schonberg, Harold C., The Great Pianists (Nova York: Simon & Schuster, 1987, 1963). ISBN 0-671-64200-6.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sophie Menter
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sophie_Menter&oldid=32392226»