Steenstrupina-(Ce)
 Steenstrupina-(Ce) | |
|---|---|
-251184.jpg)  | |
| Fórmula química | Na14Mn2+₂(Fe3+,Mn3+)₂Ce₆(Zr,Th)(Si₆O18)₂(PO₄)₆(HPO₄)(OH)₂·2H₂O |
| Epònim | Knud Johannes Vogelius Steenstrup |
| Localitat tipus | Fiord Kangerluarsuk, Complex d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CK.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CK.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.17 |
| Dana | 61.4.2.1 |
| Heys | 17.6.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Color | negre, marró fosc, marró-vermell |
| Exfoliació | no observada |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanc, blanc marronós |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,665 nε = 1,663 |
| Birefringència | δ = 0,002 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Símbol | Ssp-Ce |
| Referències | [1] |
La steenstrupina-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la steenstrupina. Rep el nom en honor de Knud Johannes Vogelius Steenstrup (7 de setembre de 1842 - 6 de maig de 1913), geòleg i explorador de Groenlàndia, qui va descobrir el mineral. Va treballar al Museu Geològic de la Universitat de Copenhaguen de 1866 a 1889, realitzant nou viatges a Groenlàndia, un dels quals va durar dos anys i mig. Originàriament es va anomenar simplement steenstrupina. El sufix es va afegir el 1987 per denominar l'element dominant de la terra rara, el ceri, segons la regla de Levinson.
Característiques[modifica]
La steenstrupina-(Ce) és un silicat de fórmula química Na14Mn2+₂(Fe3+,Mn3+)₂Ce₆(Zr,Th)(Si₆O18)₂(PO₄)₆(HPO₄)(OH)₂·2H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la steenstrupina-(Ce) pertany a «09.CK - Ciclosilicats, amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12-, amb anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: fluorschorl, fluorbuergerita, cromodravita, dravita, elbaïta, feruvita, foitita, liddicoatita, olenita, povondraïta, schorl, magnesiofoitita, rossmanita, oxivanadiodravita, oxidravita, oxirossmanita, cromoaluminopovondraïta, fluordravita, fluoruvita, abenakiïta-(Ce), scawtita i torosteenstrupina.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al fiord Kangerluarsuk, al complex d'Ilímaussaq, a Narsaq (Kujalleq, Groenlàndia). Ha estat descrita en força altres indrets del municipi de Kujalleq, així com al Canadà, els Estats Units i Rússia.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Steenstrupina-(Ce) |
- ↑ «Steenstrupine-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 gener 2020].