Stephanolepis hispidus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuStephanolepis hispidus
Stephanolepis hispida Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN16781168 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreTetraodontiformes
FamíliaMonacanthidae
GènereStephanolepis
EspècieStephanolepis hispida Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1766)
Nomenclatura
ProtònimBalistes hispidus Modifica el valor a Wikidata

Stephanolepis hispidus és una espècie de peix de la família dels monacàntids i de l'ordre dels tetraodontiformes.[1]

Morfologia[modifica]

Alimentació[modifica]

Els exemplars adults mengen invertebrats bentònics.[4]

Depredadors[modifica]

És depredat per la llampuga (Coryphaena hippurus),[5] el peix emperador crioll (Lutjanus analis), el tallahams (Pomatomus saltatrix) (als Estats Units),[6] la tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares), la tonyina d'aleta blava (Thunnus thynnus) (Estats Units)[7] i Rhizoprionodon terranovae (Estats Units).[8][9]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, de clima subtropical i associat als esculls de corall que viu entre 0-293 m de fondària.[2][10]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic occidental (des de Nova Escòcia -Canadà-, Bermuda i el nord del Golf de Mèxic fins a l'Uruguai)[11] i l'Atlàntic oriental (des de les Illes Canàries[12][13] fins a Angola).[14][2][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41]

Observacions[modifica]

N'hi ha informes per enverinament de ciguatera.[42][2]

Referències[modifica]

  1. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Stephanolepis hispidus» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  3. ↑ Figueiredo, J.L. i N.A. Menezes, 2000. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. VI. Teleostei (5). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo. Brasil. 116 p.
  4. ↑ Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  5. ↑ Gibbs, R.H. Jr. i B.B. Collette, 1959. On the identification, distribution, and biology of the dolphins, Coryphaena hippurus and Coryphaena equiselis. Bull. Mar. Sci. Gulf Caribb. 9(2):117-152.
  6. ↑ Buckel, J.A., M.J. Fogarty i D.O. Conover, 1999. Foraging habits of bluefish, Pomatomus saltatrix, on the U.S. east coast continental shelf. Fish. Bull. 97:758-775.
  7. ↑ Chase, B.C., 2002. Differences in diet of Atlantic bluefin tuna (Thunnus thynnus) at five seasonal feeding grounds on the New England continental shelf. Fish. Bull. 100(2):168-180.
  8. ↑ FishBase (anglès)
  9. ↑ Matthews, F.D., D.M. Damkaer, L.W. Knapp i B.B. Collette, 1977. Food of western north Atlantic tunas (Thunnus) and lancetfishes (Alepisaurus). NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF -706, 19 p.
  10. ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  11. ↑ Figueiredo, J.L. de, A.P. dos Santos, N. Yamaguti, R.A. Bernardes i C.L. Del Bianco Rossi-Wongtschowski, 2002. Peixes da zona econômica exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com Rede de Meia-Água. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo; Imprensa Oficial do Estado, 242 p.
  12. ↑ Mancera-Rodríguez, N.J. i J.J. Castro-Hernandez, 2004. Age and growth of Stephanolepis hispidus (Linnaeus, 1766) (Pisces: Monacanthidae), in the Canary Islands area. Fish. Res. 66:381-386.
  13. ↑ Mancera-Rodríguez, N.J., 2000. Estudio de la biología, ecología y pesquería de Stephanolepis hispidus (Linnaeus, 1766) (Pisces: Monacanthidae) en aguas de Canarias. Department of Biology, Universidad de las Palmas de Gran Canaria, Las Palmas de Gran Canaria, Estat espanyol, 302 p. Tesi doctoral.
  14. ↑ Harmelin-Vivien, M.L. i J.-C. Quéro, 1990. Monacanthidae. p. 1061-1066. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  15. ↑ Abdallah, M., 2002. Length-weight relationship of fishes caught by trawl off Alexandria, Egypt. Naga ICLARM Q. 25(1):19-20.
  16. ↑ Afonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999. Coastal marine fishes of São Tomé Island (Gulf of Guinea). Arquipélago 17(A):65-92.
  17. ↑ Ayala-Pérez, L.A., J.R. Miranda i D.F. Hernández, 2003. La comunidad de peces de la Laguna de Términos: estructura actual comparada Rev. Biol. Trop. 51(3):783-794.
  18. ↑ Brum, M.J.I., 1996. Cytogenetic studies of Brazilian marine fish. Braz. J. Genet. 19(3):421-427.
  19. ↑ Butsch, R.S., 1939. A list of Barbadian fishes. J. B.M.H.S. 7(1):17-31.
  20. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  21. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  22. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington i Londres. 253p.
  23. ↑ Clements, W.H. i R.J. Livingston, 1983. Overlap and pollution-induced variability in the feeding habits of filefish (Pisces: Monacanthidae) from Apalachee Bay, Florida. Copeia (2):331-338.
  24. ↑ Debelius, H., 1998. Fischführer Mittelmeer und Atlantik. Jahr Verlag GmbH & Co., Hamburg. 305 p.
  25. ↑ Delgado de Molina, A. i J.C. Santana, 1985. Estudio de los recursos demersales de la plataforma continental de la República de Gabón. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. (31):110 p.
  26. ↑ Lloris, D. i J. Rucabado, 1998. Guide FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Guide d'Identification des ressources marines vivantes du Maroc. FAO, Roma. 263 p.
  27. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  28. ↑ Lowe-McConnell, R.H., 1962. The fishes of the British Guiana continental shelf, Atlantic coast of South America, with notes on their natural history. J. Linn. Soc. Zool. (Londres) 44(301):667-700.
  29. ↑ Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  30. ↑ Monteiro-Neto, C., F.E.A. Cunha, M.C. Nottingham, M.E. Araújo, I.L. Rosa i G.M.L. Barros, 2003. Analysis of the marine ornamental fish trade at Ceará State, northeast Brazil. Biodivers. Conserv. 12:1287-1295.
  31. ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  32. ↑ Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  33. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  34. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  35. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  36. ↑ Rountree, R.A., 1990. Community structure of fishes attracted to shallow water fish aggregation devices off South Carolina, USA. Environ. Biol. Fish. 29(4):241-262.
  37. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  38. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  39. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  40. ↑ Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 519 p.
  41. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  42. ↑ Dammann, A.E., 1969. Study of the fisheries potential of the Virgin Islands. Special Report. Contribution Núm. 1. Virgin Islands Ecological Research Station.

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Stephanolepis_hispidus&oldid=33443909»