Supercúmul Hidra-Centaure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article és sobre el Supercúmul Hidra-Centaure. Per al cúmul d'Hidra, vegeu cúmul d'Hidra
Infotaula objecte astronòmicSupercúmul Hidra-Centaure
Tipussupercúmul Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCentaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Desplaçament cap al roig0,016[1] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 13m 60s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-34° 42' 0''[2] Modifica el valor a Wikidata
Part deLaniakea Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

El Supercúmul d'Hidra-Centaure (SCL 128), o els supercúmuls d'Hidra i Centaure, és un supercúmul dividit en dues parts. És el més proper al Supercúmul de la Verge, en el qual s'hi troba el nostre Grup Local, i en ell la Via Làctia. Inclou diversos cúmuls de galáxias:

A part dels grups centrals, que estan entre 150 i 200 milions d'anys llum de distància, diversos grups més petits pertanyen al grup.

En les proximitats d'aquest supercúmul s'hi troba el Gran Atractor, dominat pel Cúmul d'Escaire (ACO 3627). Aquest cúmul massiu de galàxies exerceix una força gravitatòria gran, fent que tota la matèria dins dels 50 Mpc experimente un flux massiu de 600 km/s cap al Cúmul d'Escaire.[3]

Aquest supercúmul juntament amb el Supercúmul de la Verge formen una de les cinc parts del Complex de Supercúmuls Peixos-Balena.

Referències[modifica]

  1. «NASA/IPAC Extragalactic Database». [Consulta: 1r juny 2014].
  2. 2,0 2,1 Maret Einasto «Optical and X-Ray Clusters as Tracers of the Supercluster-Void Network. I. Superclusters of Abell and X-Ray Clusters» (en anglès). Astronomical Journal, 5, novembre 2001, pàg. 2222–2242. DOI: 10.1086/323707.
  3. Plionis, Manolis; Valdarnini, Riccardo «Evidence for large-scale structure on scales about 300/h MPC». Royal Astronomical Society, Monthly Notices, 249, Mar 1991, pàg. 46–61. Bibcode: 1991MNRAS.249...46P.

Enllaços externs[modifica]