Temporada 1877-1878 del Liceu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La temporada 1877-1878 del Liceu va viure l'estrena de tres òperes: Selvaggia de Francesco Schira, no va tenir èxit ni de públic ni de crítica i només va gaudir d'una única representació; Cinq-Mars de Charles Gounod va tenir millor acollida i va emplenar el teatre en totes les representacions; i en els últims dies de la temporada es van posar en escena dels actes I i III d'una òpera en quatre actes titulada Costanza, composició d'Antoni Nicolau, deixeble del mestre Gabriel Balart, basada en la història de Catalunya. Aquesta darrera va resultar molt prometedora i demostrà el talent de Nicolau. Va ser ben rebut del públic, que li va tributar merescuts aplaudiments i va cridar al jove compositor a la llotja escènica.[1]

La temporada va començar el 10 d'octubre i va comptar amb els següents cantants de la companyia italiana, sota direcció artística musical dels mestres Eusebi Dalmau i Cosme Ribera, que van alternar en aquesta comesa:[1]

Adela Bianchi Montaldo
Carlo Bulterini
  • Romilda Pantaleoni, prima donna soprano que va estar que va estar ja escripturada en la temporada anterior, i que com en ella va ser ben rebuda pel públic que la va aplaudir per la seva expressió dramàtica i sentiment en el cant.
  • Adele Bianchi Montaldo, prima donna soprano sfogata de veu fresca i agradable d'un timbre igual en tota la seva extensió, de molt volum i molt vibrant en els punts aguts, sense ser aquests cridaners. Aquesta artista vocalitzà i frasejà bé el cant, amb flexibilitat en el seu òrgan vocal, abocà amb força neteja els passos d'agilitat i amb empenta i facilitat els de força. Amb aquestes facultats i qualitats artístiques la Bianchi Montaldo es va guanyar les simpaties del públic, que li va donar repetides proves d'elles en quantes òperes va prendre part.
  • Rosina Vercolini de Tay, prima donna contralt, que conservava les mateixes facultats i dots artístiques de la temporada anterior i que va conservar també el favor del públic.
  • Ida Cristino i Giulia Prandi, altres prima donnas, soprano la primera i mezzosoprano la segona, que van exercir els papers de segona categoria, com en l'última temporada.
  • Francesco Tamagno, primer tenor que com en la temporada anterior, va tenir les simpaties del públic i que va funcionar des de principis de l'última fins a mitjan desembre.
  • Carlo Bulterini, primer tenor també conegut del públic barceloní, per haver cantat dos anys abans en el mateix coliseu. Aquest artista conservava els dots artístics, però l'exercici havia fet ja algun efecte en les seves facultats; així és que de vegades emetia amb alguna dificultat la veu i amb poca espontaneïtat els punts aguts. De totes maneres, sent notable en el tenor Bulterini el seu equilibri i expressió en el cant, sempre va arrencar entusiastes aplaudiments dels públic.
  • Massimo Ciapini i Jacques Roudil van ser els dos primers barítons reescripturats i que van funcionar durant l'última temporada, i van ser aplaudits en les òperes que van prendre part; el primer pel seu correcte estil i bon fraseig i el segon per la potència del seu òrgan vocal, d'agradable timbre, i per l'enteresa i energia del seu cant.
  • A mitjan temporada va ser contractat un altre primer tenor, Antonio Rosetti, de veu bastant voluminosa, però gutural, i de timbre poc agradable, i amb poca qualitat artística. No va merèixer l'aprovació de la majoria del públic i va prendre part en poques òperes.
  • Raffaele D'Ottavi, primer baix, de veu bastant fresca i sonora, que cantà discretament i va ser ben rebut. Van ser reescripturats també en qualitat de primers baixos Agustí Rodas i Antoni Vidal, molt aplaudit aquest pels dots artístics. Així mateix va continuar contractat de segon tenor Antonio Majjá.


Temporada 1877-1878 del Liceu
Òpera Compositor Director musical Director d'escena Papers principals Producció Dates
L'Africana Giacomo Meyerbeer Romilda Pantaleoni, Ida Cristino, Francesco Tamagno, Jacques Roudil, Raffaele D'Ottavi, Augustin Rodas 10, 11, 16, 21 i 27 d'octubre; 1, 6, 10 i 13 de novembre; 4, 8 i 9 de desembre
Jone Errico Petrella Adele Bianchi Montaldo, Giulia Prandi, Carlo Bulterini, Massimo Ciapini, Raffaele D'Ottavi 14 d'octubre
Poliuto Gaetano Donizetti Cosme Ribera Massimo Ciapini, Domenico Tamagno, Francesco Tamagno (octubre, novembre) / Carlo Bulterini (febrer), Adele Bianchi-Montaldo, Agustí Rodas, Antoni Majjà, Melcior Puig[2] 20, 23, 26, 31 octubre / 17 novembre 1877 / 26 febrer
Faust Charles Gounod Romilda Pantaleoni, Giulia Prandi, Carlo Bulterini, Jacques Roudil, Anton Vidal 24 d'octubre
Gli Ugonotti Giacomo Meyerbeer Adele Bianchi Montaldo, Ida Cristino, Giulia Prandi, Carlo Bulterini, Massimo Ciapini, Anton Vidal novembre
Selvaggia Francesco Schira Romilda Pantaleoni, Giulia Prandi, Jacques Roudil, Francesco Tamagno, Antonio Majjá[3] novembre
Salvator Rosa Antônio Carlos Gomes Romilda Pantaleoni, Ida Cristino, Antonio Rossetti, Massimo Ciapini, Anton Vidal novembre
Nabucco Giuseppe Verdi Adele Bianchi Montaldo, Giulia Prandi, Antonio Majjá, Massimo Ciapini, Raffaele D'Ottavi desembre
Il trovatore Giuseppe Verdi Cosme Ribera Jules Roudil, Romilda Pantaleoni (12, 13 desembre) / Adele Bianchi-Montaldo (resta), Rosa Vercolini-Tay, Antonio Rossetti, Raffaele D'Ottavi, Pilar Riquero, Melcior Puig 12, 13, 16, 19, 22 desembre 1877 / 8, 17, 26 gener[4]
Roberto il diavolo Giacomo Meyerbeer Romilda Pantaleoni, Ida Cristino, Carlo Bulterini, Domenico Tamagno, Antonio Vidal desembre
Aida Giuseppe Verdi Adele Bianchi Montaldo, Rosina Vercolini Tay, Carlo Bulterini, Jacques Roudil, Anton Vidal, Raffaele D'Ottavi desembre
Ballo in maschera Giuseppe Verdi Cosme Ribera Antonio Rossetti, Massimo Ciapini, Romilda Pantaleoni, Giulia Prandi, Ida Cristino, Ildefonso Ferrando, Agustí Rodas, Francesc Viñals, Melcior Puig 30 desembre / 2, 9, 16, 20, 24 gener / 8, 13 març / 2 abril[5]
Cinq-Mars Charles Gounod Romilda Pantaleoni, Antonio Rossetti, Jacques Roudil, Anton Vidal 29 de gener
Norma Vincenzo Bellini Cosme Ribera Carlo Bulterini, Agustí Rodas, Adele Bianchi-Montaldo, Ida Cristino, Pilar Riquero, Antonio Majjá febrer
La favorita Gaetano Donizetti Eusebi Dalmau Rosa Vercolini-Tay, Antonio Rossetti, Carlo Bulterini (3 març), Jules Roudil, Antoine Vidal, Antoni Majjà, Ida Cristino 28 febrer / 3, 10, 17, 24 març / 4 abril[6]
Ernani Giuseppe Verdi Adele Bianchi Montaldo, Carlo Bulterini, Jacques Roudil, Raffaele D'Ottavi març
Ruy Blas Filippo Marchetti Adele Bianchi Montaldo, Giulia Prandi/Rosina Vercolini Tay, Antonio Rossetti, Massimo Ciapini, Anton Vidal març
Costanza Antoni Nicolau Romilda Pantaleoni, Ida Cristino, Carlo Bulterini, Jacques Roudil, Anton Vidal març

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Rimont, Manuel; Fargas i Soler, Antoni. Almanaque del diario de Barcelona, 1878, p. 105. 
  2. Tribó, Jaume. «Cronologia liceista». Arxivat de l'original el 10 de març 2018. [Consulta: 8 març 2018].
  3. «Follet estrena al Liceu».
  4. Tribó, Jaume. «Cronologia liceista». Arxivat de l'original el 13 de novembre 2017. [Consulta: 11 març 2018].
  5. Tribó, Jaume. «Cronologia liceista». Arxivat de l'original el 19 de febrer 2019. [Consulta: 18 febrer 2019].
  6. Tribó, Jaume. «Cronologia liceista». Arxivat de l'original el 19 de febrer 2019. [Consulta: 18 febrer 2019].