Terra vinculada
Una terra vinculada és un terme utilitzat en el dret medieval que definia una terra que no era de propietat privada, que no se'n podia disposar lliurement ni es podien posar a la venda. Eren terres vinculades a un títol nobiliari, a l'Església, a un municipi (terres comunals -béns de propis i comuns-) o a la Corona. El propietari de la terra podia treure'n profit econòmic i exercir-hi jurisdicció, però no la podia vendre.[1][2][3]
Referències[modifica]
- ↑ Manel Arcos i Martínez. La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839). Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 29–. ISBN 978-84-370-8252-3.
- ↑ Joaquín Francisco Pacheco. Estudios de lejislación y de jurisprudencia. Imp. de la Vda. de Jordan e hijos, 1843, p. 138–.
- ↑ Juan Sempere y Guarinos. Historia de los vinculos y mayorazgos. en la Imprenta de Sancha, 1805, p. 107–.