Terratrèmol de Santiago de 1985
| ||||
| ||||
| Tipus | terratrèmol  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 3 març 1985 | |||
| Estat | Xile | |||
El terratrèmol de 1985 de Santiago o terratrèmol d'Algarrobo de 1985, es va registrar el diumenge 3 de març de 1985 a les 17:47 hora local (22:47 UTC). El seu epicentre es va localitzar a la costa central de la Regió de Valparaíso, Xile, properes a la localitat de Laguna Verde, a uns quants quilòmetres a sud de Valparaíso, i va tenir una magnitud de 8.0 MW i de 7.8 MS.[1]
Geofísica[modifica]
Des de la Península de Taitao (a la regió d'Aysén) fins a la costa sud de Colòmbia existeix una zona de subducció, on la placa de Nazca subducta (penetra) sota la placa Sud-americana. Tot Sud-amèrica es troba en aquesta última placa, que s'ha elevat en els últims milions d'anys.
Pel que fa a Xile, es troba en la vora occidental de la placa de Nazca i sobre la zona de contacte o fregament entre les dues: la placa de Nazca avança, de mitjana, uns 80 mm per any cap a Xile. Però a la zona de contacte entre les plaques, no hi ha desplaçament: en estar Sud-amèrica sobre Nazca, no li permet avançar, de manera que es comença a acumular energia potencial elàstica i com més temps passi sense que s'alliberi aquesta energia, més possible és l'ocurrència d'un gran terratrèmol.
-
La subducció de la placa de Nazca sota la placa Sud-americana és un dels principals factors de la sismicitat xilena -
Esquema que mostra com funciona la subducció, on la placa oceànica entra per sota de la continental
El 3 de març de 1985, de sobte, una zona de la placa de Nazca avança abruptament cap a l'Est mentre Sud-amèrica ho fa cap a l'Oest. La magnitud del sisme és de 7.8 Ms, de manera que l'avanç no va ser superior a 1 metre, però la proximitat de la zona de ruptura, que abasta des Con Con fins al Llac Rapel, a la regió d'O'Higgins, amb les ciutats cèntriques i més poblades de Xile, ho va fer un sisme de característiques molt perceptibles.
A l'any 2012, les zones de risc d'un gran terratrèmol, superior a 8.6 Mw a Xile, abasta tota la zona compresa entre Pichilemu i Arica. Aquests sismes de «menor» intensitat, tot i ser sentits amb molta força, no alliberen energia per acomodar les plaques i el desplaçament elàstic acumulat durant centenars d'anys.
Intensitats[modifica]
| Lloc | Regió de Xile | Intensitat (Mercalli) |
|---|---|---|
| Navidad | O'Higgins | IX |
| Melipilla | Metropolitana de Santiago | VIII-IX |
| San Antonio | Valparaíso | VIII |
| Valparaíso | Valparaíso | VIII |
| Santiago | Metropolitana de Santiago | VIII |
| San Francisco | O'Higgins | VIII |
| Rancagua | O'Higgins | VII |
| Curicó | Maule | VII |
| Talca | Maule | VII |
| Linares | Maule | VI |
| Concepción | Biobío | V |
| La Serena | Coquimbo | V |
| Temuco | La Araucania | V |
| Valdivia | Los Ríos | IV |
| Copiapó | Atacama | IV |
Efectes[modifica]
El sisme es va sentir entre la Regió d'Antofagasta i la Regió de Los Lagos, sent percebut amb major força a la zona central de Xile, aconseguint una intensitat màxima de IX en l'escala modificada de Mercalli.
La zona més afectada va ser San Antonio (Regió de Valparaíso), així com les localitats d'Alhué, Melipilla (a la Regió Metropolitana) i Rengo (Regió d'O'Higgins). A més, el terratrèmol va afectar amb gran intensitat a la capital de país, Santiago de Xile, on es concentra prop de el 40% de la població del país.
-
Terratrèmol de Santiago de 1985 -
Cases del carrer José Manuel Balmaceda, afectades pel terratrèmol en San Antonio
El recompte final de víctimes va ser de 178 morts, 2575 ferits, 85.358 habitatges destruïts, 109.979 habitatges danyats i 986.544 damnificats.[2] A més, es van enregistrar nombrosos esllavissades de terra, trencament de paviment amb destrucció de la Ruta Panamericana en diversos punts, caiguda de ponts i danys considerables en la infraestructura dels pobles afectats, amb interrupció perllongada dels serveis bàsics. Els danys van ser avaluats en més de 1046 milions de dòlars.[3]
Entre els edificis afectats hi ha la Basílica del Salvador, Monument Nacional que es troba greument danyat fins a l'actualitat.[4]
Degut al terratrèmol, els fons que anaven a ser invertits en la construcció de la Línia 3 de Metro de Santiago van ser destinats a la reconstrucció de la ciutat, el que va impedir que les obres comencessin, quedant paralitzat projecte fins al 2010, quan es va anunciar de forma oficial la seva construcció.[5]
Ajuda i reaccions internacionals[modifica]
L'Oficina Nacional d'Emergència del Ministeri de l'Interior va distribuir un total de 240.156.430 pesos, entre ajuda estrangera, recursos estatals i donacions. L'empresa de camions Pegaso va posar a disposició de l'Onemi cinc camions de 30 tones, els quals van recórrer 14.289 km durant un mes repartint ajuda als damnificats. La Societat de Foment Fabril va donar al voltant de 20 milions de pesos entre materials de construcció i aliments.[2]
L'Exèrcit de Xile va traslladar un hospital de campanya amb 80 llits fins a San Antonio, i va col·laborar en la instal·lació d'un hospital de campanya donat pel Perú i la instal·lació d'un altre en Rengo. També va instal·lar ponts en Llolleo i Lo Gallardo, va reparar 36 km de carrers i camins, va instal·lar 600 habitatges d'emergència, i va col·laborar en la demolició de 130 construccions en Quinta Normal i Melipilla. L'Armada de Xile va col·laborar amb 277 habitatges d'emergència.[2]
La Força Aèria de Xile va efectuar la remoció de runes i reparació d'escoles a les comunes de Colinas i Pudahuel, de policlíniques a San Miguel i Melipilla, i la de la llar d'avis del Consell Nacional de Protecció a l'Ancianitat (Conapran) en Talagante; la construcció de tres sales de classes i habitació de la llar de Conapran a Rengo; la instal·lació d'una infermeria de campanya a Batuco, on es van efectuar 321 atencions mèdiques; el suport amb ambulància, infermers i camions cisterna durant cinc dies a Lampa; l'assistència amb un hospital de campanya a Melipilla i Rengo, amb un total de 7702 atencions mèdiques, i l'atorgament de facilitats extraordinàries a l'Aeroport de Pudahuel per rebre l'ajuda estrangera, que va totalitzar 790 tones, transportades en 221 aeronaus.[2]
La Defensa Civil de Xile va realitzar accions de suport a 59 albergs mitjançant l'ús de 5192 voluntaris.
La Creu Roja de Xile va actuar mitjançant 56 entitats en 189 localitats de país. Van ser ateses 158.946 persones; es van lliurar 419.189 peces de vestir, flassades i matalassos, 21.248 estris de casa, 84.394 kg d'aliments, 370 carpes familiars, i es va atendre en infermeries a 14 277 persones. També va lliurar 43 cases prefabricades a la municipalitat de Lolol i 41 a la de Quinta de Tilcoco, i es va posar en marxa una central d'informacions que va rebre sol·licituds d'ubicació de persones, provinents del Comitè Internacional Creu Roja i de 27 països. Es va atendre un total de 3859 casos.[2]
Reaccions internacionales[modifica]
Estats Units: El Departament d'Estat, a través del programa USAID / OFDA, va donar sostres plàstic per a 16 mil habitatges, 26 estancs inflables d'aigua i 9000 bidons, els quals van solucionar part de el problema d'aigua potable a Sant Antonio.[2]
Suïssa: El govern suís es va comprometre reconstruir les escoles rurals que van resultar destruïdes.[2]
Japó: El govern, en conjunt amb ciutadans i empreses, van realitzar una donació de 241.342,70 dòlars.[2]
Cultura popular[modifica]
- Després del sisme, la beguda alcohòlica composta per vi Pipeño amb gelat de pinya, molt popular a Xile, va rebre el nom de terremoto.[6]
- El terratrèmol va ser recreat en el primer episodi de la tercera temporada de la sèrie de Canal 13 Los 80, titulat «Pa' eso tengo familia».
- La novel·la d'Alejandro Zambra Formas de volver a casa, esmenta la seva experiència amb el terratrèmol; «La nit de terratrèmol tenia por però també m'agradava».
Referències[modifica]
- ↑ Servicio Sismológico Universidad de Chile, Sismos importantes o destructivos desde 1570
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Pinochet, Augusto. «Mensaje Presidencial: 11 de septiembre de 1984-11 de septiembre de 1985» (en castellà). Memoria Chilena, 11-09-1985.
- ↑ «Grandes terremotos en Chile» (en castellà). El Mercurio. Arxivat de l'original el 2012-02-07. [Consulta: 4 setembre 2020].
- ↑ «Basílica del Salvador» (
PDF) (en castellà). Municipalidad de Santiago. Arxivat de l'original el 2009-07-10. [Consulta: 4 setembre 2020].
- ↑ «Metro cojo: Línea 1,2, …,4 y 5. Qué pasó con la 3 ?» (en castellà). Plataforma urbana, 18-11-2005.
- ↑ «Fiestas Patrias: La historia del terremoto original y cómo preparar cinco versiones distintas del trago» (en castellà). Meganoticias, 13-09-2017.
Enllaços externs[modifica]
- «Terremotos históricos» (en castellà). Sismologia. Arxivat de l'original el 2013-01-20. [Consulta: 4 setembre 2020].
