Thomas Murphy
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 agost 1949  (74 anys)comtat de Louth (Irlanda) |
| Activitat | |
| Ocupació | agricultor, activista polític |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Conflicte nord-irlandès |
| Altres | |
| Condemnat per | incompliment fiscal |
Thomas "Slab" Murphy (en gaèlic irlandès: Tomás Mac Murchaidh) (Ballybinab, Hackballscross, Comtat de Louth, 26 d'agost de 1949)[1] és un agricultor irlandès, que es creu que fou Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (IRA o PIRA).[2] La seva granja es troba a cavall del comtat d'Armagh i del comtat de Louth, a la frontera entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda. El desembre de 2015, Murphy va ser declarat culpable de nou delictes d'evasió fiscal després d'una llarga investigació de l'Oficina d'Actius Criminals de la República d'Irlanda. El febrer de 2016, Murphy va ser empresonat per complir una condemna de 18 mesos de presó.[3]
Murphy hauria estat un destacat membre de la Brigada del Sud d'Armagh de l'IRA abans de ser elegit Cap de l'Estat Major de l'organització paramilitar irlandesa. Toby Harnden, antic corresponsal del Daily Telegraph, el va esmentar com a planificador de l'emboscada de Warrenpoint del 1979, en la qual van morir 18 soldats britànics, i també va ser presumptament implicat en l'atemptat amb bomba de Mullaghmore el mateix dia, que va matar quatre persones (incloses dues fills i Lluís Mountbatten, primer comte de Mountbatten de Birmània). Murphy va participar en la importació d'armes de Líbia els anys vuitanta,[4] i va ser membre del Consell de l'Exèrcit que va decidir posar fi al seu primer alto el foc amb l'atemptat dels Docklands de 1996, a Londres, que va matar dos homes.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Harnden 1999, p.27
- ↑ Sharrock, David «Ex IRA chief Thomas ‘Slab’ Murphy to hand over £1m criminal assets» (en anglès). The Sunday Times, 17-10-2008 [Consulta: 22 novembre 2020].
- ↑ Keena, Colm «Thomas ‘Slab’ Murphy sentenced to 18 months’ jail for tax offences» (en anglès). The Irish Times, 26-02-2016 [Consulta: 22 novembre 2020].
- ↑ Moloney, p.21
- ↑ Moriarty, Gerry «Authorities pursue criminal assets in latest bid to get their man» (en anglès). The Irish Times, 07-10-2005 [Consulta: 22 novembre 2020].
Bibliografia[modifica]
- Harnden, Toby. Bandit Country IRA and South Armagh. Hodder & Stoughton, 1999. ISBN 9780340717363.
- Moloney, Ed. A Secret History of the IRA (en anglès). Penguin, 2007. ISBN 9780141900698.
