Tomaní
Lavandula stoechas  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Gènere | Lavandula |
| Espècie | Lavandula stoechas L., 1753 |
| Subespècies | |
| |
Els caps d'ase, cabeçuda, tomaní, tomanyí o timosa en rossellonès (Lavandula stoechas) és una planta de la família de les lamiàcies. El nom de stoechas ve de les illes Stoechades. Aquestes illes estan disposades de la mateixa forma que ho fan les flors de la planta (en línia). Stoichas significa 'alineades'. Pot confondre's amb l'espígol i el barballó, que són espècies comunes del mateix gènere, però tenen la inflorescència més laxa i sense les bràctees acolorides al capdamunt.[1]
Ecologia[modifica]
És comú a tota l'àrea mediterrània. Abunda a l'est i al sud peninsular i a les illes Balears en terres àcides, seques i assolellades.
Morfologia[modifica]
Aquesta planta fa entre 40 i 70 centímetres, encara que a vegades pot arribar a fer 1 metre d'alçada.
La tija és de forma quadrada i amb cordons de colènquima al voltant. Les fulles d'aquesta planta no tenen pecíol i duren tot l'any. Són fulles lanceolades i estretes i fan de 2 a 4 cm. Són simples, de textura carnosa, oposades i decussades (cada parell de fulles és en angle recte amb el següent).
La inflorescència, erecta i densa, és coronada per un grup apical de bràctees estèrils. La corol·la és de color violat. El calze és gamosèpal, la corol·la gamopètala i bilabiada. És de color violat. L'androceu és format per 4 estams, dos de llargs i dos de curts (didínams) que estan soldats a la corol·la. L'ovari és súper i bicarpel·lar, però està dividit en 4 lòbuls per la presència d'uns falsos envans. L'estil neix a la base, i creix entre els lòbuls de l'ovari (ginobàsic) i conté dos lòbuls estigmàtics. A vegades pot ser que un d'aquests lòbuls estigui reduït o, fins i tot, suprimit.
- Fórmula floral: ↓K(5) [C(5) A4] G(2)
Farmacologia[modifica]
S'utilitzen les flors per a preparar infusions i olis essencials que contenen cetones (d-alcanfor i d-fenchone) i alcohols (borneol i terpineol).
Es fa servir com a antisèptic, digestiu, antiespasmòdic, cicatritzant i antibacterià.
La seva aroma es fa servir per a l'aromateràpia, i el seu oli essencial per a perfumar l'aigua del bany i suavitzar la pell. No se n'ha descrit la toxicologia.
Referències[modifica]
- ↑ de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
Bibliografia[modifica]
- Barceló, M.C.; Benedí, C. (coord.) et al.. "Botànica farmacèutica ensenyament de Farmàcia: Pràctiques". Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2004 (col. Textos docents 279; Text guía). ISBN 978-84-475-3268-1.
- Font Quer, P. "Plantas medicinales; el Dioscórides renovado". Editorial Labor. 1979. ISBN 84-335-6151-0.
- Cebrian, Jordi. "Diccionario Integral de Plantas Medicinales". Rba Libros (Barcelona). ISBN 84-7901-841-0.
- Berdonces, JL. "Gran Enciclopedia de Las Plantas Medicinales" Editorial Tikal. 1998. ISBN 84-305-8496-X.
- Pamplona, JD. "Enciclopedia de las plantas medicinales 1". Editorial Safelir (Madrid). 1997. ISBN 84-7208-152-4.
