Torre del Fang
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XV segle XVI segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | abandonat | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Navas (Barcelonès) | |||
| Localització | Clot, 228-264 i Espronceda, 296 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40348 | |||
| Id. Barcelona | 2904 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ajuntament de Barcelona | |||
.jpg)
La Torre del Fang és una antiga masia situada a la cantonada dels carrers del Clot (antiga carretera de Barcelona a Ribes de Freser) i d'Espronceda de Barcelona, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]
Descripció[modifica]
És la casa pairal d'una finca agropecuària en desús i deslligada dels antics terrenys per l'efecte del procés urbanitzador de la zona.[1] Està formada per un conjunt de volums adossats al voltant d'un pati de caràcter agrícola.[1] La construcció original, d'origen medieval i de planta quadrada, està absorbida per l'actual volum central més elevat. Aquest té la planta en forma d'«L» i coberta a quatre aigües. A partir d'aquest,.apareixen altres cossis adossats rectangulars amb cobertes inclinades independents al voltant d'un pati obert a llevant. L'accés a l'edificació es fa des del volum central en la cara sud i molt a prop de la cantonada.[1]
Les façanes principals són les dues que donen a carrer. El parament està fet amb revestiment encintat. No exemplifica una concepció estilística unitària sinó que s'hi desprenen almenys dues fases de construcció successives: la fase original està formada per dues plantes amb dos eixos verticals de finestres amb emmarcaments de pedra austers i sense decoracions en la façana oest i una galeria d'onze finestres de mig punt a migdia. En la fase posterior presenta una façana amb tres eixos de finestres essent les de la planta baixa les que tenen dimensions senyorials i decoracions gòtiques.[1]
La resta de façanes afronten als antics terrenys immediats que presenten un fort pendent provocant l'aparició de plantes de nivell inferior a la cota dels carrers. Aquestes façanes pertanyen a edificis més moderns i de caràcter agrícola i auxiliar.[1]
Les teulades es disposen a quatre vessants de teula àrab. Els ràfecs sobre el cos central presenten una complexa disposició de quatre nivells de línies alternades de maó i teules. La resta de cobertes també són també de teula àrab, tot i que amb notables refaccions i obra recent que n'indiquen restauracions diverses.[1]
Artísticament cal destacar el delicat treball de la pedra que s'utilitza per crear les tres finestres gòtiques del cos adherit. Les dues més importants són similars, una amb llinda de conopial de taló i l'altre conopial d'esquena d'ase. Totes dues amb traceria lobulada i dos caps humans a l'alçada de les impostes.[1]
L'edifici, d'origen medieval, es considera gòtic tenint en compte l'època de construcció i les decoracions lobulars de les finestres més antigues encara existents.[1]
Història[modifica]
Com la majoria de masies de Sant Martí, la propietat sempre va anar d'importants famílies barcelonines, entre elles la de Galzeran de Gualbes (1423), mercader i banquer del segle xiv que va arribar a ser membre del Consell de Cent. Més tard, la masia i les seves terres van passar, via donació, al clergat i ordes religiosos.[2] Els primers documents ressenyats en l'estudi situen la construcció, amb carreus de pedra, de la primera façana, la qual dona al carrer del Clot, cap a finals del segle xiii o principis del segle xiv. Un segle més tard es va afegir el volum del costat nord, que dona a Espronceda, que es va realitzar amb murs de maçoneria lligada amb morter de fang. D'aquí, tal vegada, el seu nom. Va ser més tard, aproximadament a partir de mitjans del segle xviii, quan se li van afegir més cossos constructius.[2]
El seu emplaçament havia estat un lloc privilegiat, ja que la seva proximitat al Rec Comtal afavoria les tasques agrícoles i, a més, estava en una via principal, perquè l'actual carrer del Clot (abans carretera de Ribes) havia estat el camí ral que partia del Portal Nou de les muralles de Barcelona i arribava fins a Sant Martí de Provençals i Sant Andreu del Palomar.[2]
El 1713 i 1714, la torre va ser utilitzada per l'exèrcit borbònic com un dels punts des dels quals es bombardejava Barcelona.[2] La seva història va donar un tomb el 1852 quan es van realitzar les primeres expropiacions per a l'estesa de la línia fèrria. Des d'aquest moment, l'esdevenir de la torre del Fang va ser marcat pel tren i la indústria. 63 anys després, en 1915, els terrenys de la masia es van veure afectats per una nova expropiació, lligada a l'ampliació de la línia del ferrocarril a França.[2]
El 1922, la finca va ser comprada per Foment d'Obres i Construccions, que va demanar a l'Ajuntament de Barcelona, que els terrenys que ocupava fossin exclosos del Pla Cerdà, cosa que va aconseguir el 1924. Els edificis es van transformar en unes oficines de la constructora i les terres van passar a ser un gran magatzem a l'aire lliure de les grans llambordes amb els quals es van traçar les calçades de l'Eixample.[2]
El 1983 va ser adquirida per l'Ajuntament.[3]
A principis del segle xxi s'iniciaren unes obres de consolidació estructural a conseqüència de la construcció de la LAV Barcelona-Frontera Francesa i s'enderrocaren alguns afegits sense valor patrimonial. El 2009 s'hi va realitzar una excavació arqueològica, documentant-se la primera torre de planta quadrada a partir de la segona meitat del segle xv. La mateixa intervenció va permetre observar que posteriorment, entre finals del segle xv i inicis del segle xvi, s'adossà el primer cos a la torre, que és de planta rectangular. A partir d'aquest moment i de manera ininterrompuda fins al segle xix s'hi van afegint cossos a la torre, fins a arribar a la fisonomia actual.[1][4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Torre del Fang». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Cía, Blanca «Una masía con larga historia». El País, 25-03-2007.
- ↑ «Torre del Fang». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Torre del Fang». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre del Fang |
- «Torre del Fang». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.