Usuari:Amadalvarez/Enric Fatjó
Enric Fatjó i Torras (nascut a Sabadell), va ser un arquitecte modernista, actiu a finals del segle XIX i començaments del XX.
Va obtenir el títol d'arquitecte el 30 de març de 1886.[1] Va ser arquitecte municipal de Badalona.[2]
Obres[modifica]
Barcelona[modifica]
- 1897-1908. Reformes a la Casa de la Misericòrdia.[2]
Masnou[modifica]
- ?. Casa al carrer sant Felip, 61. Realitzada en un modernisme eclèctic, destaca una gran arcada neogòtica a la planta baixa i uns timpans neogòtics sobre les finestres de la primera planta. A la segona planta hi ha una galeria amb arcades.[3]
Sabadell[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Col·legi d'arquitectes. Anuari d'arquitectes de Catalunya (en castellà), 1907, pàg.197 [Consulta: 7 setembre 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 epdlp, 2012.
- ↑ Ajuntament del Masnou, 2013.
Bibliografia[modifica]
- epdlp. «Fitxa d'Enric Fatjó» (en castellà). El Poder de la Palabra, 2012. [Consulta: 6 setembre 2013].
- Ajuntament del Masnou. «Fitxa de l'obra». Passejada pel Masnou, 2013. [Consulta: 6 setembre 2013].
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5534
Convent de Franciscanes Missioneres
Tipus Edifici religiós
Període 1888-1910
Estil Historicisme
Autor Enric Fatjó Torras
Situació Carrer Hospital, 69
Edifici entre mitgeres construït als anys 1894-95, projectat per l'arquitecte Enric Fatjó, que combinava obres modernistes amb altres, com aquesta, estrictament historicistes. En aquest edifici, estructuralment acadèmic, adopta la major part dels elements ornamentals del repertori romànic, arcs de mig punt amb guardapols motllurats culminats amb mènsules esculpides, portal arquivoltat, finestra geminada al primer pis. Amb tot, hi ha també algun tret goticista, com la traceria lobulada de les finestres de la planta baixa.
http://www.vila-seca.cat/cultura/castell.htm Castell de Vila-seca A finals del segle XVII el senyor Joan Kies Helmont, cónsol d'Holanda a Barcelona, adquirí el castell de Solcina i terres adjacents a la dignitat arquebisbal. En possessionar-se del castell va fer enderrocar l'antic edifici, dotat d'un pont llevadís, a excepció de la sòlida torre d'homenatge, i va fer construir un nou casal a l'estil de les cases de camp holandeses, amb doble escalinata exterior.
Els succesors de Joan Kies foren propietaris del castell fins el 31 de desembre de 1899. Aquest dia, el castell i les seves terres foren adquirides per la Sra. Josefa de Torrents Higuera, vídua del senyor Isidre de Sicart Soler, la qual disposà que el títol de propietat fos atorgat a favor del seu fill Isidre de Sicart Torrents, primer comte de Sicart, el qual transformà la casa sota el projecte i direcció de l'arquitecte Enric Fatjó i Torras.
El resultat de la seva intervenció al castell fou un edifici d'aspecte neomedieval amb àmplies finestres a la planta noble i terrat amb matacà i merlets, així com balcons sortints a la torre angular. La torre primitiva va quedar unida a la casa per mitjà d'un pas elevat. Revestit per la part exterior, el primer pis fou convertit en un saló amb un mirador neogòtic, mentre que la planta baixa es conservà intacta. L'acabament superior enlaira ostensiblement l'alçada original.
Aquesta meritòria restauració i reconstrucció ens permet actualment contemplar un conjunt arquitectònic que conserva els seus elements i trets més valuosos.
http://www.apatgn.org/c/document_library/get_file?uuid=9284b0e7-dfd7-4651-9adc-c911e928dc81&groupId=10198 Ressenya i restauració del castell de Vilaseca
http://www.revistacambrils.com/index.php?c_columnista=4&c_columna=982 Castell de Vila-seca L’arquitecte modernista Enric Fatjó va afegir un conjunt d’elements neogòtics a la façana, com merlets, balconades, finestres apuntades i torrasses. Aquesta reforma responia a la moda de l’època, un reducte del romanticisme decimonònic. El resultat d’aquesta història ha estat una deliciosa casa senyorial elegant i imponent, d’interiors lluminosos, amb una austera capella i un entorn ampli.
https://pdc.diputaciodetarragona.cat/vilaseca/media/upload/pdf/1369130528_577bcc914f9e55d5e4e4f82f9f00e7d4323_signat.pdf 'Castell de Vila-seca'. Projecte
Casa Turull construcció de finals del segle XIX
obra dels arquitectes modernistes Enric Fatjó i Torras i
Xavier Turull que va ser propietat de la família Argení
Turull i seu del Banc Exterior d'Espanya. La Casa Enric
Turull, catalogada com a patrimoni històric artístic de
Sabadell, acull la botiga d'Adolfo Dominguez en un espai de http://www.isabadell.cat/2013/07/carrers-amb-historia-24-ladvocat-cirera-mes-que-un-lletrat/
L’any 1901 Josep Cirera va cedir uns terrenys de la seva propietat perquè s’hi construís l’Hospital del Taulí. Cirera va cedir els terrenys de forma desinteressada, remoguda la seva conciència perquè una dona embarassada no va poder ser atesa a l’hospital local perquè no complia les condicions econòmiques exigides, segons relata Ricard Simó a 100 sabadellencs en els nostres carrers.
La donació de Cirera es va complementar amb el projecte arquitectònic, que va fer Enric Fatjó, també de forma desinteressada. Les despeses de construcció es van pagar venent l’herència deixada pel canonge Joncar. Les obres van acabar l’any 1903. El 1928 es va ampliar l’edifici amb diversos pavellons (de nom encara avui dia Victòria Eugènia) L’edifici va ser la Clínica de la Mare de Déu de la Salut. Ara és l’edifici La Salut, on estan situades les oficines principals de la Corporació Sanitària Parc Taulí.
http://www.sabadelldigital.com/es/articles/la-foto-del-dia--87 La casa pairal d'Antoni Taulé i Soley va ser construida el 1902 per Enric Fatjó i Torres. Té un pati interior, i és un edifici de secció rectangular i dividit en planta i dos pisos.
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4677
Casa Santiago Guilera
Tipus Edifici residencial
Període 1888-1910
Estil Modernisme
Autor Enric Fatjó i Torras
Situació Carrer Sant Salvador, 18
Casa de planta i pis, de l'any 1902. La planta baixa s'obre amb la porta i dos grans finestrals, amb motllures arrodonides i relleus a les llindes. Al pis superior hi destaca la tribuna central, damunt la qual hi ha una barana molt treballada amb relleus vegetals. L'acabat del parament cec és d'estuc imitant carreus.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/casa-valncia-362
València, 362 Barcelona.
Año fin obras: 1897.
Arquitecto: Enric Fatjó i Torres.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/casa-santiago-guilera Casa Santiago Guilera Sant Salvador, 18 Barcelona.
Año fin obras: 1902.
Arquitecto: Enric Fatjó i Torres.
Casa con planta y piso, donde en la planta baja, tiene la puerta y dos ventanales, con relieves en los dinteles. Destacar la tribuna con relieves vegetales, en el piso superior.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/casa-dolors-alesan-de-gibert
Casa Dolors Alesan de Gibert
Paseo de Sant Joan, 110 Barcelona.
Año proyecto: 1902.
Año fin obras: 1905.
Arquitecto: Enric Fatjó i Torres.
El edificio proyectado por Fatjó, es una de las muchas casas que ha pasado relativamente inadvertida dentro del Eixample central, al quedar relegada a un segundo término por construcciones notables como la vecina Casa Macaya. Como otros ejemplos escogidos en esta guía, no se trata de una obra de primera fila, pero, en cambio, son innegables los niveles de calidad de los acabados de la fachada, propios, en este caso, de edificios construidos en áreas más centrales del Quadrat d'Or.
(Fuente: Ajuntament de Barcelona"Quadrat d'Or") http://www.ibei.org/newsletter/images/abril08/20080415elpcat_12.pdf BCN: capilla de la Misericòrdia, enderroc
La pasada semana se presentó
la maqueta del edificio de nueva
planta que sustituirá a esta igle-
sia, construida en el paso del siglo
XIX al XX y que, según el área mu-
nicipal de patrimonio, no tenía in-
terés arquitectónico, por lo que
no estaba catalogada. Según un
estudio de la historiadora Raquel
Lacuesta, la acabó el arquitecto
de Sabadell Enric Fatjó, si bien a
partir de proyectos de Magín Rius y Francisco de Paula Villar,
sus dos antecesores en el cargo
de arquitecto de la Casa de la Mi-
sericòrdia, institución centenaria
que aún hoy sigue siendo la pro-
pietaria de gran parte del conjun-
to arquitectónico de esta singular
isla del Raval. http://sabadell.cat/ca/fitxa-repertori/10321-repertori-4696
Casa d'Enric Turull
Adreça: Rambla, 80,SECTOR CENTRE,SABADELL,08201
Construcció en la que cal diferenciar dues parts: el casal cantoner que es construí primerament (1896), amb soterrani, planta baixa i dos pisos, i l'edifici bancari del mateix nombre de plantes edificat més tard, el qual té un cos que serveix de ròtula compositiva de les dues parts.
Compta amb una acurada cornisa, obertures amb elements neogòtics i un finestral de grans dimensions amb una acurada reixa de ferro forjat.
Origen: 1896-1902-1926. Autor: Enric Fatjó Torres, Arqte. Ús actual: comerç en planta baixa i oficines en planta pis. Propietat: privada.
http://sabadell.cat/ca/fitxa-repertori/10381-repertori-5123
Casa Nogués
Plànol de situació Adreça: c. de Gràcia, 133,SECTOR CENTRE,SABADELL,08201
Habitatge unifamiliar cantoner de doble cos, amb planta baixa, dos pisos i torratxa quadrada al cantó que determina la composició d'ambdues façanes.
Emplaçat a l'eixample dels Escolapis. Presenta una composició de gust modernista amb elements gòtics, ceràmica i barana de pedra artificial a la balconada, a les obertures de la primera planta i a la terrassa de la segona. Constitueix, junt amb la casa de l'altre cantó, una torre cantonera, una bona resolució arquitectònica d'una cruïlla de carrers.
Formava part d'una promoció unitària composta per aquest casal i vuit habitatges senzills, però amb una certa cura en el tractament de la façana i dels que solament en resten tres.
També es coneix per Casa Segalés.
Origen: 1892. Autor: Enric Fatjó Torras, Arqte. Ús actual: habitatge unifamiliar. Propietat: privada. Edifici Residencial de Caràcter Urbà.
http://sabadell.cat/ca/fitxa-repertori/10576-repertori-6337
Casa Taulé
Plànol de situació Adreça: c. de Sant Joan, 35,SECTOR CENTRE,SABADELL,08202 Telèfon: 93 726 96 44 Correu electrònic: infocursos@afsabadell.org Web: http://www.afsabadell.org
Casal cantoner de planta baixa, dos pisos i terrat, d'organització convencional i emplaçat en el recinte de la vila del segle XVIII, del que destaquen els elements neogòtics (arc d'entrada), les balconades del primer pis i l'important balustrada que corona tota la construcció.
Origen: 1902. Autor: Enric Fatjó, Arqte. Ús actual: seu Alliance Française Propietat: privada.
Dades extretes de:
. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sabadell (PE-16) 19.10.1988 Secció de Planejament Urbanístic Ajuntament de Sabadell
http://sabadell.cat/ca/fitxa-repertori/10647-repertori-6406 Clínica de La Salut
Plànol de situació Adreça: parc del Taulí, 1,SECTOR CREU ALTA,SABADELL,08208
Antiga clínica emplaçada en el parc Taulí, formada per dos cosos ortogals d'una sola planta, amb sobreelevació en el creuer. D'estil modernista està construit amb aparell mixt d'obra vista i mamposteria. La coberta és de teulada aràbiga.
Origen: 1901. Autor: Enric Fatjó Torres. Ús actual: oficines del Consorsi Hospitalari del Parc Taulí. Propietat: Pública (Hospital de la Salut). Edifici públic civil.
BCN-c/ Princesa, 20 Edifici d'habitatges entre mitgeres, de planta baixa i quatre pisos i coberta terrat, amb façana als carrers Princesa i Montcada. Edifici posterior a la mitjana del carrer, en què, mitjançant un llenguatge historicista, es resol una arquitectura amb la planta baixa, lloses i emmarcats de pedra i la resta estucat. La façana al carrer Princesa, amb un clar eix de simetria, es reordena des de la porta de veïns amb una clara referència neomedieval. Els balcons correguts, recolzats sobre una gran quantitat de mènsules i cartel·les, en cantonada a les plantes primera i segona, ajuden al gir de l'edifici.
http://w10.bcn.es/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=2318&id.districte=05& RESIDÈNCIA DE CONVALESCÈNCIA ST. IGNASI PER A JOVES OBRERES C MAJOR DE SARRIÀ 238 C TRES REIS 1-7 C ISAAC ALBÉNIZ 29-31 PL BORRÀS 4-5
Edifici de planta baixa, dues plantes pis i golfes integrades en l'interessant coronament de l'edifici. A la façana alterna la pedra vista (en els panys massissos) amb l'ús del maó també vist en l'emmarcat d'obertures i elements decoratius (especialment en la formació de la cornisa) i la pedra en sòcol i portal d'entrada. A l'interior trobem una església, neogòtica, del mateix autor i època.
http://ca.wikiartmap.com/view/25844/Spain/Catalu%C3%B1a/can_busquets_badalona.html
Can Busquets (Badalona)
Localització: Coordenades: Construït: XX (1901)
Arquitecte: Áureo Bis Mas de Xaxàs
Estil: Historicisme, Modernisme
Identificador: IPA: 20561
Can Busquets és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Badalona (Barcelonès).
És un habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i pis. La façana és simètrica i es composa d'elements neogòtics, en pedra i estuc imitant maó. Té un petit jardí a l'entrada.
Permís d'obres demanat el 1901 per Josep Busquets. Forma part de la urbanització del turó d'en Rosés, iniciada el 1895 sota projecte d'Enric Fatjó Torras.