Usuari:Ketsia23/Frederick Cook

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Frederick Albert Cook (10 de juny de 1865   - 5 d'agost de 1940) va ser un explorador, metge i etnògraf estatunidenc que va afirmar haver arribat al pol nord el 21 d'abril de 1908. Va ser gairebé un any abans que Robert Peary, que ho va fer el 6 d'abril de 1909. Els relats d'ambdós homes van estar en disputa durant diversos anys. [1] La seva expedició va descobrir l' illa de Meighen, l'única descoberta d'una illa a l' Àrtic nord-americà per una expedició amb un estatunidenc a bord.

Al desembre de 1909, després de revisar els limitats registres de Cook, una comissió de la Universitat de Copenhaguen va dictaminar la seva afirmació com a no demostrada. El 1911, Cook va publicar unes memòries de la seva expedició, continuant la seva reivindicació. El seu relat d’arribar a la cimera de Denali tampoc està acreditat.

Biografia[modifica]

El lloc de naixement de Cook es sovint anomenat Callicoon (CDP), Nova York, però va néixer a Hortonville, Nova York, també a la ciutat de Delaware, al comtat de Sullivan. [2] Els seus pares eren immigrants alemanys de feia poc que van anglicitzar el seu nom adoptant una versió fonètica del seu cognom. Va assistir a escoles locals abans d'anar a la universitat. Es va graduar a la Universitat de Columbia i va fer estudis mèdics a la New York University Medical School, i va obtenir el seu doctorat el 1890.

Cook es va casar amb Libby Forbes el 1889. Ella va morir dos anys després. El 1902, en el seu 37 aniversari, es va casar amb Marie Fidele Hunt. Van tenir dues filles junts. [3] Després de més de dues dècades de matrimoni, es van divorciar el 1923. [cal citació] [ <span title="This claim needs references to reliable sources. (April 2018)">cita requerida</span> ]

Primeres expedicions[modifica]

Cook va ser el cirurgià de l'expedició a l'Àrtic de Robert Peary de 1891-1892 i de l' expedició antàrtica belga de 1897-1899. Va contribuir a salvar la vida dels membres de la seva tripulació quan el seu vaixell - el Belgica va quedar glaçat durant l'hivern, ja que no s'havien preparat per a un esdeveniment com aquest. Es va convertir en la primera expedició a l'hivern a la regió de l'Antàrtida. Per evitar l'escorbut, Cook va anar a caçar per mantenir la tripulació proveïda de carn fresca.

El 1897, Cook va visitar dues vegades la Terra del Foc, on va conèixer al missioner anglicà Thomas Bridges. Van estudiar els pobles Ona i Yahgan, amb els quals Bridges havia treballat durant dues dècades. Durant aquest temps, va preparar un manuscrit sobre la gramàtica de la llengua i un diccionari de més de 30.000 paraules. Cook va agafar en préstec el manuscrit com a referència, però no va poder retornar-lo abans de la mort de Bridges el 1898. Alguns anys després, va intentar publicar el diccionari com a propi. [4]

Cim de Denali[modifica]

Presumptes fotografies de la cimera de Denali, ara coneguda com Fake Peak

El 1903, Cook va dirigir una expedició a Denali, durant la qual va circumnavegar la serralada. Va realitzar un segon viatge el 1906, després del qual va afirmar haver aconseguit el cim del seu punt àlgid amb un altre membre de la tripulació d'expedició. Altres membres, entre els quals Belmore Browne, que Cook havia deixat a la part baixa de la muntanya, de seguida van manifestar els seus dubtes. Les reclamacions de Cook no es van contestar públicament fins al 1909 quan va esclatar la disputa amb Peary sobre la reclamació del pol nord, amb els partidaris de Peary que van afirmar que l'ascens al Denali per part de Cook també era fraudulent.

A diferència de Hudson Stuck el 1913, Cook no havia fet fotografies de dalt del McKinley. Es va trobar que la seva presumpta foto del cim havia estat presa en un petit aflorament en una carena al costat de la glacera de Ruth, a 19 milles (31 km) de distància. [5]

A finals de 1909, Ed Barrill, únic company de Cook durant la pujada del 1906, va signar una declaració jurada afirmant que no havien arribat al cim. A finals del segle XX, els historiadors van trobar que els partidaris de Peary li havien pagat per negar la demanda de Cook. (Henderson escriu que aquest fet va ser tapat en aquell moment, però Bryce diu que mai va ser un secret.) [6] Fins un mes abans, Barrill havia afirmat constantment que ell i Cook havien arribat a la cimera. La seva declaració jurada de 1909 incloïa un mapa on es localitzava correctament el que es va anomenar Fake Peak, que figurava a la foto "cim" de Cook i que mostrava que ell i Cook havien tornat al punt d'accés. [7]

L’escalador Bradford Washburn va reunir dades, repetir les pujades i fer noves fotos per avaluar la reclamació de 1906 de Cook. Entre 1956 i 1995, Washburn i Brian Okonek van identificar les ubicacions de la majoria de les fotografies que Cook va fer durant la seva incursió a Denali de 1906 i va prendre noves fotos als mateixos punts. El 1997, Bryce va identificar les ubicacions de les fotografies restants, inclosa el "cim" de Cook; [8] no s'han pres enlloc a prop del cim. Washburn va demostrar que cap de les fotos de 1906 de Cook es va treure al darrere del "punt d'accés" (extrem nord del Gran Congost), a 12 milles en línia recta de Denali i a 3 milles (4.8 km) per sota del seu cim.

Una expedició del Mazama Club el 1910 va informar que el mapa de Cook s'allunya bruscament del lloc en un moment en què el bcim encara quedava a 10 milles (16 km). Els crítics de les afirmacions de Cook han comparat el mapa de Cook de la seva suposada ruta de 1906 amb el paisatge de les darreres 10 milles (16 km). [9] Les descripcions de Cook de la carena del cim no tenen cap semblança amb la muntanya [10] i han estat verificades per molts escaladors posteriors. [11] A la dècada de 1970, l'alpinista Hans Waale va trobar una ruta que s'adaptava tant a la narrativa com a la descripció de Cook. [12] Tres dècades després, el 2005 i el 2006, un grup d'alpinistes russos va pujar aquesta ruta amb èxit. [13]

No s'ha trobat cap evidència del pretès viatge de Cook entre la "via d'accés" i el cim. La seva afirmació d'haver arribat a la cimera no es suporta en les seves fotos, les seves marques en dos mapes i les numeracions dels punts aconseguits. [14] De la mateixa manera, ni les seves marques de brúixola, les lectures de baròmetres, el mapa de ruta ni les escombraries de campament no avalen la seva reivindicació d'haver arribat al cim. Tanmateix, s'han trobat mostres de totes aquestes evidències fora de la via d'accés. [15]

Pol Nord[modifica]

Foto presumptament presa a, o a prop, del pol nord

Després de l'expedició al Mont Denali, Cook torna a l'àrtic el 1907. Va planejar assolir el Pol Nord, tot i que no va anunciar la seva intenció fins l'agost de 1907, quan ja era a l'Àrtic. Va deixar Annoatok, un petit poblament en el nord de Groenlàndia, el febrer de 1908. Cook va reclamar haver arribat al pol el 21 d'abril de 1908, després de viatjar cap el nord des de l'illa d'Axel Heiberg, portant amb ell només dos Inuits, Ahpellah i Etukishook. En el viatge cap al sud, va afirmar que la seva ruta va haver estat tallada per aigües obertes en la seva ruta cap a Annoatok. Es va veure obligat a marxar cap al sud cap a Jones Sound, passant la temporada d'aigües obertes i part de l'hivern a l'illa de Devon . Des d'allà van viatjar cap al nord i, finalment, van creuar l'estret de Nares fins a Annoatok, al costat de Groenlàndia, a la primavera de 1909. Van dir que gairebé van morir de fam durant el viatge.

Cook i els seus dos companys van ser fora d'Annoatok 14 mesos, i la seva localització en aquell període és un assumpte d'intensa controvèrsia. Segons el punt de vista de l'historiador canadenc Pierre Berton (Berton, 2001), la història de Cook de la seva travessia al voltant de les illes Àrtiques és probablement legítim. Altres escriptors han confiat en els relats posteriors explicats pels companys de Cook a investigadors, que semblava presentar un altre punt de vista.

Hi ha semblances entre la rura esbossada de la seva travessia del sud d'Ahpellah i Etukishook, i la ruta agafada pels exploradors nàufrags de ficció de la novel·la de Jules Verne Les Aventures de Capità Hatteras. Per exemple, la ruta dels dos Inuit traçada en un mapa va tan sobre el Pol de Fred i l'hivernal lloc de l'expedició de ficció. Ambdues expedicions van anar a la mateixa àrea de Jones So amb l' esperança de trobar un vaixell balener per tornar-los a la civilització.[16]

L'afirmació de Cook inicialment va ser àmpliament creguda, però discutida per l'explorador polar rival de Cook, Robert Peary, que va reclamar haver assolit el Pol Nord l'abril de 1909. Inicialment Cook va felicitat Peary per la seva consecució, però Peary i els seus seguidors van llançar una campanya per desacreditar Cook. Van aconseguir el suport de persones socialment prominents alienes al camp de la ciència, com l' entrenador de futbol Fielding H. Yost (relacionat en el llibre de Fred Russell de 1943 I'll Go Quietly).

Cook amb equipament àrtic

Cook mai va detallar els registres originals de navegació per substanciar la seva afirmació d'haver assolit el Pol Nord. Va dir que el seus registres detallats formaven part de les seves pertinences, contingudes en tres caixes, que va deixar a Annoatok l'abril de 1909. Ho va deixar amb Harry Whitney, un caçador americà que havia viatjat a Groenlàndia amb Peary l'any anterior per la manca de personal per un segon viatge en trineu de 700 milles (1.100 km) al sud d''Upernavik. Quan Whitney va intentar portar les caixes de Cook amb ell en el seu retorn als EUA en el vaixell de Peary Roosevelt el 1909, Peary va rebutjar pujar-les a bord. En conseqüència, Whitney va deixar les caixes de Cook en un amagatall a Groenlàndia. Mai van ser trobades.

El 21 de desembre de 1909, una comissió de la Universitat de Copenhaguen, després d'haver examinat les evidències lliurades per Cook, va dictaminar que els seus registres no contenien cap prova que l'explorador hagués assolit el Pol.[17] (Peary va rebutjar lliurar els seus registres per revisió una tercera vegada, i durant dècades la Societat Geogràfica Nacional, que va guardar els seus papers, en va rebutjar l'accés dels investigadors).

Cook intermitentment va afirmar que havia guardat copia de les seves dades del sextant de navegació, i el 1911 en va publicar alguns.[18] Tenen un incorrecte diàmetre solar.[19] Ahwelah I Etukishook, els companys inuit de Cook, va donar aparentment detalls contradictoris d'on havien estat. Les contradiccions més importants van quedar resoltes a la llum de les millores del coneixement geogràfic.[20] Whitney va estar convençut que havien assolit el Pol Nord amb Cook, però era reticent de ser assenyalat en la controvèrsia.

Persones de l'expedició Peary (principalment Matthew Henson, que tenia un coneixement de l'Inuit, i George Borup, que no) va afirmar que Ahwelah i Etukishook els va dir que havien viatjat només uns quants dies per terra. Un mapa presumptament dibuixat per Ahwelaw i Etukishook que localitza correctament i de forma exacta la llavors-desconeguda Illa Meighen, suggereix clarament que la van visitar com afirmaven.[21][22] L'illa Meighen, una descoberta genuïna de Cook, és l'única illa descoberta per una expedició dels Estats Units en l'àrtic estatunidenc.[23] Per més el detall vegeu Bryce (1997) i Henderson (2005).

Les conflictives afirmacions de Cook i Peary van impulsar Roald Amundsen a extremar les precaucions en la navegació durant la seva expedició al pol sud, de manera que no hi hagués dubtes sobre l'assoliment del pol si reeixia. Amundsen també tenia l'avantatge de viatjar per un continent. Va deixar proves inconfusibles de la seva presència al pol sud, mentre que qualsevol gel sobre el qual Cook podria haver acampat o no hauria derivat molts quilòmetres durant l'any entre les afirmacions rivals.

Al final de les seves memòries de 1911, Cook va escriure: "He declarat sobre el meu cas, he presentat les meves proves. Pel que fa als mèrits relatius a la meva reivindicació i a la del senyor Peary, situeu els dos registres al costat. Compareu-los. Estaré satisfet amb la vostra decisió".

Reputació[modifica]

La reputació de Cook no es va recuperar mai dels atacs a les seves afirmacions. Si bé la reivindicació del pol nord de Peary va ser àmpliament acceptada durant la major part del segle XX, des de llavors ha estat desacreditada per diversos crítics, inclosa la National Geographic Society, que li va donar suport durant molt de temps. Cook va passar els següents anys defensant la seva reivindicació i amenaçant de demandar escriptors que van dir que havia falsificat el viatge.

Buscant la complicada història de les afirmacions en conflicte, l'escriptor Robert Bryce va començar a valorar les personalitats i els objectius que estaven en contrast i les va avaluar en funció del període de l'edat daurada. Creu que Cook, com a metge i etnògraf, es va preocupar per la gent de la seva expedició i va admirar els inuit. Bryce escriu que Cook "realment estimava i tenia ganes de la veritable carn de l'exploració: mapejava noves rutes i línies de costa, aprenent i adaptant-se a les tècniques de supervivència dels esquimals, impulsant els seus propis coneixements –i el del món– per compte propi".[24] Però, no va poder trobar partidaris que ajudessin a finançar les expedicions sense un objectiu més cridaner. Hi va haver una pressió enorme sobre cada home perquè fos el primer en arribar al pol, per tal de guanyar suport financer per a expedicions continuades.

Prova del frau[modifica]

El 1919, Cook va començar a promoure empreses petrolieres en el seu inici a Fort Worth. L'abril de 1923, Cook i altres 24 promotors del petroli de Fort Worth van ser acusats en una actuació federal sobre les promocions fraudulentes de les companyies petrolieres. Tres dels empleats de Cook es van declarar culpables, però Cook va insistir en la seva innocència i va anar a judici. També va acusar el seu redactor S.E. J. Cox, que abans havia estat condemnat per frau en el correu en relació amb les seves pròpies promocions de la companyia petroliera.

Entre altres pràctiques enganyoses, Cook va ser acusat de pagar dividends amb vendes d'accions, enlloc de fer-ho amb beneficis. L'advocat de Cook era l'antic polític Joseph Weldon Bailey, que xocava freqüentment amb el jutge. El jurat va trobar Cook culpable en 14 casos de frau. El novembre de 1923, el jutge Killits va sentenciar Cook i altres 13 promotors d'empresa petrolieres a presó. Cook va rebre la condemna més llarga, 14 anys i 9 mesos. El seu advocat va apel·lar el veredicte, però la condemna va ser ratificada.[25]

Últims anys de la seva vida[modifica]

Cook va estar empresonat fins el 1930. Roald Amundsen, que devia la seva vida a Cook des del salvament del Belgica, el va visitar moltes vegades. Cook va ser indultat pel President Franklin D. Roosevelt el 1940, deu anys després del seu alliberament i poc abans de la seva mort per una hemorràgia cerebral el 5 d'agost. Va ser enterrat a la Capella de Forest Lawn Cemetery, Buffalo.

Cultura popular[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ Henderson 2009, pp. 58–69.
  2. ↑ Bryce (1997), p. 3.
  3. ↑ «Ruth and Helene Cook». Haeckel Collection. Getty Images. [Consulta: 26 setembre 2018].
  4. ↑ "Cook Tried to Steal Parson's Life Work". New York Times, May 21, 1910. Accessed October 3, 2013
  5. ↑ Bryce, R. (1997). "An aerial photograph by Bradford Washburn". DIO. 7 (2). p. 40.
  6. ↑ DIO. 9 (3). p. 129. note 18.
  7. ↑ Bryce, R. (1997). DIO. 7 (2). p. 57.
  8. ↑ Compare rock-by-rock the left side of Cook's 1906 "summit" photo to the corresponding parts of the 1957 photo by Adams Carter and Bradford Washburn. Photos juxtaposed in Bryce, R. (1999). DIO. 9 (3). p. 116. Compare also the background features in Cook's "summit" photo versus those in his own photo taken a few minutes later (towards the same direction) from the top of Fake Peak: Bryce, R. (1997). DIO. 7 (2). figure 4 versus figure 18; detailed-blowup comparisons in figures 6 and 8.
  9. ↑ Bryce, R. (1997). DIO. 7 (3). pp. 96–97.
  10. ↑ Washburn, Bradford. The Dishonorable Dr. Cook: Debunking the Notorious Mount McKinley Hoax. Seattle: Mountaineers Books, 2001. OCLC 47054650. 
  11. ↑ Henderson (2005) p.282
  12. ↑ Bryce (1997) DIO p.73
  13. ↑ "Following the traces of Dr. Frederick Cook", SH Paro
  14. ↑ Bryce. (1997). DIO pp. 60–61.
  15. ↑ Bryce, R. (1999). DIO. 9 (3). pp. 124–125.
  16. ↑ Osczevski (2003).
  17. ↑ «University Finds That Cook's Papers Contain no Proof That He Reached the North Pole» (PDF). , December 22, 1909 [Consulta: 20 desembre 2011].
  18. ↑ Cook, F. (1911). My Attainment of the Pole. pp. 258, 274. Cook's first account of what he left with Whitney did not mention data, and Whitney knew of no data in what was left with him. See Rawlins, 1973, pp. 87, 166, 301–302.
  19. ↑ Rawlins (1972). Norwegian Journal of Geography. Oslo University. 26. pp. 135–140.
  20. ↑ Osczevski, R. J. (2003). Arctic. 56 (4).
  21. ↑ Osczevski, R. J. (2003). "Frederick Cook and the Forgotten Pole". Arctic. 56 (2). pp. 207–217.
  22. ↑ Rawlins, 1973, Chapter 6.
  23. ↑ Discoveries: "Meighen Island", DIOI
  24. ↑ Ken Ringle, review: "Cook & Peary - The Polar Controversy Resolved", Backsights, 1997, published by Surveyors Historical Society, accessed 3 October 2013
  25. ↑ Olien, R. (1989). "Doctor Frederick A. Cook and the Petroleum Producers' Association", Journal of the West. 28 (4). pp. 33–36.

[[Categoria:Exploradors de l'Àrtic]] [[Categoria:Cirurgians estatunidencs]] [[Categoria:Exploradors estatunidencs]] [[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Ketsia23/Frederick_Cook&oldid=29229492»