Usuari:Mcapdevila/Aviació militar
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
L'aviació militar fa referència al conjunt d'aeronaus amb funció militar, així com a l'equipament, armes, instal·lacions i personal que hi estan relacionats. Pertanyen doncs a un govern i habitualment formen part del seu exèrcit, les forces aèries i la marina.[1]
Història[modifica]
La primera vegada que s'utilitzen aeronaus per a realitzar operacions militars (encara que no de combat) va ser en 1794, durant la batalla de Fleurus, quan l'exèrcit francès empra globus per observar les forces austríaques.[2]
El primer cos militar amb avions va ser creat pel govern francès l'any 1910 i foren usats àmpliament per les diverses nacions enfrontades durant la Primera Guerra Mundial.[3][4]
Tot i que originalment els avions de combat es diferenciaven molt segons la missió des de la irrupció dels reactors a la segona meitat del segle XX la tendència ha estat a models polivalents o multi-missió, capaços de realitzar les tasques dels antics avions de caça i bombardeig. Això ha estat permès per la millora dels dissenys i l'electrònica, així com plantes motrius amb una relació empenyiment / pes molt alta, cosa que permet que un avió monoplaça pugui portar una elevada càrrega d'armament. Així mateix la reducció en els pressupostos de defensa també a portat a flotes menors i a la cerca de flexibilitat i costos operatius globals més baixos en les forces aèries. Un dels darrers desenvolupament tecnològics són els vehicles aeris no tripulats, que s'ocupen d'algunes missions anteriorment realitzades pels avions de combat tripulats.
Tipus d'aeronaus militars[modifica]
Avions de caça[modifica]
Es denominen avions de caça a aquelles aeronaus concebudes, dissenyades, equipades, armades i utilitzades per a la recerca i destrucció de les aeronaus de l'enemic.[5]
Una de les seves funcions principals és la d'aconseguir la superioritat aèria[6], un aspecte fonamental tant en les operacions d'atac com sobretot per a la defensa de l'espai aeri propi d'un país.[7]
L'avió de caça és l'encarregat de patrullar l'espai aeri propi en les anomenades CAP (Combat Air Patrol, de l'anglès: Patrulla Aèria de Combat) i del dogfight, terme que en anglès significa literalment "baralla de gossos", i que fa referència al combat tancat entre avions. Aquí convé diferenciar entre els avions caça-interceptors "lleugers" i els "pesats". Els primers són més petits i lleugers, ja que la seva missió principal consisteix a defensar l'espai aeri propi (Mirage III, BAC Lightning, MiG-23, F-102, F-106, etc.), Mentre que els segons han endinsar-se en l'espai aeri de l'enemic per arrabassar-li, per això se'ls anomena també caces de superioritat aèria (Su-27, F-22).
Exemples d'avions caça-interceptors són: F-102, F-106 Delta Dart, Mirage III C (no confondre amb la versió IIIE), BAC Lightning, F-14 (tot i que l'Armada dels Estats Units el va equipar després amb bombes), F-15, F-22 (actualment denominat "F-22A" ja que se li va agregar la capacitat de portar bombes), MiG-23, Su-27, etc.
Com es veu, la majoria de les vegades tant els fabricants com els governs clients d'aquests, acaben optant pels caçabombarders, per la seva major relació cost-benefici.
.jpg)
El caçabombarder és un avió de caça que a més de poder assumir la funció de defensa aèria, serveix com a plataforma d'atac a terra. En general, els hi denomina simplement caces, i descendeixen dels caces purs o caça-interceptors, ja que moltes vegades són versions amb capacitat aire-terra d'aquests. De fet, per raons pressupostàries, poques nacions poden donar-se el luxe de posseir un avió diferent per a cada funció, optant per aeronaus multi-missió.
El caçabombarder és el principal avió de combat de què disposen les forces aèries de tot el món ja que és un sistema d'armes molt flexible, i es pot emprar, indistintament, tant per a tasques de vigilància de l'espai aeri com per a missions d'atac a superfície d'objectius tàctics, assumint més tasques antibuque, de guerra electrònica, supressió de defenses, reconeixement, etc.
Exemples de caçabombarders són: F-4 Phantom II, F-15I Strike Eagle, F-16, F/A-18, F-35, MiG-23B Flogger-F , MiG-29, Su-30, etc.
Bombarders[modifica]
Els bombarders són avions dissenyats per a l'atac d'objectius de superfície, terrestres o marítims, amb bombes o míssils aire-superfície. Originalment es distingien per ser dissenys de dimensions molt més grans que els avions de caça, propulsats per 2 o 4 motors de combustió. Van ser utilitzats de forma intensiva durant la Segona Guerra Mundial especialment per al bombardeig estratègic (que minvava la capacitat de producció de l'enemic). També existien models més lleugers especialitzats en el bombardeig tàctic (de tropes, unitats i punts claus de comunicació per als enemics).[8]
Els bombarders estan dotats de bodegues d'armes internes i/o punts d'ancoratge externs on transporten la càrrega que pot ser bombes o també míssils de creuer, i han de comptar amb mitjans per apuntar al llançament, aquests poden ser òptics o electrònics.
Els bombarders no es van dissenyar per enfrontar-se directament amb altres aeronaus i es classifiquen d'acord amb la capacitat en pes en armes que poden transportar. Així, es distingeixen bombarders lleugers, mitjans i pesats, d'acord amb designacions moltes vegades arbitràries. Conjugant la capacitat de transport amb l'abast, es pot a més classificar als bombarders com convencionals o estratègics, aquests últims quan suposen una amenaça per a una nació potencialment enemiga, convertint-se en un element dissuasiu de primer ordre.
Exemples de bombarders són: B-1 Lancer, B-2, B-52, Tu-22M, Tu-160, etc.
Aeronaus d'atac[modifica]
Els avions d'atac, tal com el seu nom ho indica, són aeronaus específicament dissenyades per destruir objectius enemics en la superfície, tant terrestre com marítima. De vegades se'ls anomena "caces d'atac" o fins i tot els inclou en la simplificació del terme "caces", però no s'ha de confondre amb els avions de caça-intercepció o amb els caçabombarders, ja que els primers només combaten contra altres aeronaus, i els segons compleixen missions mixtes de combat aeri i atac a superfície, mentre que els caces d'atac tenen com a prioritat l'atac a terra. No obstant això, convé assenyalar que això no priva els avions d'atac de poder portar i disparar míssils aire-aire com precaució defensiva en cas de ser interceptats per l'enemic. De fet, la majoria dels avions d'atac són capaços de fer caure altres aeronaus arribat el cas, però en canvi no són capaços de lluitar un "dogfight" (un combat aeri). La veritat és que la categoria d'avions d'atac conté aeronaus molt diverses, tant en la seva forma i categoria com en les seves missions i objectius. Podem trobar avions amb motor de pistó, com ara l'A-1 Skyarider de suport proper i l'IA-58 Pucará de missions COIN (contrainsurgència), així també com el potent F-15 Strike Eagle, que si bé és especialista en missions de atac conserva la capacitat d'atac combat aire-aire del model F-15C, pel què tècnicament és un caça bombarder, encara que generalment és considerat un avió d'atac, a més, tenim els avions d'atac pur, com el Fairchild Republic A-10 Thunderbolt II i el Su-25 Frogfoot.
Tampoc s'ha de confondre als caces d'atac amb els bombarders, ja que aquests últims tenen objectius i missions diferents. Els bombarders ataquen objectius relativament grans, no necessàriament en grandària però sí en importància estratègica, i comunament volen des de bases llunyanes i a gran alçada, per evitar radars i defenses anti-aèries, ja que són relativament lents, grans i vulnerables, en canvi, els caces d'atac s'ocupen d'objectius més petits, és a dir, tàctics, i operen des del mateix teatre d'operacions en missions a baixa cota, combatent a boca de canó contra les defenses de l'enemic. Per tant, han d'estar equipats amb un fort blindatge tant en el fuselatge com en els motors, armes intel·ligents que puguin ser col·locades amb precisió al primer tret, equips de contramesures electròniques per ser menys vulnerables a les armes enemigues i potents motors que puguin volar baix i lent quan sigui necessari (per a identificar i apuntar als objectius) i que siguin capaços de suportar el pes extra d'armes i combustible.
En conclusió, el que defineix a un avió d'atac és que la seva principal missió (encara que no sigui l'única) és l'atac a objectius en superfície. Es tracta d'aparells capaços d'executar missions impossibles per als altres.
Exemples d'avions d'atac:
- Contra insurgència o contraguerrilla: IA-58 Pucará, OV-10 Bronco.
- Avions d'atac pur:A-1 Skyraider, Fairchild Republic A-10 Thunderbolt II, Su-25 Frogfoot.
- Avions especialistes en atac, però que conserven capacitats de caça: F-15I Strike Eagle, Panavia Tornat IDS
Aeronaus de transport[modifica]
Podem distingir entre el transport tàctic (proper o dins del camp de batalla) i l'estratègic (per moure personal i material a llarga distància cap a la zona de conflicte). Habitualment el transport aeri tàctic el realitzen helicòpters o avions lleugers, mentre que el transport estratègic requereix d'avions de grans dimensions, capaços de transportar una càrrega elevada a grans distàncies.
Aeronaus d'entrenament[modifica]
Per tal de pilotar aeronaus avançades i complexes com les utilitzades en l'àmbit militar cal una formació i entrenament exhaustius. Per això se solen utilitzar des d'avionetes i helicòpters lleugers fins a reactors d'entrenament. Actualment també s'empren extensament els simuladors de vol per complementar la formació en aeronaus.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Mcapdevila/Aviació militar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The First Air Forces – A Century of Balloons at War». Military History Now. [Consulta: 11 gener 2015].
- ↑ Murray, Williamson. WAR IN THE AIR 1914-1945. Londres: Collins, 2005. ISBN 9780060838560 [Consulta: 11 gener 2015].
- ↑ «Mcapdevila/Aviació militar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «caça». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Col John A. Warden III. «1. Air Superiority -- The Concept». National Defense University Press Publication, 1988. [Consulta: 9 gener 2015].
- ↑ SEM (Societat d'Estudis Militars) «Doctrina militar: desenvolupament d’un model propi». Falta indicar la publicació, 2014 [Consulta: 11 gener 2015].
- ↑ Pace51. «Bomber Aircraft». CombatAircraft.com. [Consulta: 12 gener 2015].