Usuari:Mcapdevila/Panamax

Els vaixells de la classe Panamax són aquells dissenyats per ajustar-se a les dimensions màximes permeses per al trànsit pel Canal de Panamà. La mida màxima està determinat per la dimensió de les càmeres de les rescloses i el seu calat.

Dimensions de la classe[modifica]

La mida de la classe Panamax està determinat per les dimensions de les càmeres de les rescloses del canal, és a dir: 33,53 metres d'amplada per 320 metres de longitud. La profunditat de les rescloses és de 25,9 metres. La grandària màxima d'utilització d'aquestes rescloses és de 304,8 metres de longitud. La profunditat varia depenent de la resclosa, trobant-se la mínima en la part sud de les rescloses de Pedro Miguel, 12,55 metres, amb el nivell del Llac Miraflores en 16,61 metres. L'altura del Pont de les Amèriques a Balboa determina l'altura del vaixell.

Dimensions màximes d'un vaixell Panamax:

Eslora: 294,1 metres
Manga: 32,3 metres
Calat: 12 metres, mesurat en aigua dolça tropical (la salinitat i temperatura de l'aigua afecten la seva densitat i per tant el calat dels vaixells)
Calat aeri o Alçada: 57,91 metres, mesurat des de la línia de flotació fins al punt més alt del vaixell.

El tonatge típic d'un vaixell Panamax de càrrega ronda les 65.000 tones, si bé aquesta xifra varia.

Excepcions a les dimensions màximes[modifica]

Es permet el pas de vaixells de fins a 62,5 metres d'alçada, prèvia autorització, sempre que es coordini el pas amb la marea baixa en el Pont de les Amèriques.
Excepcionalment, es permet el pas de vaixells de fins a 32,61 de mànega, amb les conseqüents restriccions addicionals del calat.
Aquells vaixells que presentin estructures que excedeixin l'eslora i/o la mànega màxima per sobre del nivell dels murs de les rescloses poden passar pel canal, prèvia inspecció i autorització.
En èpoques excepcionalment seques, quan baixa el nivell del Llac Gatún, el calat màxim autoritzat es redueix.

Els grans vaixells de la història[modifica]

El vaixell de major eslora que ha creuat el canal fins avui és el Sant Joan Prospector , anomenat actualment Marcona Prospector , vaixell de càrrega de 296,57 metres d'eslora i 32,3 metres de màniga .
Els vaixells de major màniga que hagin passat pel canal són dos cuirassats de la marina de guerra de Estats Units: el Washington i el North Carolina, amb mànigues de 33,025 metres.

Impacte en navegació[modifica]

La mida Panamax segueix sent un factor determinant en la construcció de molts vaixells. Hi ha una tendència creixent a la construcció de vaixells que s'ajustin amb exactitud a les mesures límit Panamax, de manera que sigui possible transportar la major quantitat possible de càrrega per cada vaixell que travessi el canal.

La creixent prevalença de vaixells de la grandària màxima s'està convertint en un problema per al canal. El pas d'un vaixell Panamax suposa una delicada operació en què s'ha de manejar vaixell amb molta cura, allargant els temps d'estada d'aquests vaixells a les rescloses, i obligant a que el pas es realitzi amb llum solar. A més, dos vaixells Panamax no es poden creuar amb seguretat pel tall de Gaillard, obligant a establir un sistema de preferències de pas en el tall.

Molts vaixells moderns (els coneguts com post-Panamax ), superen de lluny les mesures Panamax, i per tant no poden transitar pel canal. Aquest és el cas dels superpetroliers i dels grans vaixells de contenidors moderns. No obstant això, els vaixells de càrrega de granel (gra, mineral etc.) Segueixen movent-se principalment en vaixells Panamax.

Alguns vaixells de guerra excedeixen clarament la mida Panamax (per exemple, la classe de portaavions Nimitz, de la marina de Estats Units té 333 metres d'eslora i 41 de màniga, amb una coberta superior (la destinada a l'enlairament d'avions) de 76,8 metres d'amplada.

Expansió[modifica]

En els anys 30 ja es parlava de la necessitat d'ampliar el canal per solucionar la congestió del trànsit i permetre el pas de vaixells més grans. Les obres d'Ampliació del Canal de Panamà van donar inici el dilluns 3 de setembre de 2007, amb la detonació del turó Cartagena situat a les riberes del canal. Es pretén inaugurar les noves rescloses el 15 d'agost de 2014, data en què es commemorarà el primer centenari del Canal de Panamà. El cost aproximat d'aquesta operació segons l'Autoritat de Canal de Panamà (ACP) serà de 5.250 milions de dòlars.

Post-Panamax[modifica]

Post-Panamax és el terme utilitzat per denominar a vaixells de major grandària que els Panamax, i que per tant no poden utilitzar l'actual Canal de Panamà. Actualment el Canal de Suez ofereix per al trànsit de vaixells 15 metres com produndidad màxima, mentre que el Canal de Panamà ofereix 12,5 metres. Si en alguna cosa resulten evidents les economies d'escala, és en el transport per aigua: encara que lent, aquesta manera de transport és el més econòmic de tots; d'aquí la necessitat de reduir els costos de transport per a això s'ha recorregut a naus de mides cada vegada més grans, sobretot si es té en compte que els ports mobilitzen un 90% del comerç exterior. Alhora, els terminals són els primers proveïdors de servei per al comerç, i per això les inversions en Ports, siguin claus per a la competitivitat.

La conca del Pacífic triplica en extensió a la de l'Atlàntic, també la supera en població i en la magnitud de l'economia de les nacions que l'habiten. Els nolis per contenidors en un Panamax, nau que té 12 m de calat, 290 m d'eslora i transporta 4.000 contenidors, no resulten competitius entre Àsia i Amèrica. Per aquesta raó, els vaixells sub-Panamax han quedat endarrerits a l'escenari marítim per donar pas al trànsit interoceànic a les grans embarcacions super-pospánamax que avui arriben a les 130 mil tones, 400 m d'eslora, 13.500 contenidors i 16 m de calat . Les economies són d'aquest ordre: en vaixells sub-Panamax, que són les petites naus tipus Buenaventura, el noli és superior a 10 centaus de dòlar TEU/milla, en els súper-pospánamax, es redueix fins a 2 centaus de dòlar TEU/milla. Un TEU és la unitat de mesura de capacitat de càrrega d'un contenidor normalitzat de 20 peus.

Taula de vaixells portacontenidors, entre 1968 i 2006
Any	1968	1972	1980	1987	1997	1999	2006
TEU	750	1500	3000	4500	5500	8000+	13.640
Manga (m)	20,6	29	32	39	41	43	56
Eslora (m)	131	225	275	275	325	345	398
Calat (m)	9,0	11,5	12,5	13,5	14,1	14,5	16,0

Per diferenciar les diferents generacions de vaixells portacontenidors, tenim els subpánamax de primera generació amb capacitat de 500 a 800 TEU i els de segona generació per 1000-2500 TEU; els segueix la tercera generació dels Panamax per 3000-4000 TEU. Després apareix la quarta generació dels Post-Panamax amb capacitat de 4.000 a 5.000 TEU, i els Super-postpánamax amb capacitat entre 5.000 i 8.000 TEU. Actualment els vaixells Plus superen aquestes capacitats.