Usuari:Pifa/proves/Retaule de Sant Pacià

Joan Roig (pare)

Deixeble de Domènec Rovira, un dels escultors més destacats a Barcelona en el seu temps. Va participar el la creació de la Confraria d'Escultors. Cal destacar d'entre les seves obres:

• Un Retaule per a la capella de la Mare de Déu de Salas (1686) a la parròquia de Sant Climent de Llobregat. El preu és de 260 ll. b.
• Un Retaule per a la parròquia de Santa Perpètua de la Moguda (1687). El preu total del retaule és de 550 ll. b.
• El Retaule de Sant Pacià (1688) de la catedral de Barcelona, obra conservada. L'any següent se signa el contracte amb el daurador Moixí.

Retaules del barroc

Els retaules, com a objectes arquitectónics, situats principalment en altars d'edificis religiosos, tenien una composició unitaria, però contenien nombrosos compartiments, com a suport iconogràfic. Els retaules en aquesta época, eren el genere artístic dominant a Catalunya. Però no només l'escultor era l'encarregat de la realització de l'obra, també hi intervenia un daurador, un pintor o la figura d'un retauler (fuster).

El taller de l'escultor

L'escultor, tenia a casa seva el taller on esculpia les seves obres, ajudat pels seus fadrins. Tant la direcció de l'obra, o la talla de les peces més difícils, eren feina de l'escultor. Els fadrins, s'encarregaven de la resta. Joan Roig, era un mestre a l'hora d'esculpir els relleus. Les seves obres s'escenificaven amb forma de diorama, amb una gran quantitat de personatges, com podem veure en diferents de les seves obres.

Preu del daurat

El preu del daurat d'un obra, normalment és més car que el de l'escultura, i en el Retaule de Sant Pacià, en tenim un bon exemple. Al escultor Joan Roig per aquesta obra li van pagan 600 ll. b., en canvi al daurador Joan Moixí 825 ll. b.

Retaule de Sant Pacià

La Catedral de Barcelona, va signar el 1688 amb Joan Roig, el contracte per realitzar l'obra del Retaule de Sant Pacià. Es trigà vuit mesos per completar la realització de l'obra. El retaule, està creat amb fustà d'albà de gran qualitat, amb una superposició de peces llescades de fusta de tall en forma de tangent, sobre els taulons de plà radial, col·locats de manera vertical. Les figures corpòries del cardenal (a l'esquerra) i Sant Pacià (a la dreta), estàn realitzades amb fusta d'alba de plat radial. El fons del plafò, també està treballat amb fusta d'alba. Joan Roig, en aquest retaule, fà gala de la seva traça amb el joc dels relleus, amb una perspectiva molt similar a l'utilitzada en diorames.

Durada de les obres

El retaule de Sant Pacià va tenir una durada de vuit mesos, un periode de temps habitual en la construcció d'un retaule (entre alguns mesos i un any de mitjana).

Condició social dels escultors

A finals del Segle XVII, els escultors no eren considerats uns artistes com ho eren els pintors. La relació entre el fuster i l'escultor no era la més adient per tal de treballar conjuntament.

Arquitectura religiosa

El l'època del Barroc, totes aquestes obres d'arquitectura clàssica, van començar a tenir una important rellevància. Principalment,desde començament de segle, les obres de caràcter religiòs per les seves representacions de fé i preferèmcies populars.

obra (introducció i sòcol)

DESCRIPCIÓ DELS RETAULES PÉREZ SANTAMARIA,A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de BARCELONA (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988. pag 158 - 164

TOTS(DILLUNS) SÒCOL Constituït per una porta a cada costat de la mesa de l'altar. La porta del costat de l'Evangeli té una figura de màrtir en relleu. Al cap – una mica alçat – porta un nimbe daurat i molt ornamentat, i esguarda els raigs daurats de la divinitat. Amb la mà esquerra sosté la palma de màrtir. Porta túnica molt ondulada i un mantell daurat amb nombrosos i amplis plecs, subjecte amb un fermall. La porta té unes pilastres als costats: damunt de l'arc de la porta hi ha pàmpols al centre i angelets als carcanyols. A continuació de l aporta, hi ha un pedestal daurat que té a l'enfront uns relleus de baix a dalt: decoració vegetal molt ondulada, un angelet de perfil i en alt relleu i damunt d'ell un pelicà de cara, i també en alt relleu. Porta de l'epístola. És també daurada i amb la figura d'una màrtir en relleu. Les seves proporcions són esveltes i elegants. Porta nimbe daurat i molt ornamentat. Damunt de la túnica la guarneix un mantell, vermell per dintre i daurat per fora, que forma una àmplia corba de de l'espatlla fins a les cames. Els plecs tant de la túnica com del mantell són lleugerament durs. Amb la mà dreta sosté la palma de màrtir i amb l'esquerra, un ocell. Mira cap a terra, i de l'angle inferior dret de la porta, cap on esguarda, surten els raigs daurats. Les pilastres i la decoració de la porta són com les del costat de l'Evangeli. El pedestal que està a continuació té els mateixos elements que el seu corresponent del costat de l'Evangeli. Grades i figura de Sant Francesc Xavier. Damunt de l'altar hi ha dues grades daurades i ornamentades. La inferior té decoració vegetal molt ondulada i, al centre, un medalló el•líptic amb la data del contracte del retaule. La superior també té ornamentació vegetal i al centre un cap d'àngel. Damunt la segona grada, hi ha un cos molt estret sobre el que hi ha la figura de sant Francesc Xavier, jacent. En el cos sobre el que es troba el sant es llegeix: <Sala fecit any 1687> El sant, vestit amb túnica de plecs amplis, reclina damunt d'un coixí la part superior del cos, que queda aixi una mica alçada. Doblega el braç esquerre damunt la cintura, i a la mà porta un crucifix que es posa sobre el pit. Decanta el cap a la dreta, amb els ulls i la boca entreoberts, i la seva espessa barba. Porta un cèrcol daurat com a nimbe.

Retaule Sant Pacià catedral de Barcelona

RETAULE DE SANT PACIÀ Catedral de Barcelona (situat a la novena capella del costat de l'Epístola). Escultura Autor......Roig, Joan Signatura del contracte..... 1688, juliol, 12 Client...... Vicenç, Massanet Preu....... 600 ll.b.

Policromia Autor......Moxí, Joan Signatura del contracte..... 1689, juliol,24 Client...... Ídem Preu....... 825 ll.b.

Planta: mixtilínia Amplària: 4'08 m. Nombre cossos: sòcol, bancal, dos cossos i àtic. Iconografia: hagiogràfic, excepte el bancal, que té escenes de Maria i Crist.