Víctor de Marsella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVíctor de Marsella

El sant amb un molí, relleu a Nooit Gedagt (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementVictor Massiliensis
segle III Modifica el valor a Wikidata
Alt Egipte?
Mort290 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Marsella Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Sant Víctor (Marsella
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà i Baix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
màrtir
CelebracióTota la cristiandat
CanonitzacióAntiga
Festivitat21 de juliol
IconografiaCom a soldat romà, amb palma de martiri i espasa, o una mola de molí; a cavall amb estendard
Patró deMarsella

Víctor de Marsella (Alt Egipte?, segona meitat del segle iii - Marsella, Provença, 21 de juliol de 303 o 304) va ésser un militar de l'exèrcit romà. Convertit al cristianisme, fou mort per la seva fe. És venerat com a sant i màrtir per totes les confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Víctor era un oficial de la Legió Tebana, composta per cristians de l'Alt Egipte i que fou massacrada als regnats de Dioclecià i Maximià (285-305) a Agaunum (avui Saint-Maurice (Valais, Suïssa), segons narra Euqueri de Lió a mitjan segle v. Segons Amédée Thierry, historiador del segle xix, Víctor se n'havia lliurat de la mort i era oficial de la guàrdia imperial; va arribar a Marsella quan Maximià va visitar la ciutat.[1]

A Marsella, va refusar de fer sacrificis als déus pagans i fou portat davant el prefecte Eutici, on es proclamà cristià. Fou portat lligat per la ciutat i davant del jutge, Asteri, tornà a proclamar-se cristià. Fou torturat i fuetejat, però no va voler abjurar. Dies després, el 21 de juliol, es va negar novament a fer sacrificis i llençà l'altar a terra amb el peu, que li fou amputat. Condemnat a mort, fou martiritzat en un molí de gra, on fou esclafat per les moles.

Veneració[modifica]

Els cristians recuperaren les restes del cos i l'amagaren a una gruta a un turó de la ciutat, venerant-lo com a màrtir. Sobre aquell lloc s'edificà un temple que esdevingué l'Abadia de Sant Víctor, important labadia de l'Orde de Sant Benet durant l'Edat mitjana, que va tenir molta influència i cases dependents a la Provença i Catalunya.

Iconografia[modifica]

Se'l representa vestit com un soldat romà i també com un cavaller medieval, amb llança, escut i, a vegades, un estendard. Com a atributs pot portar la palma característica dels màrtirs cristians. Aquests trets iconogràfics són compartits amb d'altres sants Víctors -són diversos els sants que porten aquest nom- i també amb altres sants que, com Víctor, van ser soldats romans (des de sant Anastasi a sant Jordi, per exemple). Més específica de Víctor de Marsella és la roda de molí (també pot ser un petit molí de vent) que fa referència al seu martiri i també al fet de ser, en alguns llocs, el sant patró dels moliners.

Obresː

  • Sant Víctor a cavall. Clau de volta a la capçalera de l'Abadia de Sant Víctor de Marsella (segle xiv)
  • Sant Victor amb un donant. Pintura del Mestre de Moulins, final del segle xv (Museus de Glasgow)[2]
  • Imatge de sant Víctor a l'església parroquial de Davoli (Catanzaro, Itàlia) s. XIX

Notes[modifica]

  1. Amédée Thierry. Histoire de la Gaule sous l'administration romaine. Éd. Perrotin, 1847, p. 71.
  2. «St Victor with Donor by MASTER of Moulins». [Consulta: 24 abril 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Víctor de Marsella