Vacances (Josep Aragay)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaVacances
CreadorJosep Aragay i Blanchar Modifica el valor a Wikidata
Creació1923
Mètode de fabricaciópintura a l'oli
Mida2,6 (alçària) × 4,2 (amplada) m
Col·leccióMuseu Municipal Josep Aragay (Breda) Modifica el valor a Wikidata

Vacances és una pintura a l'oli sobre tela de Josep Aragay i Blanchart dipositada al Museu Municipal Josep Aragay (Breda, la Selva), la qual fou pintada l'any 1923.[1]

Context històric i artístic[modifica]

Nascut a Barcelona l'any 1889, Josep Aragay estudià a l'Escola de la Llotja i a l'Escola de Francesc Galí, on també es formaren Jaume Mercadé i Joan Miró. Entre el 1906 i el 1912, aquesta darrera escola va tindre un paper important en la creació de l'univers visual del noucentisme: tota una mitologia catalana de vaixells de vela i mariners, noies amb trenes, dofins i orenetes, atzavares i cistells de flors, i estels i bombes de paper. El 1911 Aragay va adherir-se a l'agrupació Les Arts i els Artistes, constituïda l'any anterior sota els auspicis d'Eugeni d'Ors com a capdavantera del noucentisme. El 1913 va fer la primera exposició individual a les Galeries Dalmau, de la Portaferrisa, que agrupava els joves artistes renovadors, i dos anys després exposà ceràmiques decorades per ell i fetes per Francesc Quer. A partir d'aquest moment es convertí en ceramista i, en tornar d'Itàlia, on residí els anys 1916 i 1917, realitzà la decoració de la font gòtica del Portal de l'Àngel, reprenent l'esperit i els colors de les rajoles de l'antiga ceràmica catalana amb formes que barrejaven les velles xilografies de l'art popular català i temes dels quatrecentistes toscans. Aragay va ésser també un teoritzant sistemàtic del retorn a la Mediterrània, que, al seu parer, havia d'ésser l'essència de l'art català.[1]

Descripció[modifica]

Aquesta obra de grans dimensions (2,60 m × 4,20 m) és com un manifest de la futura Catalunya somiada, feta d'un classicisme progressista, centrat en valors d'ordre, intel·ligència, cos i joventut. La barreja d'elements visuals és veritablement excitant: una colla de nois i noies que munten a cavall (però també en moto) travessen un paisatge situat entre unes columnes corínties i uns pins que deixen veure, al fons llunyà, un poble amb un campanar romànic i una església amb façana del segle xviii. Tot això sembla situar-se al fons d'una gran cala de la Costa Brava, a la qual arriba navegant a tot drap un gran vaixell de tres pals.[1] És un retrat de les essències del noucentisme, ja que, de fet, sembla la plasmació sobre tela de La Ben Plantada d'Eugeni d'Ors: un poble arran de la Mediterrània on tot sembla fluir en ordre i amb una jove vestida de colors clars al mig que ben bé podria ésser la susdita Ben Plantada.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Barral, Xavier i Vicens, Francesc, 2002. 100 Obres de Pintura Catalana. Editorial Pòrtic, Barcelona. ISBN 8473067908. Pàgs. 184-185.
  2. Pujol, Andreu «Josep Aragay, artista noucentista». El Matí Digital, 20-08-2019. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015 [Consulta: 25 setembre 2016]. Arxivat 22 de desembre 2015 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]