Vaccaria hispanica
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Caryophyllaceae |
| Gènere | Vaccaria |
| Espècie | Vaccaria hispanica Rauschert, 1966 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Saponaria hispanica |
| Sinònims | Vaccaria segetalis
|
| Exautor | Mill. |
Vaccaria hispanica és la única espècie del gènere monotípic Vaccaria, pertanyent a la família de les cariofil·làcies. És originària d'Euràsia i Macaronèsia.
Descripció[modifica]
És una planta glauca, glabra. Té tiges que atenyen 14-65(70) cm d'altura, simples o ramificats -sobretot en la inflorescència-, ± engrossits en els nusos, fistulosos. Fulles (30)40-90(160) x (3)5-20(40) mm -de grandària progressivament menor de baix a dalt, fins a transformar-se en petites bràctees en la inflorescència-, uninèrvies, amb el nervi ben marcat, agudes; les inferiors, oblongues, quelcom atenuades a la base; les superiors, ovado-lanceolades, sèssils, subcordades a la base. Les inflorescències amb pedicels florals de fins a 40(60) mm, fins. Calze 12-17 x 5-10(13) mm, amb ales de c. 1 mm d'amplària i de color verda més intensa que el de la resta del calze. Pètals rosats, amb làmina de (3)6-8 x 5-7 mm, obovada, emarginada, i ungla de 15 mm. Llavors 2-2,5 mm, negres.[1]
Distribució i hàbitat[modifica]
N'hi ha a les terres conreades o terrenys incults circumdants, preferentment calcícola; a una altitud de 0-1800 metres a Europa, C i SW d'Àsia, Nord d'Àfrica, Madeira, Canàries; introduïda a Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda. Està present en tota la Península Ibèrica i Mallorca, essent més rara a les regions amb clima humit; cada vegada més escassa per causa dels herbicides, pot haver desaparegut d'algunes províncies.
Taxonomia[modifica]
Vaccaria hispanica fou descrita per (Mill.) Rauschert i publicat en Feddes Repertorium 73(1): 52. 1966.[2]
- Citologia
Nombre de cromosomes de Vaccaria hispanica (Fam. Caryophyllaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=30[3]
Vaccaria: nom genèric que deriva del latin vacca, -ae = vaca; i arius, -ària, -arium = sufix que indica relació de semblança, parentiu, etc., que es refereix al fet que la planta es considerava apetitosa per a les vaques.
hispanica: epítet geogràfic llatí que al·ludeix a la seva localització a Hispània.
- Gypsophila vaccaria Sm.
- Gypsophila vaccaria Clarke exTowns.
- Lychnis vaccaria Scop.
- Saponaria amplissima Mill.
- Saponaria hispanica Mill.
- Saponaria oxydonta (Boiss.) Boiss.
- Saponaria pentagona Steud.
- Saponaria perfoliata Gilib.
- Saponaria rubra Lam.
- Saponaria segetalis Neck.
- Saponaria vaccaria L.
- Saponaria vaccaria var. grandiflora Fisch. ExDC.
- Silene vaccaria I.H.L.Krause
- Vaccaria arvensis Link
- Vaccaria grandiflora Jaub. & Spach
- Vaccaria inclusa Ledeb.
- Vaccaria oxydonta Boiss.
- Vaccaria parviflora Moench
- Vaccaria perfoliata Sweet
- Vaccaria pyramidalis Prahl
- Vaccaria pyramidata Medik.
- Vaccaria pyramidata subsp. grandiflora Hayek
- Vaccaria pyramidata var. grandiflora Cullen
- Vaccaria segetalis Garcke exAsch.
- Vaccaria sessilifolia Sweet
- Vaccaria vaccaria (L.) Huth
- Vaccaria vaccaria (L.) Britton
- Vaccaria vulgaris Host[4]
Nom comú[modifica]
- colera, colet, coleta de sembrat, cabonera de vaca, vacària
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Vaccaria hispanica en Flora Vascular
- ↑ «Vaccaria hispanica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 28 octubre 2013].
- ↑ Cromosomas somáticos de plantas espontáneas en la estepa de Aragón. II Lorenzo Andreu, A. & P. García Sanz (1950) Anales Estac. Exp. Aula Dei 2: 12-63
- ↑ Vaccaria hispanica en PlantList
Bibliografia[modifica]
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees donis Plantis a Fleurs D'Afrique.
- Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1-669. NRC Research Press, Ottawa.
- Flora of Xina Editorial Committee. 2001. Flora of Xina (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (editors) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. Fl. N. Amer. 5: i–xxii + 1-656.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
- Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.
