Valery Sigalevitch
| Nom original | (ru) Валерий Львович Сигалевич  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 4 març 1950 (74 anys) Simferòpol (Unió Soviètica) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Moscou |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, professor de piano |
| Alumnes | Ingmar Lazar i Jules Matton |
| Instrument | Piano |
 | |
Valeri Lvóvitx Sigàlevitx, rus: Валерий Львович Сигалевич, conegut habitualment com a Valery Sigalevitch (rus: Валерий Львович Сигалевич) (Simferòpol, 4 de març de 1950), és un pianista de concert clàssic rus.
Biografia[modifica]
Sigalevitch va néixer a Simferopol,[1] Crimea. El seu pare, Lev Sigalevitch, era pintor i la seva mare, pianista i professora de concerts. Va començar a tocar el piano als sis anys i, demostrant un talent prodigiós, va ser acceptat a la classe especial de música del Conservatori de Leningrad als set anys per estudiar amb Leah Zelikhman. Va continuar els seus estudis al Conservatori Txaikovski de Moscou a la classe de Vera Gornostàieva. Va acabar els estudis guanyant el primer premi. El 1977 va deixar la Unió Soviètica i va emigrar a Israel. Durant els dos anys següents va estudiar amb Nikita Magaloff a Ginebra i amb Arie Vardi a Tel Aviv.[2]
Valery Sigalevitch ha realitzat diverses gires i recitals a ciutats com Leningrad (Gran Sala de la Filharmònica),[3] Bonn,[4] Colònia,[5] Bad Kissingen,[6] Würzburg,[7] Bamberg,[8] Rothenburg,[9] Tel Aviv,[10] Belgrad.[11]
Als trenta-sis anys, Valery Sigalevitch s'ha establert a París, França. Va donar un recital a la Salle Gaveau el 16 de febrer de 1988,[12] en un programa que inclou obres de Chopin i Debussy. El 4 de març de 1993 va actuar a la Salle Cortot, on va interpretar els vint-i-quatre Preludis de Chopin i les quatre balades del mateix compositor.[13]
El seu repertori inclou obres de J.S. Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Liszt, Brahms, Mussorgsky, Debussy, Ravel, Scriabin, Rachmaninoff, Prokofiev i altres compositors. Tanmateix, són les obres de Chopin i Schumann les que ocupen una posició central en el seu repertori. Des que va començar la seva carrera concertística, ha rebut nombroses crítiques entusiastes de la crítica d'Europa i Israel. Sovint ha tocat sota la batuta de Valeri Guérguiev.
També és un dedicat coneixedor de la pintura, la literatura i la filosofia. Actualment resideix a La Rochelle.
La discografia de Sigalevitch inclou les obres completes per a piano sol de Robert Schumann (14 CD) publicades el 2016 per Polyphonia Records.[14]
Pedagog molt buscat, molts dels seus estudiants són guardonats amb importants concursos. Entre ells hi havia Ingmar Lazar i Jules Matton.
Referències[modifica]
- ↑ Simferopol se trouve dans l'oblast de Crimée, qui fait alors partie de la RSFS de Russie.
- ↑ Biographie de l'album «Valery Sigalevitch spielt Chopin», Colosseum COL 0646.
- ↑ « Vetchernij Leningrad », 12 mars 1969.
- ↑ « Bonner Rundschau », 12 avril 1983.
- ↑ « Kölner Stadtanzeiger », 6 novembre 1983
- ↑ https://www.archiwum.sinfoniavarsovia.org/Festiwal/61/Festival Action », sur www.archiwum.sinfoniavarsovia.org (consulté le 31 décembre 2021)
- ↑ « Main-Post », 12 mai 1983.
- ↑ « Fränkischer Tag », 14 octobre 1984
- ↑ « Fränkischer Anzeiger », 23 mars 1982.
- ↑ « Nasha Strana », 18 mars 1980.
- ↑ « Politika », 21 avril 1979.
- ↑ Diapason harmonie, Diapason Harmonie, 1988 (lire en ligne)
- ↑ Michel Le Naour, Le Monde de la musique, no 165, avril 1993.
- ↑ https://www.resmusica.com/2017/03/18/tout-le-piano-de-schumann-sous-les-doigts-de-valery-sigalevitch/
Fonts[modifica]
- Biografia de l'àlbum "Valery Sigalevitch spielt Chopin" Colosseum COL 0646.