Velina
| Tipus | tribu  |
|---|---|
| Període | 241 aC - |
| Geografia | |
| Estat | antiga Roma |
La tribu Velina va ser una de les 35 tribus de l'antiga Roma amb dret de vot a l'Assemblea Tribal Romana. Va ser una de les dues darreres tribus instituïdes, l'any 241 aC, sorgides després de la conquesta de la Sabina i l'ager Praetutianus el 290 aC. Deu el seu nom al Lacus Velinus, un antic llac avui dessecat que formava el riu Velino, i que tenia a la seva riba la ciutat de Rieti, per bé que la zona on s'establien era més al nord, i a partir del 268 aC amb la conquesta d'aquests territoris, i la plana costanera de l'ager gallicus a més del Picè.[1]
Pertanyien a la tribu Velina Interamnia Praetutiorum, Firmum Picenum, Urbs Salvia, Potentia, Cingulum, Cupra Montana i Cupra Maritima. Després del Bellum Sociale, les colònies de dret llatí i altres itàlics es van distribuir entre les diverses tribus, i a la Velina hi van fer cap els de Pistoia i els lígurs del Sàmnium, i més tard els d'Aquileia, probablement per les relacions entre la zona d'aquesta ciutat i el Picè.[2]
Les poblacions mallorquines de Palma i Pol·lèntia també pertanyien a la tribu Velina, probablement pel fet que van ser colonitzades amb gent de la zona del Picè.[3][4][5]
Referències[modifica]
- ↑ Pena, 2004, p. 72.
- ↑ Pena, 2004, p. 73.
- ↑ Pena, 2004, p. 77-81.
- ↑ Vallori, 2018, p. 22-24.
- ↑ García Riaza, Enrique; Sánchez León, María Luisa. Roma y la municipalización de las Baleares. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2000, p. 78-81. ISBN 8476326262.
Bibliografia[modifica]
- Pena, Maria José «La tribu Velina en Mallorca y los nombres de Palma y Pollentia». Faventia, 26/2, 2004 [Consulta: 19 març 2020].
- Vallori, Bartomeu «Palma (Mallorca, Balearic Islands). The location of a city from classical texts with reference to Ptolemy and archaeology». Journal of Ancient Topography, XXVIII, 2018 [Consulta: 21 març 2020].
- «The Dioscuri Collection». [Consulta: 30 setembre 2018].