Victor Wooten

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVictor Wooten

Victor Wooten a Cosmopolite el 27 d'octubre de 2018 a Oslo. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 setembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Mountain Home (Idaho) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióDenbigh High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbaixista, guitarrista, músic de jazz, compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1980 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereBluegrass, jazz i jazz-funk Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBaix elèctric, guitarra i baix Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficVanguard Records Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansFuture Man i Joseph Wooten (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvictorwooten.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1906314 Facebook: victorwootenmusic Twitter (X): VictorWooten Instagram: victorwooten Musicbrainz: 1d0ae4e0-384f-4854-a1b4-ebb4cc81414b Songkick: 67798 Discogs: 312667 Allmusic: mn0000178114 Modifica el valor a Wikidata

Victor Wooten (Mountain Home, 11 de setembre de 1964) és un baixista, compositor i productor discogràfic nord-americà. Ha estat baixista de Béla Fleck and the Flecktones des de la formació del grup el 1988 i membre de la banda SMV amb dos baixistes més, Stanley Clarke i Marcus Miller.[1][2] Del 2017 al 2019 va gravar com a baixista de la banda de metall Nitro.

És propietari de Vix Records, a través de la qual publica els seus propis àlbums.[3] Va escriure la novel·la The Music Lesson: A Spiritual Search for Growth Through Music.[4] I també publicà el llibre seqüela The Spirit of Music: The Lesson Continues el febrer de 2021.[5]

Wooten ha arribat a guanyar fins a cinc Premis Grammy.[6] Va guanyar també el premi de Millor Intèrpret de Baix elèctric per la revista Bass Player tres vegades i és la primera persona que ha guanyat més d'una vegada aquest premi.[1][6] El 2011, va ser posicionat com el número 10 del Top 10 de Baixistes de Tots els Temps per la revista Rolling Stone.[7]

Carrera musical i primers anys[modifica]

Nascut en la parella de Dorothy i Elijah Wooten, Victor és el més jove de cinc germans, Regi, Roy, Rudy, i Joseph Wooten, tots ells músics. Regi va començar a ensenyar Victor a tocar el baix quan tenien dos i sis anys, actuant amb els seus germans a la seva banda familiar, The Wooten Brothers Band.[8][1][9] Com a família de la Força de l'Aire dels Estats Units, van traslladar-se sovint quan Wooten era jove. La família s'establí a Newport News (Virginia) l'any 1972. Wooten Graduat de Denbigh Institut dins 1982. Mentre dins institut, ell i els seus germans van jugar en el local de música del país a Busch parc de tema dels Jardins en Williamsburg, Virginia. Dins 1987, va viatjar a Nashville, Tennessee, per visitar amics que va fer al parc de tema. Un d'ells era un enginyer d'estudi que li va introduir a Béla Fleck, amb qui ha sovint va col·laborar.[10]

L'any 2000, Wooten va crear un programa de formació anomenat Bass/Nature baixistes en un campament a Victor Wooten's Center for Music and Nature que incloïa també formació en altres instruments musicals. Els seus campaments eren a Wooten Woods, un retir de 147 acres a Only (Tennessee), prop de Nashville.[11] Wooten coliderà el "Victor Wooten/Berklee Summer Bass Workshop" a la Berklee College of Music de Boston. A Berklee i els seus campaments, col·labora amb el membre de Berklee Bass Department, Steve Bailey.[12] El dos baixistes han estat ensenyant junt des d'inicis dels anys 90.

El juny/de maig 2014 Victor Wooten va aparèixer a la portada de la revista Making Music Magazine presentant aquests campaments.[13]

Tècnica[modifica]

L'evolució en els mètodes de construcció de baixos elèctrics, amb un punt d'acció més baixa (la distància entre la corda i el diapasó) semblant més a una guitarra de 4 cordes, va permetre a Wooten desenvolupar noves tècniques de pulsació que no havien estat descobertes a l’època. Va desenvolupar la tècnica del double-thumb (o doble polze) creada per Stanley Clarke, qui usava el polze i cordes fines (de baix calibre) de manera similar a la pua d'una guitarra juntament amb la tècnica de l'slap funky, i la tècnica open-hammer-Pluck ("slap-martelleig-pop"), que de vegades utilitzava juntament amb múltiples hammer-on (o martelleig).

Filosofia[modifica]

Tot i que els baixos de Wooten reben molta atenció, la seva resposta més freqüent davant els fans és que "el baix no fa música... ets tu qui la fas" i continua argumentant que la característica més important d'un baix és el seu confort a l'hora de tocar; això està relacionat amb la creença de Wooten que la música és un llenguatge, i llavors, igual que quan un parlem ens fixem en les paraules en comptes de la boca, de la mateixa manera, en escoltar música no hem de centrar l'atenció en l'instrument ens hem de centrar en el músic.[14][15][16][8]

Equipament[modifica]

Wooten actuant l'any 2009

Wooten ha fet servir més sovint baixos elèctrics de la marca Fodera, de la qual en té un model signature. El seu model més famos de Fodera, és un 1983 Monarca Deluxe referit com a "número 1", i que du un pont model 2400 Kahler Tremolo System. El seu model Fodera "Yin Yang" de baix (co-dissenyat i creat per Wooten) incorpora el símbol Yin Yang —que Wooten usa en diversos mitjans de comunicació—com a punt focal del disseny i la construcció de la part superior. El símbol és creat de dues peces de fusta acabada de forma natural (banús i grèvol, per exemple), amb un patró també de Yin-Yang.[17]

Així com intèrpret de baix elèctric (tant amb trasts com sense trasts) i de contrabaix, Victor també va tocar el violoncel a l'institut. Encara el toca el violoncel ocasionalment amb l'agrupació Flecktones així com amb l'any 2012 també ho va fer amb la gira de Sword and Stone/Words.[18]

Baixos elèctrics[modifica]

  • Fodera Yin-Yang Bass
  • Fodera Monarch 4
  • Compito Fretless 5
  • Conklin Guitars Victor Wooten Mobile Electric Upright Bass
  • Taylor AB-1 Acoustic Electric Bass

Amplificadors[modifica]

Capçals[modifica]

  • Hartke LH1000 Bass Amplifier
  • Ampeg SVT-4PRO 1200-Watt
  • Hartke TX600 - 600W Lightweight Bass Head

Pantalles[modifica]

  • Hartke HyDrive HX410 4x10" 250-Watt Bass Cabinet
  • Hartke HyDrive HX115 500 Watt Bass Cabinet - 1x15"
  • Ampeg BXT410HL4
  • Ampeg BXT115HL

Pedals d'efectes[modifica]

  • 3Leaf Audio You're Doom Fuzz
  • Boss GT-6B Bass Effects Processor
  • Source Audio Soundblox Pro Multiwave Bass Distortion Pedal
  • Rodenberg Victor Wooten Signature GAS-VV
  • Peterson StroboStomp2 Pedal Virtual Strobe Tuner
  • Boss RC-50 Loop Station
  • EBS Bass IQ
  • Rodenberg GAS Distortion Lee Ritenour signature
  • Radial Bassbone OD
  • TC Electronic Corona Chorus
  • TC Electronic Polytune 2
  • DigiTech Bass Whammy
  • Zoom B3 Mulltieffect Pedal
  • 3Leaf Audio Wonderlove Deluxe Envelope Filter
  • DigiTech JML2 JamMan Stereo

Cordes[modifica]

  • D'Addario ETB92 Tapewound Bass, Medium, 50-105, Long Scale
  • D'Addario EXL170 Nickel Round Wound Bass Strings
  • Fodera Nickel 4-String 4095 Ultralight
  • DR Pure Blues Bass Strings, Lite gauge 40-100

Equip d'estudi[modifica]

  • Roland SC-55 Sound Canvas
  • Furman PL-Pro C Power Conditioner
  • Lexicon JamMan
  • Radial Firefly

Discografia[modifica]

Com a líder de la banda[modifica]

  • The Wootens with The Wootens (Arista, 1985)
  • A Show of Hands (Compass, 1996)
  • What Did He Say? (Compass, 1997)
  • Vital Tech Tones with Vital Techtones (Tone Center, 1998)
  • Cookbook with Bass Extremes (Tone Center, 1998)
  • Yin-Yang (Compass, 1999)
  • VTT2 with Vital Techtones (Tone Center, 2000)
  • Just Add Water with Bass Extremes (Tone Center, 2001)
  • Live in America (Compass, 2001)
  • Soul Circus (Vanguard, 2005)
  • Palmystery (Heads Up, 2008)
  • The Music Lesson (Vix, 2011)
  • Words & Tones (Vix, 2012)
  • Sword & Stone (Vix, 2012)
  • Trypnotyx (Vix, 2017)

Amb Béla Fleck i els Flecktones[modifica]

  • Béla Fleck and the Flecktones (Warner Bros., 1990)
  • Flight of the Cosmic Hippo (Warner Bros., 1991)
  • UFO Tofu (Warner Bros., 1992)
  • Three Flew Over the Cuckoo's Nest (Warner Bros., 1993)
  • Tales from the Acoustic Planet (Warner Bros., 1995)
  • Live Art (Warner Bros., 1996)
  • Left of Cool (Warner Bros., 1998)
  • Greatest Hits of the 20th Century (Warner Bros., 1999)
  • Outbound (Columbia, 2000)
  • Live at the Quick (Columbia, 2002)
  • Little Worlds (Columbia, 2003)
  • Ten From Little Worlds (Columbia, 2003)
  • The Hidden Land (Columbia, 2006)
  • Jingle All the Way (Rounder, 2008)
  • Rocket Science (eOne, 2011)

Com a col·laborador[modifica]

Amb Mike Stern[modifica]

  • These Times (ESC, 2003)
  • Who Let the Cats Out? (Heads Up, 2006)
  • All Over the Place (Heads Up, 2012)
  • Trip (Heads Up, 2017)

Amb altres[modifica]

  • Darol Anger, Heritage (Six Degrees, 1997)
  • Steve Bailey, Evolution (Victor, 1994)
  • Eric Bibb, Jericho Road (DixieFrog, 2013)
  • Paul Brady, Spirits Colliding (Fontana 1995)
  • Alex Bugnon, 107 degrees in the Shade (Orpheus/Epic, 1991)
  • Jeff Coffin, Mutopia (Compass, 2008)
  • Jeff Coffin, The Inside of the Outside (Ear Up, 2015)
  • Bootsy Collins, Tha Funk Capital of the World (Mascot, 2011)
  • Bootsy Collins, World Wide Funk (Mascot, 2017)
  • Larry Coryell, Cause and Effect (Tone Center, 1998)
  • John Cowan, Sixty (Compass, 2014)
  • The Duhks, The Duhks (Sugar Hill, 2005)
  • Stuart Duncan, Stuart Duncan (Rounder, 1992)
  • Tommy Emmanuel, Little by Little (Favored Nations, 2010)
  • Bill Evans, Soulgrass (BHM, 2005)
  • Bill Evans, The Other Side of Something (Intuition, 2007)
  • Gov't Mul, The Deepest End (Evangeline, 2003)
  • David Grier, Lone Soldier (Rounder, 1995)
  • David Grier, Evocative (Dreadnought, 2009)
  • Greg Howe and Dennis Chambers, Extraction (Tone Center, 2003)
  • India Arie, Testimony: Vol. 1, Life & Relationship (Motown, 2006)
  • Keb Mo, The Reflection (Yolabelle, 2011)
  • Buckshot LeFonque, Buckshot LeFonque (Colúmbia, 1994)
  • Natalie MacMaster, Blueprint (Rounder, 2003)
  • Dave Matthews Band, Live in Chicago at the United Center 12.19.98 (RCA, 2001)
  • Jaco Pastorius, Word of Mouth Revisited (Heads Up, 2003)
  • Mark O'Connor, The New Nashville Cats (Warner Bros., 1991)
  • Charlie Peacock, Love Press Ex-Curio (Runway Network, 2005)
  • Jonathan Scales, Jonathan Scales Fourchestra (Ropeadope, 2013)
  • SMV, Thunder (Heads Up, 2008)
  • Shane Theriot, Highway 90 (Shose, 2000)
  • Steve Weingart, Dialogue (Skeewa Music, 2011)
  • Matt White, Worlds Wide (Ear Up, 2017)
  • Keller Williams, Dream (SCI Fidelity, 2007)

Bibliografia[modifica]

  • Wooten, Victor. The music lesson : a spiritual search for growth through music. Berkley trade paperback. Nova York: Penguin Random House, 2008, p. 288. ISBN 9780425220931. 
  • Tonya Jameson, Pop Music Writer. "Pushing the Envelope; Flecktones Bassist Victor Wooten hits a new stride in two-disc album." Charlotte Observer, The (NC) 01 Dec. 2000: NewsBank - Archives. Web. 11 Oct. 2012.
  • Ron, Wynn. "Victor Wooten expands his profile with two ambitious solo records; To the Victor .." Nashville Scene (TN) 20 Sept. 2012: NewsBank. Web. 11 Oct. 2012.
  • Robert, Bell. "Friday To-Do: Victor Wooten." Arkansas Times: Blogs (AR) 27 Sept. 2012: NewsBank. Web. 11 Oct. 2012.
  • Gary, Demuth. "Bassist Victor Wooten takes spiritual approach to music.; Victor Wooten 2/1;." Salina Journal, The (KS) 1 June 2007: NewsBank. Web. 11 Oct. 2012.
  • "Victor Wooten's Mystical Quest." Downbeat 77.7 (2010): 26–35. Academic Search Premier. Web. 11 Oct. 2012.
  • Michael, Deeds. "Music runs in Victor Wooten´s family." Idaho Statesman, The (Boise, ID) 31 Jan. 2003: 20. NewsBank - Archives. Web. 11 Oct. 2012.
  • Wooten, Victor. "I Saw God." YouTube. Google, n.d. Web.[19]
  • The Baltimore Sun; Sam, Sessa. "A Natural Language; Star Bassist Victor Wooten says music is best taught through performance, not practice; Concerts." Sun, The (Baltimore, MD) 2 July 2010: NewsBank. Web. 11 October 2012.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Phares, Heather. «Victor Wooten». AllMusic. [Consulta: 2 setembre 2018].
  2. «Marcus Miller News». Marcusmiller.com. Arxivat de l'original el 11 febrer 2012. [Consulta: 19 juny 2008].
  3. «Victor Wooten Announces A Show of Hands 15». antimusic.com, 08-02-2011. [Consulta: 1r desembre 2013].
  4. «Biography». Victorwooten.com. Arxivat de l'original el 19 maig 2010. [Consulta: 18 novembre 2013].
  5. «The Spirit of Music». Penguin Random House Higher Education. [Consulta: 2 abril 2021].
  6. 6,0 6,1 «Victor Wooten official website/biography». Official website. VixLix Music. Arxivat de l'original el 19 maig 2010. [Consulta: 27 maig 2010].
  7. «Rolling Stone Readers Pick the Top Ten Bassists of All Time». , 31-03-2011 [Consulta: 1r desembre 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-07-18. [Consulta: 13 desembre 2022].
  8. 8,0 8,1 «Music as a Language: Victor Wooten at TEDxGabriolaIsland». YouTube, 30-05-2013 [Consulta: 21 agost 2021].
  9. Brodkin, Fran «The Wootens: Band of brothers grow up with music and values». Montgomery News, 29-11-2013.
  10. McDonald, Sam (February 21, 2000) "High Profile: Victor Wooten" Arxivat 2014-10-10 a Wayback Machine., Daily Press, Retrieved 2016-03-04
  11. «Victor Wooten chosen in 'Rolling Stone' 'Greatest Bass Players of All Time' poll». Tennessean.com, 07-04-2011 [Consulta: 1r desembre 2013].
  12. «Victor Wooten/Berklee Summer Bass Workshop | Berklee College of Music». Berklee.edu. Arxivat de l'original el 2014-07-02. [Consulta: 4 març 2016].
  13. Freddy Villano. «Victor Wooten's Music and Nature Camps». Makingmusicmag.com, 01-05-2014. [Consulta: 4 març 2016].
  14. «Music as a language - Victor Wooten». YouTube, 13-08-2012 [Consulta: 21 agost 2021].
  15. «How Victor Wooten Understands and Teaches Music». YouTube, 14-03-2020 [Consulta: 21 agost 2021].
  16. «Music as a Language: Victor Wooten at TEDxGabriolaIsland». YouTube, 30-05-2013 [Consulta: 21 agost 2021].
  17. «Victor Wooten Yin Yang 4 String». fodera.com. Arxivat de l'original el 6 març 2010. [Consulta: 25 desembre 2013].
  18. «Playing with Words and Music». NoTreble, 04-10-2012. [Consulta: 24 juliol 2014].
  19. «Victor Wooten - I Saw God (Live Gărâna '08)». YouTube, 20-07-2008. [Consulta: 18 novembre 2013].

Enllaços externs[modifica]