Sou en la secció pràctica, on trobareu recursos i directoris amb explicacions teòriques sobre la filosofia d'ús, desenvolupament i avantatges acadèmics de la Viquipèdia aplicats a la UAB
Les cinc característiques essencials per entendre la filosofia del projecte: el voluntariat col·laboratiu, els límits d'allò que és una enciclopèdia, la reutilització i la prioritat absoluta en les llicències lliures. Però sobretot, el marc comunitari de respecte i debat amb la resta de viquipedistes, de consens i de seguiment de les polítiques.
La verificabilitat és la base de rigor de la Viquipèdia, i no pas la veritat. Per tal de desenvolupar un bon article és crucial traçar les fonts i apel·lar a l'esperit crític del lector o del viquipedista per tal d'acotar la revisió bibliogràfica; més que no pas una veritat enciclopèdica que no existeix i que és en evolució permanent o adaptada al context sociolingüístic.
A la Viquipèdia hi ha uns límits mínims de verificabilitat per admetre contingut i cal evitar que es converteixi en un directori d'informació indiscriminada. Sempre s'exigeix un mínim de dues fonts externes, fiables i objectives allunyades del subjecte o concepte. Per altra banda, la Viquipèdia no és pas un lloc on documentar-hi recerca primària o treballs inèdits, sinó que com a enciclopèdia que és, les fonts òptimes són les terciàries (llibres, revistes acadèmiques, reportatges) complementades amb fonts secundàries (premsa o estudis de proximitat).
L'ètica d'aquest projecte col·laboratiu és preservar al màxim la neutralitat i el rigor acadèmic. El conflicte d'interessos personal o institucional perjudica greument la credibilitat de la Viquipèdia però també del propi subjecte, atès que les polítiques desencoratgen explícitament d'editar articles sobre un mateix o sobre allò amb què hi hagi un vincle d'afinitat directe. La vanitat, l'ego, les edicions pagades, els favors personals i l'autopromoció tenen resultats molt greus a la Viquipèdia.
Especialment en l'àmbit enciclopèdic i acadèmic, en què cal reproduir i citar contingut constantment, cal parar molta atenció a la normativa sobre el dret de citació i el parafrasejat. A la Viquipèdia no és permès el parafrasejat similar si no és estrictament puntual: cal provar de sintetitzar o compilar diverses fonts i efectuar un redactat propi, que serà el que passarà a ser disponible amb una llicència lliure universal. La preservació i no violació dels drets d'autor són un aspecte fonamental i molt estricte als projectes Wikimedia.
Els 5 mecanismes de control i fiabilitat a la Viquipèdia
1. La pàgina de discussió
És un dels espais principals per a cadascun dels més de 650.000 articles de la Viquipèdia en català. A la pàgina de discussió qualsevol persona, lectora o editora, pot aportar comentaris sobre deficiències, bibliografia addicional o aspectes que poden ser millorats. Acull els debats i la coordinació de treball en articles densos, polèmics o d'estricta actualitat.
És pràcticament el mecanisme més important de la Viquipèdia en català. Emmagatzema totes les edicions històriques d'ençà que es va crear un article, amb tota la informació traçable i necessària per a que no es perdi: usuari o anònim, nombre d'octets editats, data i hora, previsualització dels canvis respecte versions actuals (prev) i resums de les edicions en cada cas. Permet contrastar la bona de fe en les edicions d'una entrada concreta i recuperar versions antigues en cas de vandalismes.
En l'àmbit dels viquiprojectes docents, es tracta de la base essencial per a l'avaluació. Permet de saber com treballen els alumnes: si realment tots els integrants d'un grup contribueixen equitativament, si editen de manera continuada o just abans de l'entrega, quines parts ha fet cadascú, si en l'article hi han intervingut altres viquipedistes, etc.
Un cop inicieu la vostra sessió, veureu que cada article ofereix una pestanya amb una estrella. Si la marqueu, automàticament aquesta entrada formarà part de la vostra llista de seguiment o, en altres paraules, dels vostres articles preferits. Trobareu aquesta opció a la vostra barra d'usuari, a la part superior dreta de la pantalla. Allà us aniran sortint les darreres edicions en els vostres articles seleccionats, fet que permet una supervisió prou acurada i complementària en cas d'articles polèmics o d'una temàtica concreta.
Un cop inicieu la vostra sessió, trobareu a la vostra barra d'usuari (part superior dreta) l'enllaç «Contribucions». Allà podeu seleccionar un codi d'usuari i automàticament us n'apareixerà la seva relació completa d'edicions. És de fet, com l'historial d'un article però aplicat a un viquipedista concret. Aquesta pàgina és especialment crítica per conèixer si un usuari concret té un historial vandàlic, de conflictes d'interessos, o simplement per conèixer quin tipus de temàtica edita.
En el context del viquiprojecte docent, és important de conèixer la relació d'edicions de cada alumne atès que permet de veure quins articles o pàgines ha editat, quan i com. És un complement imprescindible per a una avaluació completa.
Els quatre mecanismes anteriors estan enfocats exclusivament a un dels dos àmbits d'actuació dins el projecte: els articles concrets o la participació d'un usuari concret. La suma dels quatre, tot i així, no permet obtenir una idea global de tot allò que està passant a la Viquipèdia en un moment determinat. Precisament els canvis recents són la pàgina on es veuen totes les edicions del projecte en temps real.
Si bé no té transcendència significativa pels viquiprojectes, és cabdal per al projecte ja que permet detectar i revertir vandalismes, avisar usuaris, esmenar articles i esborrar-ne d'insignificants en un breu període de temps, o saber quins perfils són més actius en un moment determinat. Permet conèixer l'activitat i esperit viu de cada wiki.
Transferència de coneixement públic universitari, Open Access i Viquipèdia
El Portal d'Educació
Les cinc característiques essencials per entendre la filosofia del projecte: el voluntariat col·laboratiu, els límits d'allò que és una enciclopèdia, la reutilització i la prioritat absoluta en les llicències lliures. Però sobretot, el marc comunitari de respecte i debat amb la resta de viquipedistes, de consens i de seguiment de les polítiques.
A continuació trobareu un recull d'articles acadèmics en català i en anglès sobre la relació i l'impacte de la Viquipèdia en l'ús universitari. N'hi ha de genèrics i d'altres acotats a diversos àmbits d'estudi. Com veureu, diversos tenen co-autoria de viquipedistes i acadèmics catalans.
Cuadros, Jordi; Dengra i Grau, F. Xavier; Marginet, Roger «Usem la Viquipèdia per ensenyar química?». Educació química. Institut d'Estudis Catalans, 2017, pàg. 38-47.
Si voleu recuperar parts d'antigues sessions, formacions o conferències, a continuació trobareu diversos enllaços. La sessió de formació estàndard a docents de la UAB 2021 està basada en la següent presentació:
Els projectes germans i eines wiki complementàries
El traductor de contingut de la Viquipèdia
Una de les opcions alhora de crear un nou article que no existeixi encara a la Viquipèdia, és traduir-lo d'una altra versió lingüística de la Viquipèdia. Hi ha una eina específica per aquesta tasca, el traductor de contingut. Instal·leu-lo per defecte a les vostres preferències (a l'enllaç «Beta» de la vostra barra d'eines, a la part superior dreta de la pantalla) i us oferirà la possibilitat d'escollir un article i traduir-lo progressivament al català.
La seva interfície és molt intuïtiva però requereix que la traducció final sigui de molta qualitat. Sovint les traduccions queden publicades però altres usuaris hi afegeixen la plantilla de millora perquè són traduccions amb construccions gramaticals i ortogràfiques més aviat properes al castellà, l'anglès o el francès. Com a regla general, no és recomana de fer-lo servir en viquiprojectes educatius, atès que l'objectiu és que els alumnes facin una tasca de recerca bibliogràfica i redacció enciclopèdica més enllà d'una simple traducció (excepte en graus de llengües i/o traducció i interpretació).
Wikimedia Commons - multimèdia
Els fitxers que apareixen a la Viquipèdia no són apujats de manera local al projecte, sinó que són xuclades d'un projecte germà que s'anomena Wikimedia Commons. Aquesta plataforma té més de 60 milions de fitxers lliures que utilitzen un conjunt de llicències lliures, definides a continuació:
PROBLEMÀTICA A. Els projectes Wikimedia no accepten material que estigui marcat com a "No omercial". Ara mateix hi ha milers de documents i multimèdia generats per la UAB que no trascendeixen al coneixement obert perquè aquesta clàusula en restringeix enormement la reutilització general.
PROBLEMÀTICA B. Els projectes Wikimedia tampoc accepten material que estigui marcat com a "Sense Obres Derivades". El coneixement lliure d'aquest conjunt de projectes s'entén com aquell que ha de poder ser usat i remesclat posteriorment sense restriccions; aquesta clàusula ho impedeix explícitament.
Què vol dir cada símbol?
BY: El fitxer requereix l'atribució de l'autoria, és a dir, que ha estat creada per una certa persona o institució.
SA: Indicador de la clàusula Compartir Igual. Explicita que d'altres persones poden remesclar, adaptar i emprar aquest fitxer per a crear-ne de nous, sempre subjecte a l'ús de la mateixa llicència lliure.
NC: Especificació d'un fitxer lliure però no vàlid per a usos comercials. Ateses les seves limitacions, no és permesa a Commons i els fitxers en queden exclosos.
ND: El fitxer ha d'estar subjecte a romandre Sense Obres Derivatives futures. Ateses les seves limitacions, tampoc és permesa a Commons.
A continuació trobareu diversos cercadors complementaris per tal de trobar imatges lliures, que podeu descarregar i després enllaçar apropiadament en aquest projecte citant-ne bé la font, l'autoria i l'URL d'allà on l'hagueu obtingut:
Publicacions científiques en què explícitament es digui que el contingut és CC-BY o CC-BY-SA: Moltes editorials permeten filtrar els seus articles segons llicència (Elsevier, Nature Publishing, Wiley…)
Creative Commons Search: Heu de seleccionar les caselles Use for commercial purposes i Modify, adapt, or build upon.
Google Imatges: Filtreu a Eines > Drets d'ús > Etiquetades per a la reutilització amb modificació.
Flickr: Filtreu de Cualquier licencia —predeterminada— a qualsevol de les 3 últimes opcions (Se permiten el uso comercial y las modificaciones, Sin restricciones de derechos de autor conocidas o bé EE.UU. Actividad gubernamental).
Tot el contingut de la Generalitat de Catalunya és reutilitzable a Wikimedia Commons si no s'expressa el contrari. Al formulari de càrrega de Commons haureu d'afegir aquesta plantilla a les opcions de llicència alternativa: {{Attribution-gencat}}.
Wikidata - dades estructurades
Les taules laterals (infotaules) dels articles i la majoria de les que es troben en una cerca ràpida a Google provenen de les dades estructurades provinents de la Viquipèdia. Ara bé, aquestes dades no s'obtenen directament dels articles, sinó del projecte germà Wikidata, una base de dades lliure que pot ser editar per persones i robots i que s'ha convertit en una referència internacional.
El seu ús facilita que, majoritàriament, tota la informació de les infotaules de la Viquipèdia en qualsevol idioma estiguin coordinades en un projecte paral·lel i no calgui editar-les de manera local.
Altres nínxols de contingut
La Viquipèdia, com s'indica en el primer dels seus 5 pilars, és únicament una enciclopèdia. Per aquesta raó, hi ha altres projectes de la Fundació Wikimedia que estan pensats per incloure contingut d'altre tipus. En total, inclosos Wikidata i Commons explicats anteriorment, són els següents:
*Projecte sense versió en català o parcialment traduït
En català, els més significatius són Viquidites, el Viccionari, Viquitexts i Viquillibres. Respectivament, són un portal de paremiologia en català per a citacions, refranys i frases fetes; un diccionari-tesaurus multilingüe amb interfície i definicions en català on hi tenen cabuda totes les flexions possibles; una biblioteca de llibres i documents en català que ja es troben en ple domini públic (majoritàriament obres històriques de la literatura) i una biblioteca de manuals autogestionats de tota mena.
