Viure a soles
El viure a soles o residència en solitari és una situació de vivència en la que una sola persona ocupa una llar. La situació és un fenomen creixent en les societats contemporànies que té una doble imatge: trencament de la solidaritat respecte les societats tradicionals mostrant una autonomia individual i una llibertat (representada especialment per joves) i alhora la identificació d'aquesta condició com la malaltia del segle xxi, associada a la vellea i la soledat.[1]
El sociòleg Eric Klinenberg explica que abans de la dècada de 1950, cap societat havia tingut una gran quantitat de persones visquent sola. Històricament, açò ha ocorregut quan la gent major vivien després d'haver mort la seua parella i quan els homes havien migrat per qüestions de feina. En temps recents, grans nombres de gent ha començat a viure a soles feliçment a les ciutats amb l'ajuda de les tecnologies de la comunicació com el telèfon, el correu electrònic i els serveis de xarxes socials. Klinenberg descobrí que la capacitat de les dones per a treballar, ser propietàries i iniciar el divorci crea més oportunitats perquè visquen soles; a països com Aràbia Saudita on la dona no té autonomia, relativament poca gent hi viu a soles.[2]
Fenomen als Estats Units[modifica]
El 2012, 1 de cada 4 llars eren ocupades per una sola persona.[3] La ciutat de Nova York començà a partir d'eixa data de ser un lloc per a establir-se fàcilment en aquesta condició per l'augment dels preus de l'habitatge i la disponibilitat creixent d'habitatges grans.[4]
Fenomen al Regne Unit[modifica]
Un informe del 2008 avisà que la quantitat d'aquest fenomen s'estava estenent, especialment entre la gent de vint i trenta anys.[5]
Referències[modifica]
- ↑ López Villanueva, Cristina; Pujadas Rubies, Isabel «Vivir solo en España. Evolución y características de los hogares unipersonales en la vejez». Panorama social, 28, 2018, pàg. 93. ISSN: 1699-6852. Enllaç alternatiu
- ↑ Klinenberg, Eric. Going solo : the extraordinary rise and surprising appeal of living alone. Penguin Books, 2013. ISBN 978-0143122777.
- ↑ Kurutz, Steven «One Is the Quirkiest Number : The Freedom, and Perils, of Living Alone». The New York Times, 23-02-2012 [Consulta: 29 maig 2019].
- ↑ Duffy, Stephen «Size Matters: New York Used to Be Full of ‘Singletons,’ But Bigger Apartments and Rising Prices Means Living Alone Is Harder Than Ever». The Observer, 08-02-2012 [Consulta: 29 maig 2019].
- ↑ Staunton, Clare. The Singleton Society. nVision, 2008 [Consulta: 29 maig 2019]. Arxivat 2019-06-24 a Wayback Machine.