Wilhelm Rettich

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWilhelm Rettich
Biografia
Naixement3 juliol 1892 Modifica el valor a Wikidata
Leipzig (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 desembre 1988 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Sinzheim (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lieder.net: 9116 Modifica el valor a Wikidata

Wilhelm Rettich (Leipzig, 3 de juliol de 1892 - Sinzheim, 27 de desembre de 1988) va ser un compositor i director d'orquestra alemany.

Biografia[modifica]

El pare de Wilhelm Rettich provenia de Tarnaw (Galícia) i era un comerciant a Leipzig. La seva mare, que va néixer a la zona de Riga, provenia de la família Idelsohn. Això inclou Abraham Zevi Idelsohn, que va ser un dels col·leccionistes i exploradors més importants de la música hebrea. A l'edat de 17 anys, Rettich va ser acceptat al Conservatori de Leipzig, on va estudiar composició amb Max Reger, piano amb Karl Wendling i direcció amb Hans Sitt.[1] El 1912 es va convertir en un correpetitor amb Otto Lohse al ""Stadttheater Leipzig", llavors Kapellmeister al "Stadttheater Wilhelmshaven".[1]

Durant la Primera Guerra Mundial, Rettich es va convertir en presoner de guerra rus el 1914 i va passar diversos anys en camps de Sibèria. Allà va fundar una orquestra de presoners i va escriure una òpera, que després va tenir la seva estrena mundial anys més tard, el 1928 a Szczecin. Després de la Revolució d'Octubre de 1917, va ser alliberat i va viure durant algun temps a la ciutat russa de Txità.[2] El 1920 va anar a la Xina i va treballar breument com a professor de música a Tientsin.[3] Via Shanghai, Trieste i Viena va tornar a Leipzig, on va tornar al "Stadttheater". Altres estacions van ser de 1924 Plauen, Stolp, Königsberg, Bremerhaven i Szczecin.[1] A partir de 1928 va treballar per al "Mitteldeutscher Rundfunk" AG (MIRAG), on va compondre música de ràdio i va dirigir lOrquestra Simfònica de la Ràdio de Leipzig. El 1930/31 es va traslladar a Berlín, va treballar al "Schillertheater" i va dirigir el Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin.[1]

Des del principi, després que els nazis van prendre el poder, Wilhelm Rettich va decidir emigrar a causa de la prohibició de la seva professió, que se li va imposar com a jueu i pacifista; va ser acceptat i protegit als Països Baixos. Aquí va adoptar la versió holandesa del seu primer nom "Willem", va treballar per primera vegada a Amsterdam i des de 1934 va ensenyar al "Haarlem Muziek Instituut".[2] Després de la invasió de les tropes alemanyes el 1940, inicialment va poder treballar com a professor de música privada i organitzar concerts a casa, des de 1942 va viure aïllat en un amagatall subterrani. El seu germà petit i la seva mare van ser traïts, deportats i assassinats el 1943.[1]

Va sobreviure a l'ocupació i a la guerra. En els anys posteriors a 1945 es va convertir en ciutadà neerlandès i va treballar a La Haia i Amsterdam per a la companyia de ràdio VARA i com a director de l'òpera Hoofdstad.[2] El 1964 va tornar a Alemanya i es va establir a Baden-Baden. Va ser guardonat amb la Creu Federal del Mèrit.

Treball[modifica]

Les nombroses obres de Wilhelm Rettich inclouen simfonies (per exemple. Sinfonia Giudaica op. 53), una òpera (King Tod op. 11), un concert per a violí (op. 51), cantates (Lettisches Liederspiel op. 65, Fluch des Krieg op. 10), obres per a orquestres simfòniques i moltes cançons i cors (entre d'altres Cors de sinagoga per a cors mixtos op. 63a).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Rainer Licht: Wilhelm Rettich en el lèxic de músics perseguits de l'època nazi (LexM), estatus: 28 de novembre de 2017
  2. 2,0 2,1 2,2 Dieta Scholten: Wilhelm Rettich. Un artista de supervivència. A: Música prohibida recuperada. [Consulta: 1 desembre 2019].
  3. Jürgen Schaarwächter: L'estudiant de Reger Wilhelm Rettich. A: Missatges. Societat Internacional Max Reger, IMRG. No.4 (núm.4), 2002, ISSN 1616-8380, Modifica la puntuació: pàg. (imrg.de [PDF; [PDF; [Consulta: 1 desembre 2019].

Enllaços externs[modifica]