XIII edició de la Mostra de València
| ||||
| ||||
| Tipus | edició d'un festival de cinema  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Mostra de València | |||
| Interval de temps | 15 - 23 octubre 1992 | |||
| Data | 1992 | |||
| Número d'edició | 13 | |||
←1991 1993 → | ||||
| Localització | Palau de la Música de València (Comarca de València) | |||
| Estat | Espanya | |||
| Presentador | Cristina Tàrrega | |||
| Direcció | Lluís Fernández | |||
| Conferit per | Casa de la Vila de València | |||
| Pressupost | 160.000.000 ₧ | |||
 | ||||
La XIII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XIII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 15 i el 23 d'octubre de 1992 a València. Les projeccions es van fer a les sis sales dels Cines Martí de València. Es van projectar un total de 76 pel·lícules, amb la particularitat que el 17 % no eren de països de la Mediterrània (13 pel·lícules): 14 a la secció oficial, 13 a la secció informativa, 8 de l'homenatge a Franco Brusati, 9 de l'homenatge a Youssef Chahine, 18 del Cicle Tres Españas (anarquisme o Fernando Arrabal, feixisme o José Luis Sáenz de Heredia i comunisme a Juan Antonio Bardem) 10 de Cicle Splatter, 2 d'El Siglo de Luis Vives, 2 del Cicle Pánico en el Cine. El cartell d'aquesta edició seria fet per Carlos García Berlanga.[1] També hi participarien els restauradors de pel·lícules italians Angelo Libertini i Valerio Marino, que manifestaren que el 90 % de les pel·lícules de cinema mut s'han perdut i exhibiren una còpia restaurada de la caduta degli dei.[2]
La gala d'obertura fou presentada al palau de la Música de València per Cristina Tàrrega i hi actuaren les vedets Rosita Amores i Clara Esmeralda, i dels cantants Tony River i Rafael Conde "el Titi". S'hi va homenatjar l'actriu francesa Catherine Deneuve amb la projecció de la pel·lícula Indoxina.[3][4] Poc abans la Deneuve hagué de suportar una caòtica roda de premsa sense traductor oficial i on el regidor blaver Vicent González Lizondo va traduir lliurement i de manera barroera el que deia l'actriu.[5]
I Congrés Internacional de Música al Cinema[modifica]
Alhora s'hi va celebrar el I Congrés Internacional de Música la Cinema, en el que es volia reconèixer el paper de la música al cinema. Fou nomenat president honorífic l'italià Mario Nascimbene i es va retre homenatge a Angelo Francesco Lavagnino. Hi participarien, entre altres, Pino Donaggio, José Nieto, Sergio Basseti, Nicola Piovani, Claudio Fuiano i Gerald Fried, entre altres.[6]
Pel·lícules exhibides[modifica]
Secció oficial[modifica]
- Adwa de Jean-Pierre Lledo
- Femmes d'Alger de Kamal Dehane
- Fares Al Madina de Mohamed Khan
- El cielo sube de Marc Recha
- Toutes peines confondues de Michel Deville
- Ta hronia tis megalis zestis de Frieda Liappa
- Hessed Mufla d'Amos Guttman
- Me'Ahorei Hasoragim II d'Uri Barbash
- Narcos de Giuseppe Ferrara
- Lettera da Parigi d'Ugo Fabricio Giordani
- Virdžina de Srđan Karanović
- Ao Fim da Noite de Joaquim Leitão
- Rasael Shafahiyyah d'Abdellatif Abdelhamid
- Harb El Khalij... wa baad de Borhane Alaouié
Secció informativa[modifica]
- La Sentinelle d'Arnaud Desplechin
- J'embrasse pas d'André Téchiné
- I alli opsi de Tassos Psarras
- Nens robats de Gianni Amelio
- Donne con le gonne de Francesco Nuti
- Prova di memoria de Marcello Aliprandi
- Quando eravamo repressi de Pino Quartullo
Retrospectives[modifica]
- Il padrone sono me (1955) de Franco Brusati
- Pane e cioccolata (1974) de Franco Brusati
- Bāb al-Ḥadīd (1958) de Youssef Chahine
- Al-ard (1969) de Youssef Chahine
- Al-Ekhtyiar (1970) de Youssef Chahine
- Cicle el Siglo de Luis Vives
- Alba de América (1951) de Juan de Orduña
- El hombre que supo amar (1978) de Miguel Picazo de Dios
- Cicle Pánico en el cine
- Fando y Lis (1968) d'Alejandro Jodorowsky
- Santa sangre (1989) d'Alejandro Jodorowsky
- Cicle Splatter
- Blood Feast (1963) de Herschell Gordon Lewis
- Two Thousand Maniacs! (1964) de Herschell Gordon Lewis
- Bad taste (1987) de Peter Jackson
- Clínicament morta (1992) de Peter Jackson
- Mirindas asesinas (1991) d'Álex de la Iglesia
- Va succeir a prop de casa teva (1992) de Rémy Belvaux, André Bonzel i Benoît Poelvoorde
- Shogun Assassin (1980) de Kenji Misumi
Jurat[modifica]
Fou nomenat president del jurat el director italià Florestano Vancini i la resta de membres foren la directora tunisiana Dora Bouchoucha, Yoram Golam, José Manuel Coutinho, el director espanyol Manuel Iborra i l'actriu francesa Alexandra London.[7]
Premis[modifica]
- Palmera d'Or (2.000.000 pessetes): Virdžina de Srđan Karanović [8][9]
- Palmera de Plata (800.000 pessetes): Hessed Mufla d'Amos Guttman
- Palmera de Bronze (500.000 pessetes): Rasael Shafahiyyah d'Abdellatif Abdelhamid
- Premi Pierre Kast al millor guió: Giuseppe Ferrara per Narcos
- Menció a la millor fotografia: Nikos Smaragdis per Ta hronia tis megalis zestis de Frieda Liappa
- Menció a la millor interpretació: Arnon Zadok i Mohammad Bakri per Me'Ahorei Hasoragim II d'Uri Barbash
- Menció al millor documental: Femmes d'Alger de Kamal Dehane
- Menció a la millor opera prima: Ugo Fabricio Giordani per Lettera da Parigi
Referències[modifica]
- ↑ Gregori, p.28-29.
- ↑ El 90% de los filmes mudos se han perdido, según los especialistas reunidos en Valencia, La Vanguardia, 21 d'octubre de 1992
- ↑ Catherine Deneuve oficia de estrella en Valencia, El País, 15 d'octubre de 1992
- ↑ Catherine Deneuve, desde «Indochina» hasta la Mostra de Valencia, ABC, 16 d'octubre de 1992
- ↑ Catherine Deneuve: "Es peligroso interpretar personajes antipáticos", La Vanguardia, 16 d'octubre de 1992
- ↑ Gregori, p.29.
- ↑ Gregori, p.31.
- ↑ Un serbio que afirma seguir sintiéndose yugoslavo gana la Mostra de Valencia, La Vanguardia, 24 d'octubre de 1992
- ↑ Gregori, p.32-33.
Fonts[modifica]
- Vicent Gregori García. De València al Mediterráneo. Mostra de València 1991-2011. Mostra Viva del Mediterrani, 2019, p. 369.[Enllaç no actiu]
