Al-Qalassadí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ar) أبو الحسن علي بن محمد بن علي القرشي البسطي القلصادي  1412 Baza (Emirat de Granada) |
| Mort | 10 desembre 1486 (73/74 anys) Béja (Hàfsides de Bèjaïa) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, escriptor |
Al-Qalassadí (àrab: أبو الحسن علي بن محمد بن علي القرشي البسطي القلصادي) (Baza, 1412 - Béja, 10 de desembre de 1486) fou un matemàtic i jurista andalusí.
Nom[modifica]
El seu nom complet era Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Alí al-Quraixí al-Bastí al-Qalassadí (àrab: أبو الحسن علي بن محمد بن علي القرشي البسطي القلصادي, Abū l-Ḥasan ʿAlī b. Muḥammad b. ʿAlī al-Quraxī al-Basṭī al-Qalaṣādī), però és més conegut senzillament com Alí ibn Muhàmmad al-Qalassadí o, simplement, com al-Qalassadí.
Vida[modifica]
Es coneixen força detalls de la seva vida (al menys, de una part d'ella) gràcies a la rihla (crònica de viatge) que va escriure del seu trajecte i que va durar des de la seva partida de la península a Almuñécar el 1437, fins el seu retorn a Almeria el 1451, havent arribat a La Meca el 1447.[1] En aquest text detalla tots els seus mestres i els llibres que va estudiar i les enllaça amb els estudis que havia fet anteriorment per revisar-los o confirmar-los.[2]
A la seva vila de naixement, Baza, ja havia estudiat teologia, dret, filosofia i ciències,[3] però durant el seu llarg viatge va tenir l'oportunitat d'aprofundir en els seus coneixements sobre tot a Tlemcen i a Egipte.[4]
En retornar a la Península, va tenir nombrosos deixebles i va escriure diverses obres de matemàtiques, dret i gramàtica. S'esmenten dotze obres d'aritmètica i àlgebra, vuit de particions hereditàries, onze de dret malikita i nou de gramàtica, mètrica i similars.[5]
Al final de la seva vida, entorn de 1483, davant els atacs castellans al regne de Granada, es va haver d'exiliar al Màgrib i va morir a Béja el 10 de desembre de 1486.
Obra[modifica]
El seu llibre més notable és Kaxf al-asrār ʿan ʿilm ḥurūf al-ḡubār (Descobriment dels secrets de la ciència de l'aritmètica), que es va utilitzar com llibre de text en els països del Magrib durant segles.[6] El llibre conté aportacions importants sobre la notació matemàtica. Fins aleshores, les fraccions s'havien expresat, o bé verbalment, o bé posat un número damunt d'un altre . Al-Qalassadí va ser el primer en posar una ratlla horitzontal entremig .[7] També va ser el primer un utilitzar la primera lletra de la paraula àrab jidr (ج), que significa ‘arrel’, per a representar l'arrel quadrada, cosa que va ser l'origen del símbol que es fa servir en l'actualitat .[8] A més va introduir altres símbols com exponents, iguals, incògnites, etc.[4]
També va escriure un comentari de l'obra principal d'Ibn al-Bannà amb el títol de Xarḥ talẖīs ʿamal al-ḥisāb (Comentari del sumari d'operacions aritmètiques) que és un compendi dels coneixements matemàtics àrabs del segle XV.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Marín, 2004, p. 297-298.
- ↑ Hussein i Mahmoud, 2020, p. 229 i ss.
- ↑ Khan, 1993, p. 351-352.
- ↑ 4,0 4,1 Khan, 1993, p. 352.
- ↑ Khan, 1993, p. 354.
- ↑ Marín, 2004, p. 295.
- ↑ Veguín Casas, 2011, p. 405.
- ↑ Brezinski, 1991, p. 21.
- ↑ Bentaleb, 1994, p. 1 i ss.
Bibliografia[modifica]
- Bentaleb, Farés «Les travaux mathématiques d'Al-Qalasadī» (en francès). Universitat de Bordeus - Tesis doctorals, 1994.
- Brezinski, Claude. History of Continued Fractions and Padé Approximants (en anglès). Springer, 1991. ISBN 978-3-642-63488-8.
- Hussein, Osama Abdul Hamid; Mahmoud, Fatima Abboud «Scientific and Civilizational Aspects of the Trip of Al-Qalasadi (815-891 AH / 1412-1486 A.D.)» (en àrab). Al Malweah for Archaeological and Historical studies, Vol. 7, Num. 21, 2020, pàg. 229-254. ISSN: 2413-1326.
- Jiménez Cobano, José Manueñ; Jiménez Gutiérrez, Raquel Sara «Matemáticos y científicos andaluces» (en anglès). Epsilon, Vol. 31 (1), Num. 86, 2014, pàg. 61-75. ISSN: 2340-714X.
- Khan, Adam Malik «Al-Qalasadī: un eminent mathematician of muslim Spain» (en anglès). Islamic Studies, Vol. 32, Num. 3, 1993, pàg. 351-355. ISSN: 0578-8072.
- Marín, Manuela «The Making of a Mathematician; al-Qalasadi (d. 891/1486) and his Rihla» (en anglès). Suhayl, Vol. 4, 2004, pàg. 295-310. ISSN: 1576-9372.
- Veguín Casas, María Victoria. Historia de las matemáticas en la península ibérica (en castellà). Editorial Reverté, 2011. ISBN 978-84-291-5173-2.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Al-Qalassadí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Saidan, A.S. «Al-Qalaṣ» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 juny 2024].