Arzrunita
 Arzrunita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₄Pb₂(SO₄)(OH)₄Cl₆·2H₂O (?) |
| Epònim | Andreas Artsruni (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DF.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DF.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.19 |
| Dana | 12.1.8.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | blau, blau verd |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Pleocroisme | strong |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | qüestionable (Q) |
| Símbol | Arz |
| Referències | [1] |
L'arzrunita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom d'Andreas Arzruni (1847-1898), professor de mineralogia a Aquisgrà, Alemanya, qui va identificar per primera vegada el mineral.
Característiques[modifica]
L'arzrunita és un sulfat de possible fórmula química Cu₄Pb₂(SO₄)(OH)₄Cl₆·2H₂O. Tot i que es tracta d'una espècie reconeguda per l'Associació Mineralògica Internacional, és un mineral incert i possiblement es tracti d'una barreja. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de druses de cristalls prismàtics diminuts amb {110}, {010} i {001}, i amb cares petites de modificació de {111} i {021}.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arzrunita pertany a «07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: uklonskovita, caïnita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteïta, mallestigita, slavikita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaïta, gordaïta, clairita, elyita, yecoraïta, riomarinaïta, dukeïta i xocolatlita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina de Buena Esperanza, a Challacollo, a la província d'Iquique, regió de Tarapacá, Xile. També ha estat descrita a la mina Maria (Attica, Grècia).