Barí

Barí
Bari ara
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	5.270 (2001-2005)
Autòcton de	Norte de Santander, Zulia
Estat	Colòmbia 3.500 (2008); Veneçuela 1.770 (2001)
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües txibtxa
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-2	mot
ISO 639-3	mot
Glottolog	bari1297
Ethnologue	mot
UNESCO	288
IETF	mot
Endangered languages	686

El barí és un idioma txibtxa parlat al Nord-oest de Sud-amèrica pels barís o motilons, a la Reserva Indígena Motilón-Barí i al Resguardo Indígena Gabarra-Catalaura, al departament de Norte de Santander. També es parla a Zulia (Veneçuela), a la zona meridional de Sierra de Perijá entre Yukpa al nordi el riu Catatumbo al sud. En 1990 hi havia uns 850 parlants a Colòmbia i uns 2000 a Veneçuela. És un idioma tonal. Els motilons són anomenats també "dobocubi", però és un terme pejoratiu.^[1]

El vocabulari més antic que es coneix d'aquesta llengua va ser elaborat pel missioner valencià Francesc de Catarroja en 1738.^[2]

Vocabulari[modifica]

Barí	Català
intok	un
insami	dos
tẽtahko	tres
dary	home
biory	dona
ruraba	gos
ña	sol
chibai	lluna
xima	aigua
ixtan	terra
bowara	muntanya
kona	rossada

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Barí al web d'Ethnologue
↑ Arellano, Fernando. Una introducción a la Venezuela prehispánica: culturas de las naciones indígenas venezolanas. Caracas: Arte, 1987, p. 353.

Bibliografia[modifica]

Bruce Olson. Bruchko. Charisma House, 1977.

Enllaços externs[modifica]

[ethnologue-1] 1,0 ^1,1 Barí al web d'Ethnologue

[2] Arellano, Fernando. Una introducción a la Venezuela prehispánica: culturas de las naciones indígenas venezolanas. Caracas: Arte, 1987, p. 353.

[1]

[2]