Llengües chocó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües chocó
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaPanamà Panamà
Equador Equador
Colòmbia Colòmbia
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottologchoc1280 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües chocó constitueixen una família lingüística de llengües ameríndies integrada per llengües de l'occident de Colòmbia i el sudoccident de Panamà.

Classificació[modifica]

Diverses cròniques de la conquesta espanyola van informar sobre els indis de la "província de Chocó". Pinart (1887) sobre la "llengua chocó", parlada des de Punta Garachiné fins al riu San Juan, l'alt riu Atrato i les muntanyes d'Antioquia. Chamberlain (1907) va ser el primer a considerar l'existència de la família chocó.

Tots els investigadors coincideixen a incloure dins de la família chocó el wounaan i l'emberà, encara que difereixin en la classificació dels dialectes emberà. Swadesh (1959) va estimar en set segles el temps de separació entre les dues llengües, encara que Constenla i Margery (1991) van calcular que la separació es va produir fa més de dos mil anys.

Llengües de la família[modifica]

El wounaan o waunana és una llengua parlada per unes 8.000 persones (1998)[1] i amb una petita diferenciació dialectal. En canvi el nombre de parlants d'emberà s'estima en més de 80.000,[2] amb un territori que s'ha expandit notablemente i ha arribat a Equador des de 1964.[3] L'emberà és un continu dialectal amb nombroses varietats. Alguns autors han suggerit que llengües extintes com el quimbaya i el sinú podrien estar emparentats amb les llengües chocó, no obstant això, la qüestió segueix sent una conjectura no demostrada.

La classificació de les llengües chocó modernes és:

  • I- Wounaan (Noanamá, Waunana, Woun Meu): 6.000 parlants (1988)[4]
  1. Pizarro
  2. Istmina
  3. Curiche
  4. Panamà
A. Embera septentrional
a. Catío (Katío): 15.040 (1992)[5]
  1. Dabeiba
  2. Tukurá (Riu Verde, alt Sinú o Emberá-Katío)
  3. Ngverá (San Jorge)
  4. Jaidukama (Ituango)
  5. Cémaco (nord-est de Panamà)
b. Darién (Embera nord-occidental): 60.200 (2000-2001);[6] 60.000 (2005)[7]
  1. Sambú (sureste de Panamá)
  2. Juradó
  3. Citará (Atrato o bajo Andágueda)
B. Embera sureño
a. Xamí (Caramanta, Embera-Chamí o Embera oriental): 5.510 (2001)[8]
  1. Cristianía
  2. Alto Andágueda
  3. Mistrató
  4. Tadó
  5. Garrapatas
b. Baudó (baix Baudó): 5.000 (1995)[9]
  1. Catrú
  2. Dubasa
  3. Purricha
  4. Pavaja
c. Eperã (Epena): 3.550 (2000-2004)[10]
  1. Joaquincito
  2. Cajambre
  3. Naya
  4. Saija
  5. Tapaje
  6. Satinga

El 2000 foren censats a Panamà 22.485 emberà i 6.882 wounaan. A Colòmbia s'han censat 72.692 indígenes d'aquestes ètnies; dels quals 71.412 són emberà i 1.280 wounaan.

Les llengües d'altres grups extints que podrien estar relacionades amb les llengües chocó són:

  • III - Possiblement chocó
  • # Anserma (†)
  • # Cauca (†)?
  • # Caramanta (†)?
  • # Zenú (†)?
  • # Sinúfana (Zenufara) (†)?
  • # Quimbaya (Kimbaya) (†)?
  • # Runa (†)

Relació amb altres llengües[modifica]

La classificació de les llengües chocó, dins de la gran varietat de famílies americanes, és encara motiu de discussió. Per a Paul Rivet (1944), les llengües chocó formen part de la gran família carib, opinió que va ser seguida per moltes classificacions posteriors. Durbin (1977) i Llerena (1995) consideren que aquesta hipòtesi no ha estat confirmada, ja que té un fonament molt fragmentari. Lehmann (1920) pensava que les llengües chocó havien d'agrupar-se juntament amb les llengües txibtxa, opinió que va seguir Joseph Greenberg (1987), qui, considera que les llengües chocó pertanyen al tronc paezano del macrofilum txibtxa-paez. Loukotka (1939) va trobar intrusions del páez en les llengües chocó, que són notòries en el wounaan, però elles de cap manera denoten un origen comú, sinó que són el resultat de préstecs multiplicats per l'antic veïnatge.

Segons Aguirre (1993), a la llum de les recerques lingüístiques recents, la hipòtesi de la independència de la família chocó sembla la més contundent, donant-li la raó a Chamberlain, Nordenskjöld (1929), Loukotka (1968) i Tovar-Larrucea (1984).

Alguns autors afegeixen a la família chocó algunes extingides com quimbaya, pijao, cueva, zenú, arma, nutabe, tahamí, ebéjico, carrapa, piqués, paucara, anserma i pou. Els escassos vocabularis pijao, així com la toponímia quimbaya, zenú i ebéjico tendeixen a descartar la seva inclusió entre les llengües chocó. En el cas de la llengua d'ebéjico, segons Rivet (1952), hi ha evidències de la seva relació amb la família txibtxa o amb el páez. Del pou amb prou feines es coneix una paraula que coincideix amb la llengua kuna, classificat com txibtxa. La llengua denominada anserma sembla la mateixa dels umbrá, que encara es parla i sembla no tenir relació propera amb la família chocó, encara que Rendón (2012) considera que sí que pot ser part d'un grup chocó. Quant als cueva, Kathleen Romolini (1987) va recopilar un vocabulari, sobre la base del qual considera que podria tenir relacions amb la família txibtx o l'arawak, però Constenla i Margery (1991) creuen que sí que és possible plantejar un origen comú de la llengua cueva i les llengües chocó. No obstant això, ara com ara qualsevol addició a aquesta família, més enllà de l'emberà i el wounaaan, resulta mera hipòtesi.

Descripció lingüística[modifica]

Fonologia[modifica]

L'inventari fonològic de diverses llengües chocó és similar[11]

Waunana,
Saija 		Bajo Baudó Alto San Juan Atrato
Chocó N.
oclusiva aspirada pʰ tʰ kʰ pʰ tʰ kʰ pʰ tʰ kʰ pʰ tʰ kʰ
sorda p t k ʔ p t k
sonora b d g b d b d b d
implosiva ɓ ɗ ɓ ɗ ɓ ɗ/ð
africada sorda ʧ ʧ ʧ ʧ
sonora ʤ
fricativa sorda s h s h s h s h
sonora β β β z
sonorant líquida l ɾ r l ɾ r l ɾ r l ɾ r
nasal m n m n m n m n
semivocal w j w j w j w j

Gramàtica[modifica]

Eduardo Cote Lamus, poeta i polític colombià, a l'alt Riu San Juan, departament de Chocó, Colòmbia, en 1958, amb alguns indígenes chocó.

Totes les llengües chocó són ergatives i el sistema de cas gramatical inclou una marca de cas ergatiu que és obligatòria amb els agents dels verbs transitius. Els objectes dels verbs intransitius i els subjectes dels intransitius van sense marcar (morf zero = Ø), l'ordre bàsic preferent o no marcat és agent-pacient-verb:

(1) khum-au sūr-Ø būr-pi-hi-m
jaguar-ERG cérvol-ABS caure-CAUS-PAS-DECLAR
'El jaguar va fer caure el cérvol'
(2) sūr-Ø būr-hi-m
cérvol-ABS caer-PAS-DECLAR
'El cérvol va caure'

Comparació lèxica[modifica]

Els numerals en diferents llengües chocó són:[12]

GLOSA Emberà septentrional Emberà meridional Waunana PROTO-
CHOCÓ
Emberá-
Catío		 Emberá-
Darién 		Emberá-
Chamí		 Eperã
Saija		 Emberá-
Tadó
'1' ába abá 'abá ɑbɑ ɑbɑ dau ʔãb *(ʔ)ãba
'2' umé ome 'õme omé ume dau nuˈmi *(n)umi
'3' ũbéa õbea õᵐbéa õpée ũpea dau tʰãrhup *-(h)ũp
'4' kʰimárẽ kimárẽ kʰimã́re kʰĩmɑ̃rĩ kʰĩmɑ̃rĩ dau hajap
'5' wesomá
huwua		 huesoma
huasoma		 húə somá hoisomá
hua hõ		 huesomɑ hua ʔãb *hue (soma)
'mano (completa)'
'6' (5x1)+1 (seis) (seis) (5x1)+1 (5x1)+1 *(5x1)+1
'7' (5x1)+2 (siete) (siete) (5x1)+2 (5x1)+2 *(5x1)+2
'8' (5x1)+3 (očo) (očo) (5x1)+3 (5x1)+3 *(5x1)+3
'9' (5x1)+4 (nwebe) (nwebe) (5x1)+4 (5x1)+4 *(5x1)+4
'10' (5x2) (diez) huə́ 'ṍme (5x2) (5x2) *(5x2)

El sistema de compte és vigesimal, amb 5 usat com a sub-base, les paraules per '5' significa usualment 'mà' o 'tota la mà', les paraules per '10' *litereamente són 'dues mans'. Mentre que les paraules per '20' literalment són 'un cos' (ja que tots els dits del cos, explicant mans i peus i sumen 20).

Referències[modifica]

  1. ↑ Arango y Sánchez, 1998.
  2. ↑ Peter Austin (2008). One thousand languages: living, endangered, and lost. Los Angeles: University of California Press, pp. 211. ISBN 978-0-520-25560-9
  3. ↑ Ubicación y Territorialidad Arxivat 2013-10-16 a Wayback Machine.; Nacionalidad Eperara Siapidaara de Ecuador. Consultada el 21 de febrer de 2013.
  4. ↑ Ethnologue report for language code - Woun Meu
  5. ↑ Ethnologue report for language code - Emberá-Catío
  6. ↑ Ethnologue report for language code - Emberá, Northern
  7. ↑ Kowii, Ariruma & Fernández Silva, José Ángel (2005). Identidad lingüística de los pueblos indígenas de la Región Andina. Quito: Editorial Abya Yala, pp. 37 ISBN 9978-22-559-5
  8. ↑ Ethnologue report for language code - Emberá-Chamí
  9. ↑ Ethnologue report for language code - Emberá-Baudó
  10. ↑ Ethnologue report for language code - Epena
  11. ↑ Pardo y Aguirre, 1993
  12. ↑ «Choco Numerals». Arxivat de l'original el 2011-05-11. [Consulta: 28 gener 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Aguirre Licht, Daniel (1993) "Lenguas vernáculas sobrevivientes"; Colombia Pacífico I. Bogotá: Fondo para la Protección del Medio Ambiente "José Celestino Mutis".
  • Constenla Umaña, Adolfo i Enrique Margery Peña (1991) "Elementos de fonología comparada Chocó"; Filología y lingüística 17: 137-191.
  • Chamberlain, Alexander Francis (1907) "South American linguistic stocks"; Congrès Internatinal des Américanistes, XVe. Sess.: 187-204. Quebec. (en inglés) (en francés)
  • Durbin, Marshal (1977) "A survey of the Carib language family"; E. Basso (comp.), Carib speaking Indians: 23-38. Tucson: The University of Arizona Press. (en inglés)
  • Fabre, Alain (2005) Chocó Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos.
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.) (2005) Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X (en inglés)
  • Greenberg, Joseph H. (1987) Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press. (en inglés)
  • Gunn, Robert D. (Ed.) (1980) Calificación de los idiomas indígenas de Panamá, con un vocabulario comparativo de los mismos. Lenguas de Panamá (No. 7). Panama: Instituto Nacional de Cultura, Instituto Lingüístico de Verano.
  • Lehmann, Walter (1920) Zentral-Amerika, Die Sprachen Zentral-Amerikas I. Berlin. (en alemán)
  • Loewen, Jacob (1963) "Choco I & Choco II"; International Journal of American Linguistics, 29. (en inglés)
  • Loukotka, Čestmír (1939) "Intrusión de idiomas centroamericanos en los de América del Sur"; Anales de la Universidad de Nariño II: 243-264. Pasto.
1968 Classification of South American languages. University of Los Angeles, California. (en inglés)
  • Nordenskjöld, Erland von (1929) "Indianerna pa Panamanáset". Stokolm. (en sueco)
  • Ortiz, Sergio Elías (1965) "Lenguas y dialectos indígenas de Colombia"; Historia Extensa de Colombia I (3): 201-226. Bogotá.
  • Pardo Rojas, Mauricio y Daniel Aguirre Licht (1993). "Dialectología chocó". Biblioteca Ezequiel Uricoechea 11: 269-312. Bogotá:ICC.
  • Proel: Familia Chocó
  • Rivet, Paul (1944)"La influencia Karib en Colombia" y "La lengua Chocó"; Revista del Instituto de Etnología Nacional I (1): 55-93, 131-196; I (2): 283-295, 297-349. Bogotá.
1952 "Langues de l'Amerique du Sud et des Antilles"; Meillet, A. et M. Cohen (ed.) Les Langues du Monde. Paris. (en francés)
  • Rivet, Paul; & Çestmír Loukotka (1950). "Langues d'Amêrique du sud et des Antilles"; A. Meillet & M. Cohen (Eds.), Les langues du monde (Vol. 2). Paris: Champion. (en francés)
  • Rendón, Guillermo (2011). La Lengua Umbra. Manizales: Instituto de Altos Estudios Bókotta. ISBN 978-958-57127-0-6
  • Romoloni, Kathleen (1987) Los de la lengua de Cueva: 19-99. Bogotá: ICAN - Colcultura.
  • Swadesh, Morris (1959). Mapas de clasificación lingüística de México y las Américas. México: Universidad Nacional Autónoma de México.
  • Tovar, Antonio i Larmucea, Conzuelo (1984) Catálogo de las lenguas de América del Sur. Madrid: Editorial Gredos.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_chocó&oldid=33028703»