Batalla d'Estepona
| Conquesta feudal hispànica | |||
|---|---|---|---|
  | |||
| Tipus | batalla naval | ||
| Data | maig de 1342 | ||
| Lloc | Estepona | ||
| Estat | Dinastia marínida | ||
| Resultat | Victòria aragonesa | ||
| Campanya | Guerra de l'Estret | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
_(1554-1659).svg){kind=small}
Guerra de l'Estret (1275-1344) | |
|---|---|
Écija - Tarifa (1292) - Tarifa (1294) - Teba - ràtzia de 1330 - Guardamar - Elx - Gibraltar - Ceuta - Tarifa - Getares - Riu Salado - Bullones - Guadalmesí - Estepona - Riu Palmones - Algesires |
La batalla d'Estepona va ser un combat naval ocorregut al maig de 1342 que va enfrontar una flota de la Corona d'Aragó dirigida per l'almirall Pere de Montcada i de Lloria contra una flotilla musulmana, amb el resultat d'una victòria dels europeus.[1]
Antecedents[modifica]
La dinastia marínida projectava reunificar el Magreb, en prendre Tilimsen el 1337,[2] i la flota d'Alfons XI de Castella estava a l'Estret de Gibraltar des de la primavera de 1338[3] i va sol·licitar ajuda a Pere el Cerimoniós per completar la flota de l'Estret,[4] per la que els dos regnes es comprometien a ajudar-se per fer la guerra al Marroc i Granada mentre els marínides van fer el mateix amb els hàfsides.
L'almirall Jofre Gilabert de Cruïlles va sortir de Barcelona l'1 de juny de 1339 amb quatre galeres, per unir-se a València amb sis galeres més i una galiota que des d'allà van posar rumb a l'Estret.[3] Al camí van derrotar una força naval de tretze galeres marroquines i una genovesa a la Batalla naval de Ceuta,[5]
El 1340 Abu-l-Hàssan Alí travessà al nord de l'estret i intentà recuperar Tarifa i els reis Alfons XI de Castella i Alfons IV de Portugal marxaren de Sevilla en auxili de Tarifa.[6]
Batalla[modifica]
La flota aragonesa havia partit de València per col·laborar amb Castella a l'estret de Gibraltar, segons l'acordat al Tractat de Madrid. En aigües de la badia d'Estepona es va trobar a finals de maig de 1342 amb tretze galeres benimerines, de les que aconseguí atrapar quatre i fer embarrancar contra la costa a altres dues. Altres set galeres musulmanes van aconseguir fugir.
Conseqüències[modifica]
Derrotats els musulmans a la batalla del riu Palmones, el rei del Marroc fugí vers Algesires, des d'on retornà al seu regne, i el de l'Emirat de Gharnata passà a Marbella i després a la seva capital. Les victòria en les batalles d'Estepona, Bullones i Guadalmesí van facilitar a la Corona de Castella l'inici del Setge d'Algesires
Referències[modifica]
- ↑ Sánchez Martínez, 2003, p. 274.
- ↑ Sánchez Martínez, 2003, p. 246.
- ↑ 3,0 3,1 López Fernandez, Manuel «Algunas precisiones sobre la aplicación del Tratado de Madrid de 1339, entre Aragón y Castilla» (pdf) (en castellà). Espacio, Tiempo y Forma, Serie III, Historia Medieval, 21, 2008, pàg. 187.
- ↑ Segura González, Wenceslao. Batalla naval de Guadalmesí (año 1342) (en castellà). Al Qantir, 2007, p. 8 (Monografias y Documentos sobre la Historia de Tarifa n.4).
- ↑ Claudi Girbal, Enric. Guia - Cicerone de la inmortal Gerona (en castellà). Gerardo Cumané y Fabrellas, 1866, p. 139.
- ↑ García Valdecasas, José Guillermo. Las artes de la paz (en castellà). CEEH, 2007, p. 472. ISBN 8493606014.
Bibliografia[modifica]
- López Fernández, Manuel «Aproximación a las fechas de las batallas navales de Bullones, Guadalmesí y Estepona.» (pdf) (en castellà). Aljaranda: revista de estudios tarifeños, 76, 2010, pàg. 31-38. ISSN: 1130-7986.
- Sánchez Martínez, Manuel. Pagar al rey en la Corona de Aragón durante el siglo XIV (en castellà). Editorial CSIC, 2003, p. 580 (Anejos del Anuario de Estudios Medievales núm. 50). ISBN 9788400081935.
