Batalla de Nsanakong

Infotaula de conflicte militarBatalla de Nsanakong
Primera Guerra Mundial
Teatre d'Àfrica
Campanya d'Àfrica Occidental
Campanya de Kamerun
Nsanakong (Camerun)
Nsanakong
Nsanakong
Mapa de Camerun
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data6 de setembre de 1914
Coordenades5° 52′ 34″ N, 8° 58′ 29″ E / 5.87617°N,8.97467°E / 5.87617; 8.97467
LlocNsanakong, Kamerun
ResultatVictòria dels alemanys
Bàndols
Aliats:

Imperi Britànic

Potències Centrals:

Imperi Alemany

Comandants
C. T. Mair[1]
Milne-Howe[2]
Rausch Emil
Forces
~200 800[2]
Baixes
8 oficials britànics[3]
160 nigerians (95 morts, 16 ferits i 49 presoners)[4]
113 (43 morts i 70 ferits) [5]

La batalla de Nsanakong (o Nsanakang) va tenir lloc entre la força de defensa britànica i els atacants alemanys durant la Campanya de Kamerun de la Primera Guerra Mundial.

La ciutat de Nsanakong (Kamerun) havia estat ocupada pels britànics el 30 d'agost de 1914. El 6 de setembre, les forces alemanyes van atacar, obligant a la força britànica a retirar-se fins a la frontera de Nigèria.

Antecedents[modifica]

Les forces britàniques de la Colònia de Nigèria havien intentat entrar al Kamerun alemany des de diversos punts al llarg de la frontera nord de la colònia. Els intents de fer això en la primera batalla de Garoua i en el setge de Mora havien fracassat.

Més al sud, una columna britànica que va sortir d'Ikom va creuar el riu Cross i el 30 d'agost va ocupar l'estació de Nsanakong, a 5 km de la frontera amb Nigèria.[6]

Batalla[modifica]

Una setmana després de l'ocupació britànica de Nsanakong, a les 2.00 am del 6 de setembre de 1914, les forces alemanyes van envoltar el poble.[6]

Els alemanys, armats amb metralladores, van atacar. Els defensors britànics van repel·lir amb èxit aquest atac inicial, però en el combat van esgotar les seves municions. Un altre atac alemany va arribar a les 5.00 am, aquest cop des d'un terreny més alt. Els britànics no va poder repel·lir aquest atac per la seva falta de municions i va tractar de sortir per realitzar una càrrega amb baioneta.[7]

El resultat va ser desastrós per als britànics, que van perdre prop de 100 homes (l'equivalent a aproximadament a la meitat de la seva força durant la batalla), entre ells 8 dels seus 11 oficials britànics.[3] Els alemanys van perdre 40 morts, entre ells l'oficial al comandament, el capità Rausch Emil.[5]

Després patir fortes baixes, les unitats britàniques restants es van retirar cap a Nigèria.

Conseqüències[modifica]

Els pocs soldats britànics que van poder escapar es van enfrontar amb les dures condicions durant la seva retirada cap a Nigèria.[7] Les unitats alemanyes els van perseguir més enllà de la frontera i van ocupar l'estació britànica d'Okuri, que després van abandonar.

Aquest intent d'invasió, juntament amb els fracassos d'altres columnes aliades al llarg de la frontera nord-occidental de Kamerun amb Nigèria, va obligar els britànics a ficar-se a la defensiva.[3]

Les forces alemanyes van guanyar confiança com a resultat d'aquesta victòria i les patrulles van començar a realitzar incursions a la Colònia britànica de Nigèria a l'oest fins a Yola.

Referències[modifica]

  1. O'Neil, 1918, p. 46.
  2. 2,0 2,1 Hilditch, 1915, p. 20.
  3. 3,0 3,1 3,2 Strachan, 2001, p. 522.
  4. Hilditch, 1915, p. 21.
  5. 5,0 5,1 Der Raubzug Gegen Unsere Kolonien. Arxivat 2012-01-28 a Wayback Machine. Der Täglichen Rundschau. Berlin. 1915 (alemany)
  6. 6,0 6,1 Buchan, 1922, p. 150.
  7. 7,0 7,1 Reynolds, 1916.

Bibliografia[modifica]

  • Buchan, John. A History of the Great War (en anglès). Vol. I. Nova York: Houghton Mifflin, 1922. 
  • Hilditch, A. N. Battle Sketches, 1914–1915 (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1915. 
  • O'Neill, Herbert C. The War in Africa and the Far East (en anglès). Londres: London Longmans Green, 1918. 
  • Reynolds, Francis J; Churchill, Allen L; Miller, Francis T. The Story of the Great War (en anglés). Volum III, capítol 77 - The Cameroons, 1916. 
  • Strachan, Hew. The First World War (en anglès). Vol. I: To Arms. Oxford: Oxford University Press, 2001.