Candidatura Aragonesa d'Unitat Democràtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCandidatura Aragonesa d'Unitat Democràtica
Dades
Tipuscoalició política Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1977

La Candidatura Aragonesa d'Unitat Democràtica -CAUD- fou una coalició de diversos partits polítics d'esquerres a Aragó que van presentar conjuntament una candidatura a les eleccions generals espanyoles de 1977 al Senat per la circumscripció electoral de la província de Saragossa. Va rebre el suport de la majoria de sindicats. Els partits que van formar la coalició van ser la Federació Demòcrata Cristiana, el Moviment Comunista d'Aragó, l'Organització Revolucionària de Treballadors, el Partit Carlista d'Aragó, el Partit Comunista d'Espanya, el Partit Socialista d'Aragó, el Partit Socialista Obrer Espanyol, el Partido Socialista Popular i el Partit del Treball d'Aragó.

Integrants de la candidatura[modifica]

Els tres candidats per ordre alfabètic (amb l'edat i ofici que ocupaven l'any 1977) era:

Programa electoral[modifica]

El seu programa electoral es resumia en exigir de la necessitat d'atorgar al poble espanyol d'una Constitució democràtica (en aquelles dates encara no se n'havia elaborat l'avantprojecte de Constitució espanyola de 1978), dotar a les regions d'autonomia, i la defensa dels drets humans, en representació del classe treballadora d'Aragó.

Resultats electorals[modifica]

Els tres candidats van resultar escollits com a senadors per la província de Saragossa, copant els tres primers escons dels quatre assignats a aquesta província. Els resultats foren:

Candidat de la CAUD
Vots
Elegit
Posició
Ramón Sainz de Varanda y Jiménez 184.157 SI 1r de 20
Lorenzo Martín-Retortillo Baquer 180.811 SI 2n de 20
Mateo-Antonio García Mateos 173.570 SI 3r de 20

El quart senador per la província de Saragossa el va obtenir la Candidatura Aragonesa Independent de Centre. Posteriorment es van adscriure a diferents grups en el Senat, el candidat més votat es va integrar en el Grup Socialista, i els altres ho van fer en el Grup de Progressistes i Socialistes Independents.

Referències[modifica]