Casa Antoni de Monasterio
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Oleguer Vilageliu i Castells | |||
| Construcció | 1850 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Carme, 59 i Roig, 25 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52268 | |||
| Id. Barcelona | 336 | |||
.jpg)
La casa Antoni de Monasterio és un edifici d'habitatges situat a la cantonada dels carrers del Carme i d'en Roig del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
Està configurat per planta baixa, pis principal i pisos primer, segon i tercer. En els baixos, amb un parament d'imitació de carreus, s'hi obren cinc obertures rectangulars, de les quals les dels cantons són comerços i la central és l'entrada principal. S'ha accentuat la importància de la mateixa amb la presència de decoració, que en les altres és nul·la, a excepció de dues mènsules disposades tan sols en el parell de portes dels extrems; aquestes, però, resulten força vistoses per contenir relleus de volutes i fulles i un petit cap de lleó al seu extrem inferior. Al centre, on es disposa l'entrada, sí que es poden apreciar relleus disposats al llarg de la llinda, consistent en un oval envoltat per cornucòpies que, alhora, estan flanquejats per dues mènsules, també amb motius foliacis.[2]
La façana, de marcada verticalitat, està estructurada per un conjunt de cinc finestres i balcons disposats alternativament, cadascun amb la seva barana de ferro forjat. El que destaca especialment són uns plafons marmoris amb ornamentació de terracota situats sobre unes pilastres de molt poc gruix. El repertori iconogràfic, que es repeteix a tots els plafons del mateix pis, és veritablement curiós i sembla inspirat en el Barroc. Pel que fa a la planta principal, trobem un conjunt amb un floró central que és envoltat, a dalt i a baix, per unes composicions amb volutes, motius vegetals i caps antropomorfs masculins barbats i amb banyes que, segurament, representen a faunes. Altres elements de terracota que són presents al llarg de tota la franja corresponent al pis principal són mènsules sustentant els balcons superiors, unides entre elles per un fris floral. Els següents plafons, situats al llarg dels pisos primer i segon, són de majors dimensions i s'hi pot apreciar un cartell amb decoració floral central, envoltat per pergamins enrotllats. Més motius vegetals, volutes i petxines complementen l'exuberant conjunt. En aquest cas, sobre els balcons trobem permòdols que emmarquen una ornamentació central que no forma cap fris. Així es repeteix també en el pis segon. En canvi, al tercer i últim nivell la decoració disminueix i ja no es troba una continuació dels plafons de terracota, sinó que han estat substituïts per uns plafons marmoris rectangulars en tons rosats. La llinda dels balcons és completament llisa. Finalment, l'edifici es tanca amb una cornisa que, als seus extrems, descansa sobre grups de tres permòdols, entremig dels quals hi ha petites decoracions de terracota.[2]
Segons García Fortes, aquesta ornamentació constitueix un paradigma que es repeteix a d'altres edificis, com ara la casa Francesc Piña (Rambla, 105) i la casa Pere Villoch (plaça del Duc de Medinaceli, 7).[3]
Història[modifica]
El 1850, l'advocat Antoni de Monasterio i Feu[4][5] va demanar permís per a reconstruir la seva casa, segons el projecte de l'arquitecte Oleguer Vilageliu i Castells.[6] Per tal de finançar les obres, ell i la seva mare Margarida van vendre a Joaquim Serra i Franch el cens que gravava la seva propietat als carrers d'Avinyó, d'en Carabassa i d'en Serra[7] pel preu de 18.750 lliures.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa Antonio Monasterio». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «Casa Antonio Monasterio». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ García Fortes, 2001, p. 55-56.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 441.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 36.
- ↑ «Antonio Monasterio. Carmen (59) i Roig (25). Enderrocar i construir casa». Q127 Foment 487 bis C. AMCB, 1850.
- ↑ Rovira i Tobella, Ramon. «Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelidense" de Gelida (1791-1918)». Gelida, genealogia, història, patrimoni..., juny 2005.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/1, f. 322-331, 10-10-1850.
Bibliografia[modifica]
- García Fortes, Salvador «Evolución del uso de la terracota en la arquitectura de Barcelona. Siglos XIX y XX». La Terracota como elemento ornamental en la arquitectura de Barcelona. Técnicas de fabricación, conservación y restauración (tesi doctoral). Departament de Pintura. Universitat de Barcelona, 10-05-2001, pàg. 31-110.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa Antoni Monasterio». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Antoni de Monasterio |